Dialectes del valencià i relació amb el català

Dialectes del valencià i relació amb el català

Una persona de Castelló, una d'Alacant i una de Barcelona parlen de manera un poc diferent, però s'entenen perfectament. Per què? Perquè parlen la mateixa llengua amb varietats diferents. En esta lecció aprendràs què és un dialecte, quins dialectes té el valencià i quina relació hi ha entre el valencià i el català.

Què és un dialecte?

Un dialecte és la manera de parlar una llengua en un territori concret. Totes les llengües tenen dialectes: el castellà de Sevilla no sona igual que el de Burgos, i l'anglés de Londres no és igual que el de Nova York. Els dialectes es diferencien sobretot en:

• la pronunciació,
• algunes paraules (vocabulari),
• algunes formes gramaticals, com les terminacions dels verbs.

Cap dialecte és millor ni pitjor que un altre. Tots són maneres correctes de parlar. Per a escriure i per a les situacions formals usem l'estàndard, que és la forma comuna que entén tothom.

Valencià i català: una mateixa llengua

El valencià és la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana. L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), la institució que fixa les normes del valencià, reconeix que el valencià forma part del mateix sistema lingüístic que la llengua de Catalunya i de les Illes Balears. Esta llengua també es parla a Andorra, a la Franja d'Aragó, a la Catalunya del Nord (a França) i a la ciutat de l'Alguer (a Sardenya, Itàlia). Per això, una persona d'Alcoi pot llegir un llibre escrit a Girona o a Palma sense cap problema.

Els dialectes d'esta llengua s'agrupen en dos grans blocs:

• Bloc occidental: el valencià i el nord-occidental (Lleida, Andorra i la Franja).
• Bloc oriental: el central (Barcelona, Girona), el balear, el rossellonés i l'alguerés.

Els dialectes del valencià

Dins de la Comunitat Valenciana també hi ha diferències. Les principals varietats són:

• Valencià septentrional o castellonenc: al nord, a les comarques de Castelló.
• Valencià central o apitxat: a València i les comarques del voltant (l'Horta, el Camp de Túria, la Ribera Alta...).
• Valencià meridional: al sud de la Ribera, la Safor, la Costera, les comarques d'Alcoi i la Marina.
• Valencià alacantí: a Alacant, Elx i les comarques del Vinalopó.

Un tret conegut de l'apitxat és que pronuncia la j i la g (davant de e, i) com una tx: diu «txove» per jove. També pronuncia sorda la s entre vocals: «cassa» per casa. En la resta del territori se sol pronunciar una s sonora, com un brunzit d'abella.

Diferències entre el valencià i el català central

Observa algunes diferències típiques:

• Pronunciació: en valencià, la a i la e sense accent es pronuncien clares; en català central es pronuncien quasi igual, amb un so neutre. Per exemple, casa sona clarament amb a final en valencià.
• Verbs: «jo cante» (valencià), «jo canto» (central), «jo cant» (balear).
• Vocabulari: xiquet / nen; eixir / sortir; hui / avui; espill / mirall; roig / vermell.
• Demostratius: este, esta (valencià) / aquest, aquesta (central). Les dues formes són correctes.

Moltes d'estes paraules són correctes en tots els territoris: eixir, sortir, roig i vermell apareixen tots en els diccionaris.

Exemple resolt 1

Pregunta: Una xiqueta diu: «Hui els xiquets ixen prompte de l'escola». Quines paraules ens indiquen que parla valencià?

Resolució:

• Hui: en català central es diu avui.
• xiquets: en català central es diu nens.
• ixen (del verb eixir): en català central es diu surten (del verb sortir).

Totes tres són formes valencianes i són correctes.

Exemple resolt 2

Pregunta: Un xiquet de València diu «txoc» quan vol dir joc. Quin dialecte parla?

Resolució: Pronunciar la j com a tx és típic de l'apitxat o valencià central. En la llengua escrita, però, sempre s'escriu joc.

Activitats

1. Pregunta a una persona gran de la teua família com diu estes paraules: hui, xiquet, eixir, espill. Les diu igual que tu?
2. Escriu tres oracions amb paraules valencianes i torna-les a escriure amb les paraules equivalents del català central.
3. Busca en un mapa les comarques on es parla cada varietat del valencià.

Exercicis