Una llengua no viu aïllada: la parlen persones dins d'una societat, i la seua història està lligada a la història política, econòmica i cultural del territori. La història social del valencià estudia com ha canviat l'ús de la llengua al llarg dels segles: qui la parlava, en quines situacions i amb quin prestigi.
El valencià arriba amb la conquesta de Jaume I (la ciutat de València es conquereix el 1238) i la repoblació amb gent procedent sobretot de Catalunya i d'Aragó. Es crea el Regne de València, amb lleis pròpies, els Furs. El valencià és la llengua de l'administració, del comerç i de la cultura.
El segle XV és el Segle d'Or de les lletres valencianes: Ausiàs March renova la poesia amorosa, Joanot Martorell escriu Tirant lo Blanc (publicat el 1490), Isabel de Villena compon la Vita Christi i Jaume Roig, l'Espill. València és una de les ciutats més riques i cultes de la Mediterrània.
Des del segle XVI, la noblesa i les classes altes adopten progressivament el castellà, llengua de la Cort. Comença una situació de diglòssia: el castellà ocupa els usos de prestigi i el valencià queda per a l'àmbit familiar i popular. Després de la Guerra de Successió i la derrota d'Almansa, els Decrets de Nova Planta (1707) abolixen els Furs, i el castellà s'imposa en l'administració i, més tard, en l'ensenyament.
En el segle XIX, la Renaixença recupera l'ús literari de la llengua. A València destaquen Teodor Llorente i la societat Lo Rat Penat (1878). El 1932, les Normes de Castelló establixen una ortografia comuna per al valencià, a partir de les normes de l'Institut d'Estudis Catalans adaptades a les particularitats valencianes.
La dictadura franquista (1939-1975) prohibix el valencià en l'escola i en la vida pública. Malgrat això, autors com Joan Fuster, Enric Valor o Vicent Andrés Estellés mantenen viva la cultura en la llengua pròpia. El sociòleg Rafael Lluís Ninyoles analitza la situació en Conflicte lingüístic valencià (1969).
Hui el valencià conviu amb el castellà en una situació de contacte de llengües. Els conceptes clau per a analitzar-la són:
Des del punt de vista filològic, el valencià forma part de la llengua catalana, com reconeixen l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i les universitats. Presenta trets propis de pronunciació, de vocabulari i de morfologia: eixir (enfront de sortir), xiquet (enfront de nen), la primera persona del present en -e (jo cante, enfront de jo canto) o els demostratius este i eixe. Estes variants són normatives i conviuen amb les formes comunes de tot el domini lingüístic.
Hi ha zones de la Comunitat Valenciana on tradicionalment es parla castellà, com la major part de les comarques de l'interior (l'Alt Palància, l'Alt Millars, els Serrans, la Plana d'Utiel, la Vall de Cofrents o el Baix Segura, entre altres). Per això es parla de zones de predomini lingüístic valencià i castellà.
En l'actualitat, el futur de la llengua depén de la seua transmissió de pares a fills i de la seua presència en els àmbits que més influïxen en els joves: l'escola, els mitjans de comunicació, la música, les xarxes socials i els continguts audiovisuals.
Exemple 1. En un poble, els avis parlen valencià amb tothom; els pares, només en família; els fills, només en castellà. Quin procés descriu?
Resolució: cada generació usa menys la llengua i en menys àmbits fins que deixa de transmetre-la. És un procés de substitució lingüística, que començà amb una situació de diglòssia (el valencià reduït a l'àmbit familiar).
Exemple 2. Ordena cronològicament: Normes de Castelló, Decrets de Nova Planta, Tirant lo Blanc, Estatut d'Autonomia.
Resolució: Tirant lo Blanc (1490) → Decrets de Nova Planta (1707) → Normes de Castelló (1932) → Estatut d'Autonomia (1982).
En quin any els Decrets de Nova Planta abolixen els Furs del Regne de València?
En quin any s'aproven les Normes de Castelló?
Què és la diglòssia?
Qui és l'autor de Tirant lo Blanc, obra cabdal del Segle d'Or valencià?
¿Quieres hacer los ejercicios y guardar tu progreso en Valencia: Llengua i Literatura - 4t ESO?
Crear cuenta gratis