Futur: normalització i tecnologia

Futur: normalització i tecnologia

Quin futur tindrà el valencià? La resposta depén en bona part de dos factors: la normalització lingüística, és a dir, que la llengua es puga usar amb normalitat en tots els àmbits de la societat, i la seua presència en la tecnologia, on hui passem bona part del nostre temps. En este tema analitzarem tots dos conceptes i reflexionarem sobre el paper que hi tenim cada parlant.

1. Què és la normalització lingüística

La normalització és el procés pel qual una llengua que ha estat minoritzada (relegada a usos familiars i informals) recupera tots els àmbits d'ús: l'administració, l'ensenyament, els mitjans de comunicació, la cultura, l'economia i la vida pública. Té dues cares:

• Normativització: fixar una norma comuna (ortografia, gramàtica, lèxic) que permeta un ús formal i unificat. En el cas valencià, les Normes de Castelló (1932) van adaptar les normes ortogràfiques comunes de la llengua, i hui l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), creada per llei el 1998, és la institució normativa a la Comunitat Valenciana.
• Normalització d'usos: aconseguir que la llengua s'use efectivament. Per a això són importants les lleis (l'Estatut d'Autonomia de 1982 va reconéixer la cooficialitat del valencià i la Llei d'ús i ensenyament del valencià de 1983 en va regular l'ús), però sobretot el comportament dels parlants.

2. Els reptes actuals

• Transmissió familiar: si les famílies deixen de parlar la llengua als fills, el relleu generacional es trenca.
• Usos socials: molts parlants canvien de llengua davant d'algú desconegut. Mantindre el valencià en converses amb persones que l'entenen afavorix la normalització.
• Oferta cultural i d'oci: sèries, música, videojocs i continguts en línia en valencià fan que la llengua siga atractiva per als joves.
• Mitjans de comunicació: televisió, ràdio i premsa en valencià creen referents i un model de llengua.

3. Llengua i tecnologia

Una llengua que no és present en el món digital queda en desavantatge. Per sort, la nostra llengua ha tingut una presència notable:

• La Viquipèdia en català va nàixer el 2001, i va ser una de les primeres edicions de l'enciclopèdia en una llengua diferent de l'anglés.
• Des del 2005 existix el domini d'Internet .cat, dedicat a la comunitat lingüística i cultural catalana.
• Hi ha traductors i correctors automàtics (per exemple, el traductor Salt de la Generalitat Valenciana o les eines de Softcatalà) i molts programes i sistemes operatius es poden configurar en valencià.
• Els assistents de veu i la intel·ligència artificial plantegen un repte nou: necessiten grans quantitats de textos i de veus en una llengua per a funcionar bé. Projectes col·laboratius de donació de veu i de textos ajuden a fer que les llengües amb menys parlants no queden fora.

La tecnologia és una oportunitat, però també un risc: si els joves només troben continguts en altres llengües, el valencià perd espai. Per això importa que cada usuari configure els seus dispositius en valencià, cree continguts i demane productes i serveis en la llengua.

4. Escriure un assaig sobre el futur de la llengua

Un assaig és un text argumentatiu en què l'autor reflexiona sobre un tema amb un estil personal però fonamentat. Estructura recomanada: introducció amb la tesi («El futur del valencià depén més de l'ús que en fem que de les lleis»), desenvolupament amb dos o tres arguments i dades, i conclusió que reprén la tesi i proposa accions.

Exemples resolts

Exemple 1. Situació: en un poble, la gent gran parla valencià, però els pares parlen als fills en castellà. Anàlisi: s'interromp la transmissió intergeneracional; és un símptoma de procés de substitució lingüística, contrari a la normalització.

Exemple 2. Distingir conceptes: fixar com s'escriu una paraula en el diccionari és normativització; aconseguir que un ajuntament atenga la ciutadania en valencià és normalització d'usos.

Exemple 3. Argument per a un assaig: «Configurar el mòbil en valencià sembla un gest menut, però multiplicat per milers d'usuaris demostra a les empreses que hi ha demanda, i això les anima a oferir més productes en la nostra llengua.» És un argument de causa-conseqüència.

Exercicis