Estás viendo el contenido de esta lección en modo lectura. Los ejercicios no se corrigen aquí — accede con una cuenta gratuita para practicar con corrección automática y guardar tu progreso.
Poesia: figures retòriques
Quan llegim un poema, notem que les paraules no s'utilitzen igual que en una conversa de cada dia. Els poetes juguen amb el llenguatge per a crear imatges, sons i emocions. Per a aconseguir-ho, utilitzen uns recursos especials que s'anomenen figures retòriques o recursos literaris. En esta lecció aprendràs a reconéixer les més importants i a utilitzar-les en els teus propis poemes.
Què és una figura retòrica?
Una figura retòrica és una manera especial d'utilitzar les paraules per a fer que un text siga més bonic, més expressiu o més fàcil de recordar. No és un error ni una mentida: és una forma creativa de dir les coses. Les figures retòriques apareixen sobretot en la poesia, però també en les cançons, els refranys, els anuncis i fins i tot quan parlem.
Les figures retòriques més importants
Comparació: relaciona dues coses que s'assemblen utilitzant una paraula d'enllaç com com, igual que o pareix. Exemple: Els teus ulls són blaus com el mar.
Metàfora: també relaciona dues coses que s'assemblen, però sense la paraula com. Es diu directament que una cosa és l'altra, o se substituïx una per l'altra. Exemple: Els teus ulls són dos estanys blaus.
Personificació: dona qualitats o accions de persones a animals, plantes o objectes. Exemple: La lluna somriu des del cel. La lluna no pot somriure de veritat: és una acció humana.
Hipèrbole: exagera molt una cosa per a donar-li més força. Exemple: T'ho he dit un milió de vegades.
Repetició: repetix una paraula o una expressió per a destacar-la i donar ritme. Quan la repetició es fa al principi de diversos versos s'anomena anàfora. Exemple: Vull un mar blau, / vull un cel clar, / vull un dia llarg.
Onomatopeia: paraula que imita un so real. Exemples: tic-tac, nyam-nyam, bum, quiquiriquic.
Recorda també que molts poemes tenen rima: dos versos rimen quan les seues paraules finals sonen igual a partir de l'última vocal tònica, com cançó i racó. La rima no és una figura retòrica en sentit estricte, però ajuda a donar música al poema.
Com distingir la comparació de la metàfora
És la confusió més habitual. Fes-te esta pregunta: apareix la paraula com (o igual que, pareix)?
Si apareix: és una comparació. Les dents blanques com la neu.
Si no apareix i es diu que una cosa és una altra: és una metàfora. Les perles de la teua boca (les perles són les dents).
Exemples resolts
Exemple 1. Llig estos versos i troba les figures retòriques:
El vent canta entre els pins, la pluja plora a la finestra, i el rellotge fa tic-tac com un cor que no s'atura.
El vent canta i la pluja plora: són personificacions, perquè cantar i plorar són accions de persones.
tic-tac: és una onomatopeia, perquè imita el so del rellotge.
com un cor que no s'atura: és una comparació, perquè relaciona el rellotge amb un cor utilitzant com.
Exemple 2. Quina figura hi ha en cada frase?
Tinc tanta fam que em menjaria un elefant. → Hipèrbole: és una exageració, ningú pot menjar-se un elefant.
La meua germana és un sol. → Metàfora: es diu que la germana és un sol (vol dir que és alegre i lluminosa), sense la paraula com.
Corre, corre, corre, que arribem tard! → Repetició: la paraula corre es repetix per a transmetre pressa.
Exemple 3. Transformem una comparació en metàfora:
Comparació: Els seus cabells són grocs com l'or.
Metàfora: Els seus cabells són fils d'or.
Hem tret la paraula com i hem dit directament que els cabells són fils d'or.
Per què els poetes utilitzen figures retòriques?
Per a crear imatges que el lector puga imaginar.
Per a expressar sentiments amb més força.
Per a donar ritme i música al poema.
Per a sorprendre el lector amb maneres noves de veure les coses.
Practica a casa
Busca en un llibre de poemes o en una cançó que t'agrade una comparació, una metàfora i una personificació. Copia-les en el quadern.
Escriu un poema curt de quatre versos sobre la teua estació preferida. Has d'utilitzar almenys una personificació i una comparació.
Inventa tres hipèrboles divertides sobre el cansament, la calor o la son.
Llig el teu poema en veu alta a un company o companya i demana-li que trobe les figures que has utilitzat.
Recorda
La comparació usa com; la metàfora, no.
La personificació dona accions humanes a coses o animals.
La hipèrbole exagera; la onomatopeia imita sons; la repetició repetix paraules.
Exercicis
Quina figura retòrica hi ha en el vers «Les flors ballen amb el vent»?
En quina frase hi ha una comparació?
«Quan riu, la seua boca és un jardí de flors.» Quina figura és?
Quina d'estes paraules és una onomatopeia?
Publicidad
¿Quieres hacer los ejercicios y guardar tu progreso en Valenciano - 4t Primaria?