Subordinades: temporals, causals, finals

Introducció

Quan parlem o escrivim, sovint unim dues idees en una mateixa oració: «Vaig eixir al pati quan va sonar el timbre». Una part ens diu què passa (vaig eixir al pati) i l'altra ens dona una informació més: quan, per què o per a què passa. Estes oracions que depenen d'una altra s'anomenen oracions subordinades. En esta lliçó aprendràs a reconéixer tres tipus: les temporals, les causals i les finals.

Explicació

Oració simple i oració composta

Una oració simple té un sol verb: «Núria juga.» Una oració composta té dos verbs o més: «Núria juga quan acaba els deures.»

En moltes oracions compostes hi ha una oració principal, que té sentit per si sola, i una oració subordinada, que depén de la principal i la completa. La subordinada sol començar amb una paraula d'enllaç anomenada connector o conjunció.

1. Subordinades temporals: diuen QUAN

Indiquen el moment en què passa l'acció principal. Responen a la pregunta quan? Connectors: quan, mentre, abans que, després que, tan prompte com.

• Quan arribes a casa, telefona'm.
• Escolte música mentre faig els deures.
• Ens n'anirem tan prompte com pare de ploure.

2. Subordinades causals: diuen PER QUÈ (la causa)

Expliquen la causa o el motiu de l'acció principal. Responen a la pregunta per què? Connectors: perquè, ja que, com que.

• No he eixit al pati perquè plovia.
• Com que tenia fam, em vaig menjar l'entrepà.
• Porta el paraigua, ja que fa mal temps.

3. Subordinades finals: diuen PER A QUÈ (la finalitat)

Expliquen l'objectiu o la finalitat de l'acció. Responen a la pregunta per a què? Connectors: per a (davant d'infinitiu), perquè i per tal que (davant de subjuntiu).

• Estudie molt per a aprovar l'examen.
• T'ho explique perquè ho entengues.
• Parla fort per tal que tots et senten.

Compte amb perquè! Pot ser causal o final:

• Causal (per què?): «Plora perquè s'ha fet mal» (el verb està en indicatiu: s'ha fet).
• Final (per a què?): «Li done la pilota perquè jugue» (el verb està en subjuntiu: jugue).

Un truc: si pots canviar perquè per ja que, és causal. Si pots canviar-lo per per tal que, és final.

Exemples resolts

Exemple 1. «Abans que se'n vaja el sol, tornarem a casa.»

Principal: tornarem a casa. Subordinada: abans que se'n vaja el sol. Pregunta: quan tornarem? → abans que se'n vaja el sol. És temporal.

Exemple 2. «Com que estava cansat, el meu germà se'n va anar a dormir prompte.»

Pregunta: per què se'n va anar a dormir? → perquè estava cansat. És causal.

Exemple 3. «He anat a la biblioteca per a buscar un llibre de dinosaures.»

Pregunta: per a què he anat a la biblioteca? → per a buscar un llibre. És final.

Exemple 4. «Obri la finestra perquè entre aire fresc.»

Provem el truc: «Obri la finestra per tal que entre aire fresc» té sentit, i el verb entre està en subjuntiu. És final.

Exemple 5. Construir oracions. Unim les idees «Em rente les mans» i «Vaig a dinar» de tres maneres:

• Temporal: «Em rente les mans abans de dinar.»
• Causal: «Em rente les mans perquè vaig a dinar.»
• Final: «Em rente les mans per a dinar amb les mans netes.»

Exemple 6. Pas a pas. Analitzem «Mentre la mare cuinava, nosaltres paràvem la taula perquè sopàrem prompte.»

• Primer busquem els verbs: cuinava, paràvem, sopàrem. N'hi ha tres: és una oració composta.
• L'oració principal és nosaltres paràvem la taula, perquè té sentit sola.
• Mentre la mare cuinava respon quan? → subordinada temporal.
• Perquè sopàrem prompte respon per a què? i el verb està en subjuntiu → subordinada final. Si canviem perquè per per tal que, la frase continua tenint sentit.

Com veus, una mateixa oració principal pot tindre més d'una subordinada.

Recorda

• La subordinada depén de l'oració principal i la completa.
• Temporal → respon quan? (quan, mentre, abans que, després que).
• Causal → respon per què? (perquè, ja que, com que).
• Final → respon per a què? (per a + infinitiu, perquè o per tal que + subjuntiu).

Exercicis