Formació de paraules

Formació de paraules

Introducció

Has pensat alguna vegada d'on ixen paraules com mariner, desfer o paraigua? Moltes paraules del valencià no són completament noves: es formen a partir d'altres paraules que ja existixen, afegint-hi peces o ajuntant-ne dues. Conéixer estos mecanismes ens ajuda a entendre paraules que no hem vist mai, a ampliar el vocabulari i a escriure-les correctament. En esta lecció estudiarem com es formen les paraules.

Explicació

1. Les parts de la paraula: lexema i morfemes

• El lexema (o arrel) és la part que porta el significat principal: en flor-eta, el lexema és flor.
• Els morfemes són les peces que s'afigen al lexema per a canviar-ne el significat o indicar el gènere i el nombre: -eta, -s, des-, -er...

2. Paraules simples, derivades i compostes

• Simples: només tenen un lexema, sense prefixos ni sufixos: mar, pa, sol, casa.
• Derivades: es formen afegint un prefix o un sufix a una paraula simple: mariner, panet, assolellat, desfer.
• Compostes: es formen ajuntant dues paraules o més: paraigua (para + aigua), gratacel (grata + cel), rentaplats (renta + plats), agredolç (agre + dolç), gira-sol (gira + sol).

3. La derivació amb prefixos

Els prefixos van davant del lexema:

• des-: indica el contrari o desfer una acció: fer → desfer, conegut → desconegut.
• in- (im-, il-, i-): indica negació: possible → impossible, útil → inútil, legal → il·legal.
• re-: indica repetició: llegir → rellegir, fer → refer.
• pre-: indica abans: història → prehistòria.
• sub-: indica davall: marí → submarí.

4. La derivació amb sufixos

Els sufixos van darrere del lexema. Alguns dels més freqüents són:

• Per a indicar oficis o persones que fan una acció: -er/-era (sabata → sabater), -dor/-dora (jugar → jugador), -ista (piano → pianista).
• Per a indicar llocs o botigues: -eria (sabateria, fusteria).
• Per a formar adjectius: -ós/-osa (fama → famós), -ble (amar → amable).
• Per a formar adverbis: -ment (ràpida → ràpidament).
• Diminutius, que fan les coses més menudes o afectuoses: -et/-eta (gat → gatet, casa → caseta).
• Augmentatius, que les fan més grans: -às/-assa (gos → gossàs, casa → casassa).

5. Les famílies de paraules

Una família de paraules és el grup de paraules que compartixen el mateix lexema. Per exemple, la família de terra: terrestre, terreny, enterrar, desenterrar, terratrèmol. Totes tenen relació de significat amb la paraula terra.

Compte: mar i marró s'assemblen, però no són de la mateixa família, perquè els seus significats no tenen res a veure.

Exemples

Exemple 1. Analitzem la paraula desconegut.

• Lexema: conegut (del verb conéixer).
• Prefix: des-, que indica el contrari.
• Tipus de paraula: derivada. Significat: que no és conegut.

Exemple 2. Classifiquem paraules.

• flor → simple.
• floristeria → derivada (flor + -ista + -eria).
• coliflor → composta (col + i + flor).

6. Per què és útil conéixer la formació de paraules?

Saber com es formen les paraules ens ajuda en tres coses. Primer, a entendre paraules noves: si sabem que sub- vol dir «davall», endevinarem què és un subterrani. Segon, a ampliar el vocabulari: a partir d'una sola paraula en podem formar moltes. I tercer, a escriure-les bé: si sabem que il·legal ve de legal amb el prefix in-, que davant de l es convertix en il-, entendrem per què porta ela geminada.

Exemple 3. Formem paraules noves.

• A partir de pa: panet (diminutiu), panera (cistell per al pa), panificadora (fàbrica de pa).
• A partir de mar: mariner (ofici), marí (adjectiu), submarí (prefix sub-).
• A partir de feliç: infeliç (prefix in-), felicitat (sufix -itat), feliçment (sufix -ment).

Recorda

• Simple: un sol lexema (sol).
• Derivada: lexema + prefix o sufix (assolellat).
• Composta: dues paraules unides (gira-sol).
• Quan trobes una paraula que no coneixes, busca'n el lexema: t'ajudarà a endevinar què vol dir.

Activitat oral. Amb un company o una companya, trieu una paraula simple (llibre, neu o sabata) i escriviu en dos minuts totes les paraules derivades i compostes que en sapigueu formar. Després, compareu les llistes i comproveu en el diccionari que totes existixen. Guanya la parella que en trobe més de correctes.

Exercicis