Estil directe i indirecte

Estil directe i indirecte

Quan contem el que ha dit una altra persona, ho podem fer de dues maneres: copiant exactament les seues paraules o explicant-les amb les nostres. La primera manera s'anomena estil directe i la segona, estil indirecte. Les dues apareixen molt en els contes, en les notícies i en les converses de cada dia. En esta lecció aprendràs a reconéixer-les i a passar d'una a l'altra.

L'estil directe

En l'estil directe reproduïm les paraules exactes que ha dit algú, tal com les ha dites. Per a fer-ho:

• Utilitzem un verb de dir: dir, preguntar, respondre, exclamar, explicar, cridar...
• Posem dos punts després del verb de dir.
• Escrivim les paraules de la persona entre cometes («...») o, en els diàlegs, darrere d'un guió (—).

Exemples:

• La mestra va dir: «Demà farem una excursió.»
• —Tinc molta fam —va exclamar Pau.

L'estil indirecte

En l'estil indirecte contem amb les nostres paraules el que ha dit una altra persona. Per a fer-ho:

• Utilitzem també un verb de dir, però no posem dos punts, ni cometes, ni guions.
• Unim les dues parts amb la paraula que. Si és una pregunta de sí o no, utilitzem si; si la pregunta té una paraula interrogativa (on, quan, qui, què, com), la mantenim.

Exemple: La mestra va dir que l'endemà farien una excursió.

Què canvia quan passem de directe a indirecte?

Quan passem una frase a estil indirecte, algunes paraules han de canviar perquè ara qui parla és una altra persona i en un altre moment:

• Les persones: jo passa a ell o ella; meu passa a seu; nosaltres passa a ells o elles.
• Els temps verbals (quan el verb de dir està en passat): el present passa a imperfet (estic → estava), el futur passa a condicional (vindré → vindria) i el passat perifràstic passa a plusquamperfet (vaig menjar → havia menjat).
• Les paraules de temps i lloc: hui → aquell dia; demà → l'endemà; ahir → el dia anterior; ací → allí; este → aquell.

Exemples resolts

Exemple 1. Passa a estil indirecte: Marta va dir: «Jo estic cansada.»

1. Traiem els dos punts i les cometes i posem que.
2. Jo passa a ella.
3. Estic (present) passa a estava (imperfet).

Resultat: Marta va dir que ella estava cansada.

Exemple 2. Passa a estil indirecte: L'avi va dir: «Demà vindré a buscar-vos.»

1. Posem que.
2. Demà passa a l'endemà.
3. Vindré (futur) passa a vindria (condicional).

Resultat: L'avi va dir que l'endemà vindria a buscar-nos. (Fixa't que vos canvia a nos si som nosaltres els que ho contem.)

Exemple 3. Una pregunta: Joan em va preguntar: «Vols jugar?»

Com que és una pregunta de sí o no, utilitzem si: Joan em va preguntar si volia jugar.

Exemple 4. Una pregunta amb paraula interrogativa: La veïna va preguntar: «On està el gos?»

Mantenim on: La veïna va preguntar on estava el gos.

Exemple 5. De indirecte a directe: Andreu va dir que tenia set.

Resultat: Andreu va dir: «Tinc set.» Ara tornem a posar dos punts, cometes, la primera persona i el present.

Com reconéixer-los ràpidament

• Hi ha dos punts i cometes o guió? → Estil directe.
• Hi ha un verb de dir seguit de que o si, sense cometes? → Estil indirecte.

On trobem cada estil?

• L'estil directe és molt habitual en els diàlegs dels contes i en els còmics: fa que el lector senta parlar els personatges.
• L'estil indirecte és molt habitual quan contem una conversa a algú que no hi era, i en les notícies.

Practica

1. Busca en un conte un diàleg amb guions i copia tres frases en estil directe.
2. Passa-les a estil indirecte fent els canvis necessaris.
3. Explica a un company què et va dir algú de la teua família ahir, primer en estil directe i després en indirecte.

Exercicis