El llenguatge no és una eina neutra. Les paraules que triem, la llengua que fem servir en cada situació i la manera com anomenem les persones i els fets reflectixen —i alhora reforcen— unes relacions de poder i una ideologia, és a dir, un conjunt d'idees i valors sobre com és o com hauria de ser la societat. En este tema analitzarem com es manifesta això en la relació entre llengües, en el lèxic i en els discursos.
Els prejudicis lingüístics són opinions sense base científica sobre les llengües o els seus parlants. Exemples: «hi ha llengües més riques que altres», «un dialecte és una llengua mal parlada» o «les llengües minoritzades no servixen per a la ciència». La lingüística mostra que totes les llengües són igualment aptes per a expressar qualsevol contingut si se'ls dona l'ús i els recursos necessaris. Els prejudicis solen afavorir la llengua amb més poder i justificar la discriminació dels parlants de les altres.
L'ús del masculí com a genèric i certes expressions estereotipades poden invisibilitzar les dones o reforçar rols tradicionals («plorar com una xiqueta», «home de profit» / «dona pública», amb significats molt diferents). El llenguatge inclusiu proposa recursos com els col·lectius (l'alumnat, el professorat) o els dobles (els xics i les xiques). Hi ha debat sobre com aplicar-lo sense perjudicar la claredat, però és important ser conscients de l'efecte de les nostres tries.
Exemple 1. En una població, la gent parla valencià a casa i amb els amics, però tots els rètols oficials, els formularis i l'atenció al públic són en una altra llengua. Anàlisi: les dues llengües tenen funcions desiguals → situació de diglòssia.
Exemple 2. «El valencià de poble no és correcte; el bo és el de la televisió.» Anàlisi: és un prejudici lingüístic. Les varietats geogràfiques són formes legítimes de la llengua; el model estàndard s'usa en els contextos formals, però no fa «incorrectes» els parlars.
Exemple 3. Un govern anomena «reestructuració» el tancament de tres hospitals. Anàlisi: eufemisme que amaga una realitat negativa i en dificulta la crítica.
Exemple 4. Titular A: «Allau d'immigrants a la frontera». Titular B: «Arriben 300 persones migrants a la frontera». La metàfora «allau» activa un marc de catàstrofe natural i amenaça; el titular B dona una xifra concreta i un terme neutre.
Ser conscients de la relació entre llenguatge i poder ens permet llegir de manera crítica els discursos que ens envolten i triar amb responsabilitat les nostres paraules. No es tracta de prohibir termes, sinó de saber quins efectes tenen i decidir lliurement com volem parlar.
Com s'anomena la situació en què dues llengües conviuen en una comunitat però amb funcions desiguals (una formal i de prestigi, l'altra familiar)?
Quina afirmació és un prejudici lingüístic?
Anomenar «danys col·laterals» les víctimes civils d'un bombardeig és un exemple de...
Qui va escriure «Conflicte lingüístic valencià» (1969)?
¿Quieres hacer los ejercicios y guardar tu progreso en Valencia: Llengua i Literatura - 4t ESO?
Crear cuenta gratis