Sintaxi complexa: perfeccionament

Sintaxi complexa: perfeccionament

Introducció

Una oració composta és la que té més d'un verb conjugat i, per tant, més d'una oració. En 4t d'ESO has de saber identificar com es relacionen estes oracions: si són independents entre si (coordinació i juxtaposició) o si una depén de l'altra (subordinació). En esta lecció repassarem tots els tipus i practicarem l'anàlisi.

1. Juxtaposició

Les oracions s'unixen sense nexe, només amb un signe de puntuació (coma, punt i coma o dos punts): Va ploure molt; els carrers es van inundar.

2. Coordinació

Les oracions tenen el mateix nivell sintàctic i s'unixen amb una conjunció coordinant:

• Copulatives (suma): i, ni. Llig un llibre i escolta música.
• Disjuntives (elecció): o, o bé. Vens amb nosaltres o et quedes a casa?
• Adversatives (oposició): però, sinó, en canvi. Vaig estudiar molt, però no vaig aprovar.
• Distributives (alternança): ara... ara, ja... ja, uns... altres. Uns cantaven, altres ballaven.
• Explicatives (aclariment): és a dir, o siga. És herbívor, és a dir, només menja plantes.

3. Subordinació

Una oració (la subordinada) depén d'una altra (la principal) i hi fa una funció sintàctica.

3.1. Subordinades substantives

Funcionen com un nom i es poden substituir per això. Poden fer de subjecte, complement directe, complement de règim, etc. Nexes: que, si, interrogatius, o infinitiu.

• Em va dir que vindria. → Em va dir això (CD).
• M'agrada que vingues. → M'agrada això (subjecte).
• No sé si plourà. (CD; interrogativa indirecta).

3.2. Subordinades adjectives o de relatiu

Funcionen com un adjectiu: complementen un nom (l'antecedent). S'introduïxen amb pronoms relatius: que, qui, el qual, on.

• El llibre que em vas deixar és fantàstic. (antecedent: llibre)
• La ciutat on vaig nàixer és menuda.
• Especificatives (sense comes, restringixen) i explicatives (entre comes, afegixen informació): Els alumnes, que estaven cansats, se'n van anar (tots ho estaven).

3.3. Subordinades adverbials

Funcionen com un complement circumstancial o expressen una relació lògica amb la principal:

• Temporals: quan, mentre, abans que, després que. Eixirem quan pare de ploure.
• Causals: perquè, ja que, com que. Com que estava cansat, se'n va anar a dormir.
• Finals: perquè + subjuntiu, per a + infinitiu. Estudia per a aprovar.
• Condicionals: si, en cas que, sempre que. Si plou, no eixirem.
• Concessives: encara que, tot i que, malgrat que. Encara que plovia, vam eixir.
• Consecutives: per tant, així que, tan... que. Feia tanta calor que no podíem dormir.
• Comparatives: més... que, tan... com. És més alt que el seu germà.

Atenció amb perquè: amb indicatiu introduïx una causa (Estudia perquè vol aprovar); amb subjuntiu, una finalitat (T'ho explique perquè ho entengues).

4. Mètode d'anàlisi

1. Localitza tots els verbs conjugats: cada un és una oració.
2. Busca els nexes que les unixen.
3. Decidix si són independents (coordinació/juxtaposició) o si una depén de l'altra.
4. Si és subordinada, prova substitucions: per això (substantiva), per un adjectiu (adjectiva) o per un adverbi o complement circumstancial (adverbial).

Exemple resolt 1

Oració: Crec que el llibre que llegim és massa llarg.

Resolució: Tres verbs (crec, llegim, és). Principal: Crec. que el llibre... és massa llarg és una subordinada substantiva de CD (Crec això). Dins d'ella, que llegim és una subordinada adjectiva especificativa amb antecedent llibre.

Exemple resolt 2

Oració: Tot i que estava malalt, va vindre a classe perquè hi havia examen.

Resolució: Principal: va vindre a classe. Tot i que estava malalt: adverbial concessiva. perquè hi havia examen: adverbial causal (perquè + indicatiu).

Exemple resolt 3

Oració: Si vols, vine a casa, però avisa'm abans perquè estiga preparat.

Resolució: Hi ha quatre verbs conjugats (vols, vine, avisa, estiga). Les dues oracions principals, vine a casa i avisa'm abans, estan coordinades amb però (coordinació adversativa). Si vols és una subordinada adverbial condicional que depén de la primera; perquè estiga preparat és una subordinada adverbial final (perquè + subjuntiu) que depén de la segona.

Errors freqüents

• Confondre el que relatiu (té antecedent i es pot substituir per el qual) amb el que conjunció (no té antecedent): El llibre que llegim (relatiu) / Diu que llegim (conjunció).
• Analitzar com a causal qualsevol perquè: cal mirar el mode del verb.
• Oblidar que una subordinada pot contindre una altra subordinada dins.

Resum

• Juxtaposició (sense nexe) i coordinació (copulativa, disjuntiva, adversativa, distributiva, explicativa).
• Subordinació: substantiva (= això), adjectiva (complementa un antecedent), adverbial (temps, causa, finalitat, condició, concessió, conseqüència, comparació).

Exercicis