Accents, apostrofació, guionet

Accents, apostrofació, guionet

Introducció

Per a escriure bé no n'hi ha prou amb saber les lletres: també hem de saber posar l'accent, usar l'apostrof i el guionet. Són signes xicotets, però canvien molt la manera com es llig i s'entén un text. En esta lliçó aprendrem les normes bàsiques.

Explicació

1. L'accent

En cada paraula hi ha una síl·laba que es pronuncia amb més força: és la síl·laba tònica. Per exemple, en ca-mió la tònica és l'última; en ca-sa, la penúltima; i en mú-si-ca, l'antepenúltima.

Segons on està la síl·laba tònica, les paraules poden ser:

• Agudes: la tònica és l'última. Porten accent quan acaben en vocal, en vocal + s, en -en o en -in: sofà, camió, també, matí, francés, ningú. En canvi, paper o cançons no en porten.
• Planes: la tònica és la penúltima. Porten accent quan no acaben així: fàcil, difícil, mòbil, àngel, plàtan. En canvi, casa, taula, llapis no en porten.
• Esdrúixoles: la tònica és l'antepenúltima. Porten accent sempre: música, pàgina, màquina, història.

En valencià hi ha dos tipus d'accent:

• L'accent greu (`), que va sobre la a (sempre: sofà), sobre la e i la o obertes: època, mòbil, història.
• L'accent agut (´), que va sobre la e i la o tancades i sempre sobre la i i la u: també, francés, camió, matí, ningú.

2. L'apostrofació

L'apostrof (') substituïx una vocal que no pronunciem. S'usa sobretot amb els articles el i la i amb la preposició de quan van davant d'una paraula que comença per vocal o per h:

• el arbre → l'arbre; el home → l'home
• la escola → l'escola; la hora → l'hora
• de aigua → d'aigua; de Elx → d'Elx

Compte! L'article la no s'apostrofa davant de paraules que comencen per i, u, hi o hu àtones (sense força): la universitat, la història, la humanitat. Però sí que s'apostrofa si són tòniques: l'illa, l'una.

3. El guionet

El guionet (-) és una ratlla curta que uneix paraules. L'usem:

• En els números compostos entre les desenes i les unitats: vint-i-u, vint-i-cinc, trenta-dos, quaranta-huit.
• Entre el verb i el pronom que va darrere: mira-ho, porta-la, compra-les.
• En algunes paraules compostes: gira-sol, cap-roig.

Exemples resolts

Exemple 1. Porta accent pagina?

• Pas 1: separem síl·labes: pa-gi-na.
• Pas 2: la força va en pa, l'antepenúltima: és esdrúixola.
• Pas 3: les esdrúixoles porten accent sempre, i la a porta accent greu.
• Resposta: pàgina.

Exemple 2. el + avió, la + amiga, la + universitat.

• avió comença per vocal: l'avió.
• amiga comença per vocal: l'amiga.
• universitat comença per u àtona: no s'apostrofa, la universitat.

Exemple 3. Escriu amb lletres el número 34.

• 34 = trenta + quatre.
• Entre la desena i la unitat posem guionet.
• Resposta: trenta-quatre.

Exemple 4. Porta accent camio?

• Pas 1: separem síl·labes: ca-mi-o; la força va en l'última, o: és aguda.
• Pas 2: acaba en vocal, així que porta accent.
• Pas 3: la o es pronuncia tancada: accent agut.
• Resposta: camió. En canvi, en plural, camions acaba en -ons i no porta accent.

Exemple 5. Verb + pronom. La mestra diu: «Agafa la pilota i porta la pilota al pati». Per a no repetir, canviem la pilota pel pronom la, que va darrere del verb i s'unix amb guionet: porta-la al pati.

Errors freqüents

• Escriure la aigua: és l'aigua.
• Escriure l'universitat: és la universitat, perquè la u és àtona.
• Escriure trentados tot junt: és trenta-dos.
• Oblidar l'accent de les esdrúixoles: musica → música.

Exemple 6. La preposició de. Volem dir que un got conté aigua i que un amic ve d'Alcoi: un got de aigua → un got d'aigua; un amic de Alcoi → un amic d'Alcoi. En canvi, davant de consonant no hi ha apòstrof: un got de llet, un amic de Gandia. Recorda que l'apòstrof només apareix quan la paraula següent comença per vocal o per h.

Truc final: quan acabes d'escriure, rellig el text buscant només els accents; després, només els apòstrofs; i al final, els guionets dels números.

Exercicis