Verbs irregulars habituals

Verbs irregulars habituals

Introducció

Els verbs són les paraules que diuen què fem: cantar, córrer, dormir... Molts verbs canvien sempre de la mateixa manera, seguint un model: són els verbs regulars. Però alguns verbs molt usats canvien d'una manera especial: són els verbs irregulars. En esta lliçó aprendrem els més habituals en present.

Explicació

Verbs regulars

Un verb regular manté la mateixa arrel i només canvia la terminació. Mira el verb cantar en present:

• jo cante
• tu cantes
• ell / ella canta
• nosaltres cantem
• vosaltres canteu
• ells / elles canten

L'arrel cant- no canvia mai. Igual fan parlar, jugar, ballar o saltar.

Verbs irregulars

En els verbs irregulars l'arrel canvia o la terminació és diferent de la del model. Com que els usem cada dia, és important saber-los bé. Fixa't sobretot en la forma de jo, que és la que més canvia.

Anar: jo vaig, tu vas, ell va, nosaltres anem, vosaltres aneu, ells van.

Fer: jo faig, tu fas, ell fa, nosaltres fem, vosaltres feu, ells fan.

Estar: jo estic, tu estàs, ell està, nosaltres estem, vosaltres esteu, ells estan.

Tindre: jo tinc, tu tens, ell té, nosaltres tenim, vosaltres teniu, ells tenen.

Voler: jo vull, tu vols, ell vol, nosaltres volem, vosaltres voleu, ells volen.

Poder: jo puc, tu pots, ell pot, nosaltres podem, vosaltres podeu, ells poden.

Eixir: jo isc, tu ixes, ell ix, nosaltres eixim, vosaltres eixiu, ells ixen.

Dir: jo dic, tu dius, ell diu, nosaltres diem, vosaltres dieu, ells diuen.

Veure: jo veig, tu veus, ell veu, nosaltres veiem, vosaltres veieu, ells veuen.

Trucs per a recordar-los

• Molts verbs irregulars acaben en -c o en -g amb la persona jo: tinc, puc, dic, isc, estic, vaig, faig, veig.
• Amb nosaltres i vosaltres solen tornar a semblar-se a l'infinitiu: poder → podem, podeu; voler → volem, voleu.
• El verb eixir canvia molt: eix- es converteix en ix- (tu ixes, ell ix, ells ixen) i amb jo fa isc.
• Diu-los en veu alta, com una cançó: vaig, vas, va, anem, aneu, van.

Errors freqüents

• No diem «jo anc» ni «jo ano»: diem jo vaig.
• No diem «jo fic» per a fer: diem jo faig.
• No diem «jo tenc»: en valencià diem jo tinc.
• No diem «jo eixc»: diem jo isc.

Exemples resolts

Exemple 1. Completa amb el verb fer: Jo ___ els deures cada vesprada.

• Pas 1: la persona és jo.
• Pas 2: recordem el present de fer: jo faig.
• Resposta: Jo faig els deures cada vesprada.

Exemple 2. Completa amb el verb anar: Nosaltres ___ a l'escola a peu.

• Pas 1: la persona és nosaltres.
• Pas 2: anar amb nosaltres fa anem.
• Resposta: Nosaltres anem a l'escola a peu.

Exemple 3. Corregeix l'error: Ells eixen al pati a les onze.

• Pas 1: el verb és eixir i la persona és ells.
• Pas 2: la forma correcta és ixen.
• Resposta: Ells ixen al pati a les onze.

Exemple 4. Completem un text. Llig el text i posa la forma correcta de cada verb:

Hui és dissabte. Jo (anar) ___ al mercat amb la iaia. Ella (voler) ___ comprar fruita. Jo (dir) ___: «Iaia, jo (poder) ___ portar la bossa!». Després nosaltres (fer) ___ un suc de taronja.

• Jo + anar → vaig.
• Ella + voler → vol.
• Jo + dir → dic.
• Jo + poder → puc.
• Nosaltres + fer → fem.

Text complet: Hui és dissabte. Jo vaig al mercat amb la iaia. Ella vol comprar fruita. Jo dic: «Iaia, jo puc portar la bossa!». Després nosaltres fem un suc de taronja.

Exemple 5. Regular o irregular? Per a saber-ho, compara la forma de jo amb el model cantar → cante:

• parlar → jo parle: segueix el model, és regular.
• tindre → jo tinc: l'arrel canvia molt, és irregular.
• saltar → jo salte: regular.
• veure → jo veig: irregular.

Exercicis