Al final de 4t d'ESO cal demostrar que s'han assolit les competències de l'etapa en Llengua i Literatura. Una avaluació integral no és un examen de memòria: comprova si l'alumne sap comprendre textos, produir-ne d'adequats, reflexionar sobre la llengua i llegir literatura amb criteri. En esta lliçó repassem els quatre blocs, amb exemples resolts i exercicis com els que trobaràs en una prova final o en la prova d'accés al batxillerat.
Tot text té una intenció i una forma d'organitzar-se. Les tipologies textuals bàsiques són:
Un bon text compleix quatre propietats textuals:
En 4t d'ESO el centre de la gramàtica és l'oració composta, que té més d'un verb conjugat. Les proposicions poden unir-se de tres maneres:
Cal reconéixer els gèneres (narrativa, lírica, teatre i assaig) i situar els grans moments de la literatura en la nostra llengua: l'esplendor medieval del segle XV (Ausiàs March, Joanot Martorell), la Renaixença del segle XIX, el Modernisme i el Noucentisme, la literatura de postguerra (Vicent Andrés Estellés, Joan Fuster, Enric Valor) i la literatura actual.
També s'avalua la reflexió sociolingüística: el valencià és el nom que rep a la Comunitat Valenciana la llengua catalana; és oficial juntament amb el castellà, i la seua normativa la fixa l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Conceptes com bilingüisme, diglòssia o normalització lingüística formen part del currículum.
En les proves finals, la redacció se sol corregir amb una rúbrica de quatre apartats, que coincidixen amb les propietats textuals. Conéixer-la t'ajuda a escriure millor:
Un error freqüent és dedicar tot el temps al contingut i oblidar la presentació: una lletra il·legible o un text sense paràgrafs dificulta la lectura i pot restar punts. Un altre és copiar literalment frases del text de partida: en un resum, cal reformular amb paraules pròpies.
En la comprensió lectora, les preguntes acostumen a demanar: el tema (en una frase nominal: «la importància del reciclatge»), la idea principal (en una oració completa), l'estructura (parts del text i línies que ocupa), el resum (una quarta part, aproximadament, de l'extensió original) i el significat de paraules segons el context.
Exemple 1. Identifica la tipologia. «Cal reduir l'ús del cotxe en el centre de les ciutats. En primer lloc, la contaminació perjudica la salut; a més, el soroll empitjora la qualitat de vida.»
Resolució: hi ha una opinió (la tesi: «cal reduir l'ús del cotxe») i raons que la defensen, introduïdes per connectors d'ordre i d'addició. És un text argumentatiu.
Exemple 2. Analitza l'oració. «La professora que ens va donar classe l'any passat s'ha jubilat.»
Resolució: hi ha dos verbs conjugats (va donar i s'ha jubilat), per tant és composta. La proposició principal és «La professora s'ha jubilat». «Que ens va donar classe l'any passat» complementa el nom professora i comença per un pronom relatiu: és una subordinada adjectiva de relatiu.
Exemple 3. Corregix la frase. «*Tinc que acabar el treball antes de divendres.»
Resolució: la perífrasi d'obligació correcta és haver de + infinitiu, i antes és un castellanisme per abans. Forma correcta: «He d'acabar el treball abans de divendres.»
Quina tipologia textual pretén convéncer el receptor per mitjà de raons?
En l'oració «El llibre que em vas deixar és molt interessant», la proposició «que em vas deixar» és una...
Quina d'estes frases és correcta?
Quina propietat textual fa que un text s'ajuste a la situació comunicativa (receptor, propòsit i registre)?
¿Quieres hacer los ejercicios y guardar tu progreso en Valencia: Llengua i Literatura - 4t ESO?
Crear cuenta gratis