Normalització i lleis lingüístiques

Normalització i lleis lingüístiques

Introducció

A la Comunitat Valenciana convivim amb dues llengües oficials: el valencià i el castellà. Però no sempre ha sigut fàcil per al valencià ser usat en l'escola, en l'ajuntament o en la televisió. En esta lliçó aprendràs què vol dir normalització lingüística, quines lleis protegixen el valencià i quins drets tenim com a parlants.

Què és la normalització lingüística

Una llengua està normalitzada quan es pot usar amb normalitat en tots els àmbits de la vida: en casa, amb els amics, a l'escola, en els comerços, en el metge, en els jutjats, en els mitjans de comunicació, en Internet, en els videojocs... La normalització lingüística és el procés per a aconseguir-ho.

Té dues cares:

• Normalització social o d'ús: que la llengua s'use en tots els llocs i situacions.
• Normativització: que la llengua tinga unes normes comunes (ortografia, gramàtica i vocabulari) que tothom puga seguir quan escriu. Gràcies a això, un text escrit a Alacant, a Castelló o a València s'escriu amb les mateixes regles.

Per què va caldre normalitzar el valencià

Durant segles el valencià va ser la llengua de la gent, però en moltes èpoques va quedar apartat de l'administració i de l'escola, on s'imposava el castellà. Durant la dictadura franquista (1939-1975) el seu ús públic es va perseguir i es va prohibir en l'ensenyament. Moltes persones el parlaven, però no havien après mai a escriure'l. Quan una llengua només s'usa en les situacions informals i una altra ocupa les formals, diem que hi ha diglòssia. Si això dura molt de temps, la llengua dèbil pot anar perdent parlants: és el procés de substitució lingüística.

Les normes i les lleis més importants

• Normes de Castelló (1932): acord signat per escriptors i entitats valencianes per a escriure el valencià amb unes normes ortogràfiques comunes. Són la base de l'ortografia que usem hui.
• Constitució espanyola (1978): en l'article 3 diu que el castellà és la llengua oficial de l'Estat i que les altres llengües d'Espanya també són oficials en les seues comunitats autònomes, d'acord amb els seus estatuts.
• Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana (1982, reformat el 2006): establix que el valencià és la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i que el valencià i el castellà són les dues llengües oficials. Tothom té dret a conéixer-les i a usar-les.
• Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (1983): aprovada per les Corts Valencianes el 23 de novembre de 1983. Garantix el dret a usar el valencià en les relacions amb l'administració i fa que el valencià s'ensenye a l'escola. També distingix les zones de predomini lingüístic valencià i les de predomini castellà.
• Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL): creada per una llei de 1998, és la institució que fixa la normativa del valencià. Publica, per exemple, el Diccionari normatiu valencià.

Quins drets tenim

• Parlar i escriure en valencià a l'ajuntament, al centre de salut o a qualsevol oficina de la Generalitat, i que ens atenguen.
• Aprendre valencià a l'escola.
• Que els documents oficials (cartells, impresos, webs de la Generalitat) estiguen també en valencià.

Però les lleis no són suficients: una llengua està viva si la gent la usa. Cada vegada que llegim un llibre, veiem una sèrie, escrivim un missatge o demanem un pa en valencià, ajudem a normalitzar-la.

Exemple resolt 1: àmbits d'ús

La Marta parla valencià amb la seua família i amb els amics, però quan va al metge, a la botiga o juga a videojocs, tot és en castellà. El valencià està normalitzat en la vida de la Marta? No del tot: només l'usa en els àmbits familiars i amb els amics. Hi ha àmbits (salut, comerç, oci digital) on el valencià no està present.

Exemple resolt 2: normalització o normativització?

• «L'AVL decidix com s'escriu una paraula nova» → normativització (fixar normes).
• «Un poble retola en valencià els noms dels carrers» → normalització d'ús (estendre l'ús).

Recorda

• Normalitzar una llengua és aconseguir que s'use amb normalitat en tots els àmbits.
• Normativitzar és fixar-ne les normes comunes d'ortografia, gramàtica i vocabulari.
• Les Normes de Castelló (1932) són la base de la nostra ortografia.
• L'Estatut d'Autonomia diu que el valencià és la llengua pròpia i, amb el castellà, llengua oficial.
• La Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (1983) garantix el seu ús i el seu ensenyament, i l'AVL en fixa la normativa.

Exercicis