Consonants dobles, h muda

Consonants dobles, h muda

En valencià hi ha lletres que ens poden fer dubtar quan escrivim. En esta lliçó estudiarem dos casos: les consonants dobles (rr, ss, l·l, mm i nn) i la h muda, una lletra que s'escriu però que no sona. Aprendrem regles i trucs per a escriure-les bé.

1. La h muda

La h en valencià no es pronuncia: és muda. Diem «ome», però escrivim home. Com que no la sentim, hem d'aprendre de memòria quines paraules la porten.

La h a l'inici de la paraula

Moltes paraules comencen per h: home, hora, hivern, herba, història, hospital, hotel, hui, hort, humit, hereu.

La h intercalada

Algunes paraules porten la h al mig. Es diu h intercalada: ahir, vehicle, prohibit, alcohol.

Paraules que porten h en castellà però no en valencià

Compte! No totes les paraules que en castellà porten h la porten en valencià:

• ou (cast. huevo)
• os (cast. hueso)
• orfe (cast. huérfano)
• orxata (cast. horchata)

Paraules que porten h en valencià però no en castellà

• hivern (cast. invierno)
• harmonia (cast. armonía)

Truc de la família de paraules

Les paraules de la mateixa família solen mantindre la h: home → homenot; herba → herbívor; hort → hortalissa; història → historiador.

2. Les consonants dobles

rr i r

Entre dos vocals, la r sola sona suau (cara, mira, pera) i la rr sona forta (carro, gorra, terra, serra). Al principi de paraula la r forta s'escriu amb una sola r: rata, riu, roda. Després de n, l o s també s'escriu una sola r: Enric, honra.

ss i s

Entre dos vocals, la s sola sona sonora, com el brunzit d'una abella (casa, rosa, camisa), i la ss sona sorda, com el xiulit d'una serp (passeig, grossa, tassa, massa). Al principi de paraula sempre és una sola s: sol, sopa.

l·l (ela geminada)

Són dos eles amb un punt volat al mig. No l'hem de confondre amb la ll de lluna. Paraules: col·legi, il·lusió, pel·lícula, tranquil·la, novel·la, intel·ligent, il·lustració.

mm i nn

Algunes paraules porten mm o nn. Normalment la primera lletra forma part d'un prefix com im- o in-:

• mm: immens, immediat, immòbil, commoure.
• nn: innocent, innecessari, innovar, i el nom Anna.

Exemples resolts

Exemple 1. Escriu en valencià: huevo.
En castellà porta h, però en valencià no: ou.

Exemple 2. Completa amb h o sense h: __ivern.
En valencià porta h, encara que en castellà no: hivern.

Exemple 3. Completa amb s o ss: una ca__a gran (on vivim).
El so és suau, com una abella: casa.

Exemple 4. Corregix: Ahir vam vore una pelicula al colegi.
Pel·lícula i col·legi porten ela geminada: Ahir vam vore una pel·lícula al col·legi.

Exemple 5. Quin és el contrari de mòbil amb el prefix im-?
im- + mòbil = immòbil, amb dos emes.

Paraules que confonem sovint

• ou (de gallina), sense h; però hui (el dia d'ara), amb h.
• ha (del verb haver: ha vingut), amb h; i a (preposició: vaig a casa), sense h.
• hi (hi ha un gat), amb h; i i (per a unir: pa i oli), sense h.

Per a distingir ha i a, prova de canviar la frase al plural: si diu han, és ha amb h. El gat ha menjat → Els gats han menjat. En canvi, Vaig a l'escola no canvia.

Dictat per a practicar

Ahir a l'hivern vaig anar a l'hort amb el meu avi. Hi havia herba molt humida i una gallina que havia post un ou. Després vam veure una pel·lícula sobre un carro immens i un gos innocent que vivia en una casa grossa.

Comprova en el dictat: les paraules amb h (ahir, hivern, hort, hi havia, herba, humida), la paraula sense h (ou) i les consonants dobles (pel·lícula, carro, immens, innocent, grossa).

Recorda

• La h no sona: home, hui, ahir. Però ou, os i orxata no en porten.
• rr i ss només van entre vocals i sonen fortes.
• l·l porta punt volat; mm i nn apareixen sovint amb els prefixos im- i in-.

Exercicis