Defensa oral del treball

Defensa oral del treball

Al final de l'ESO molts alumnes han de presentar oralment un treball de recerca o un projecte davant d'un tribunal o de la classe. La defensa oral no consistix a llegir el treball: és una exposició formal en què cal explicar què s'ha investigat, com s'ha fet i quines conclusions s'han obtingut, i després respondre preguntes. En esta lliçó aprendrem a preparar-la pas a pas.

L'estructura de la defensa

• Presentació (1 minut): salutació, nom, títol del treball i motiu de l'elecció del tema.
• Objectius i hipòtesi: què volíem descobrir.
• Metodologia: com hem treballat (fonts consultades, enquestes, entrevistes, experiments).
• Resultats: les dades més importants, millor amb gràfics senzills.
• Conclusions: si la hipòtesi s'ha confirmat o no, què hem après i quines limitacions té el treball.
• Tancament: agraïment i invitació a fer preguntes.

El suport visual

Les diapositives han d'ajudar el públic, no substituir l'orador:

• Poques paraules per diapositiva: idees clau, no paràgrafs.
• Lletra gran i contrast suficient.
• Una imatge o un gràfic val més que una llista llarga.
• Citar les fonts de les imatges i les dades.

La veu i el cos

• Elements paralingüístics: volum suficient, ritme pausat, entonació variada, pauses per a destacar idees.
• Elements no verbals (cinèsica i proxèmica): mirar el públic, postura dreta, gestos naturals, no donar l'esquena per a llegir la pantalla.
• Registre formal: vocabulari precís, sense col·loquialismes ni crosses com «eh», «o siga», «bueno».

El torn de preguntes

És la part que més preocupa, però es pot preparar: fes una llista de les preguntes probables (per què este tema?, quina és la principal limitació?, què milloraries?) i assaja les respostes. Si no saps una resposta, reconeix-ho amb honestedat: «És una bona pregunta; no ho he pogut estudiar, però seria una línia interessant per a continuar».

Assajar i controlar el temps

Assaja en veu alta almenys tres vegades i cronometra't. Com a orientació, una persona parla unes 120-150 paraules per minut: un guió d'unes 1.000 paraules dura aproximadament set o huit minuts.

Errors freqüents i com evitar-los

• Massa informació: voler explicar-ho tot fa que l'exposició siga llarga i confusa. Tria les idees essencials.
• Llegir les diapositives: el públic llig més ràpid del que tu parles. Usa-les com a suport i explica amb les teues paraules.
• Parlar massa ràpid pels nervis: respira, fes pauses i beu aigua si cal.
• No citar les fonts: tota dada, imatge o cita ha d'indicar d'on prové; és una qüestió d'honestedat acadèmica.
• Improvisar el final: prepara una frase de tancament clara, perquè l'última impressió és la que es recorda.

Com controlar els nervis

Sentir nervis és normal i, en una mesura justa, ajuda a estar atent. Algunes estratègies: conéixer bé el contingut, assajar davant de familiars o amics, arribar amb temps per a comprovar l'ordinador i el projector, començar amb una frase memoritzada que et done seguretat i buscar en el públic cares amigues. Recorda que el tribunal vol saber què has aprés; no busca fer-te caure.

Quan acabes, escolta amb atenció els comentaris del tribunal o dels companys i pren-ne nota: són la millor guia per a millorar la pròxima exposició oral, ja siga en batxillerat, en la universitat o en una entrevista de treball.

Exemples resolts

Exemple 1. Un alumne disposa de 10 minuts. Com repartix el temps?

Resolució: una distribució raonable és: presentació, 1 minut; objectius i metodologia, 2 minuts; resultats, 4 minuts; conclusions, 2 minuts; tancament, 1 minut. Total: 1 + 2 + 4 + 2 + 1 = 10 minuts. Els resultats i les conclusions ocupen més de la meitat perquè són el cor del treball.

Exemple 2. Millora l'inici: «Bueno, pues jo he fet el treball de... eh... del riu.»

Resolució: cal eliminar les crosses i els castellanismes i presentar el tema amb precisió: «Bon dia. Em dic Marc i presentaré el treball «La qualitat de l'aigua del riu Xúquer al seu pas per Alzira». Vaig triar este tema perquè...»

Exercicis