Conte llarg o teatre

Introducció

Ha arribat el moment de ser escriptors! En esta lliçó prepararàs una creació literària pròpia i podràs triar entre dues opcions: escriure un conte llarg o escriure una obra de teatre curta. Les dues conten una història, però de manera diferent. Abans de començar, repassarem com s'organitza cada una i veurem com es transforma un conte en teatre.

Explicació

1. Els elements de tota història

• Personatges: qui viu la història. Hi ha un protagonista (el personatge principal) i personatges secundaris.
• Espai: on passa (un poble, un bosc, una nau espacial...).
• Temps: quan passa (fa molts anys, un dia d'estiu, en el futur...).
• Acció: què passa.

2. L'estructura del conte

• Plantejament (inici): presentem els personatges, el lloc i el temps. «Fa molts anys, en un poble prop de la mar, vivia una xiqueta que es deia Marina...»
• Nus (desenvolupament): apareix un problema i els personatges intenten resoldre'l. És la part més llarga i emocionant.
• Desenllaç (final): es resol el problema i acaba la història.

En un conte, la història la conta un narrador, que pot usar la primera persona (jo) o la tercera (ell, ella). Un conte llarg pot tindre diversos capítols, cadascun amb un títol.

3. L'obra de teatre

• No hi ha narrador: la història avança amb el diàleg dels personatges.
• Davant de cada intervenció posem el nom del personatge.
• Les acotacions, entre parèntesis, expliquen el lloc, els moviments i la manera de parlar.
• Es dividix en escenes (i, si és llarga, en actes).

4. Com transformar un conte en teatre

• El que descriu el narrador (el lloc, el que fan els personatges) passa a les acotacions.
• El que diuen els personatges passa al diàleg, amb el seu nom davant.
• Les parts que conta el narrador i que no es poden veure, les ha de dir algun personatge.

5. Passos per a crear la teua obra

• Planifica: tria personatges, espai, temps i el problema. Fes un esquema del plantejament, el nus i el desenllaç.
• Escriu l'esborrany.
• Revisa: s'entén la història? Està ben puntuada? Has posat guions o noms en els diàlegs?
• Passa a net i, si vols, il·lustra-la o representa-la amb els companys.

Exemples resolts

Exemple 1. Planificar un conte llarg.

• Personatges: Pau (protagonista), la seua gossa Lluna i un vell pescador.
• Espai i temps: un poble de la costa, un matí d'estiu.
• Plantejament: Pau i Lluna juguen a la platja.
• Nus: Lluna desapareix entre les roques i Pau no la troba. Busca ajuda.
• Desenllaç: el pescador l'ajuda i troben Lluna en una cova, jugant amb uns crancs.

Exemple 2. Del conte al teatre. Fragment del conte:

«Pau va córrer cap al moll molt preocupat. Allí hi havia un vell pescador arreglant la xarxa. —Ha vist la meua gossa? —va preguntar Pau.»

El mateix fragment en teatre:

(El moll del port. Un vell pescador arregla la xarxa. Entra Pau corrent, molt preocupat.)

PAU: Bon dia! Ha vist la meua gossa?

PESCADOR: (Alça el cap.) Una gossa blanca? Fa una estona l'he vista córrer cap a les roques.

Fixa't: el que deia el narrador (va córrer, molt preocupat, arreglant la xarxa) ara és una acotació, i el que diuen els personatges és el diàleg.

Exemple 3. Un bon desenllaç. Compara dos finals per a la història de Pau:

• a) «I aleshores es va despertar i tot havia sigut un somni.»
• b) «Des d'aquell dia, Pau i el pescador es van fer amics, i cada dissabte anaven junts al moll amb Lluna.»

El b) és millor, perquè resol el problema i té relació amb el que ha passat en la història. El a) no resol res i decep el lector.

Recorda

• Tota història té personatges, espai, temps i acció.
• El conte té plantejament, nus i desenllaç, i el conta un narrador.
• El teatre no té narrador: té diàleg i acotacions.
• Per a crear: planifica, escriu l'esborrany, revisa i passa a net.

Exercicis