Correcció i edició

Correcció i edició

Cap escriptor publica el primer esborrany. Entre la primera versió d'un text i la versió final hi ha un treball imprescindible: la correcció (eliminar errors) i l'edició (donar-li la forma definitiva perquè es puga llegir bé). En esta lliçó aprendrem un mètode ordenat per a revisar qualsevol escrit, des d'un treball de recerca fins a una carta formal.

El procés d'escriptura

• Planificació: decidir el tema, el receptor i el propòsit; buscar informació; fer un esquema.
• Textualització: redactar l'esborrany seguint l'esquema.
• Revisió: rellegir per a corregir errors i millorar el contingut i l'estil.
• Edició: preparar la versió final (format, títols, citacions, bibliografia) i publicar-la.

Com revisar un text: de la visió general al detall

Una bona revisió es fa en diverses lectures, cadascuna amb un objectiu:

• 1a lectura: contingut i estructura. Respon a la tasca? Hi ha introducció, desenvolupament i conclusió? Cada paràgraf té una idea principal?
• 2a lectura: cohesió i estil. Els connectors són variats i adequats? Hi ha repeticions o frases massa llargues?
• 3a lectura: correcció. Ortografia, puntuació, concordances, preposicions, pronoms febles i barbarismes.

Repàs d'ortografia per a la revisió

Accentuació. Porten accent gràfic:

• les paraules agudes acabades en vocal, vocal + s, -en o -in: sofà, cafès, també, camí;
• les planes que no acaben així: fàcil, àlbum, pòster;
• totes les esdrúixoles: música, pàgina, làmpada.

Apostrofació. Els articles el i la s'apostrofen davant de vocal o h: l'home, l'aigua, l'escola. Però l'article femení la no s'apostrofa davant de i o u àtones: la universitat, la història, la humitat (en canvi, l'illa, l'hora, perquè la vocal inicial és tònica o no és i/u).

Dièresi. Indica que la u es pronuncia en gü, qü davant de e, i (pingüí, qüestió, aigües) i que dos vocals no formen diftong (veïna, raïm).

L'edició del text

• Títol clar, apartats numerats i paràgrafs separats.
• Una sola tipografia llegible; la cursiva per a títols d'obres i paraules d'altres llengües; la negreta, amb moderació.
• Citacions entre cometes i amb la font indicada; bibliografia ordenada alfabèticament per cognom.
• Paginació i índex, si el text és llarg.

Errors que els correctors automàtics no detecten

Els correctors dels processadors de textos ajuden, però no substituïxen una lectura atenta. No detecten, per exemple:

• Construccions calcades amb paraules correctes: *Vaig a donar-te el llibre demà, en lloc del futur Et donaré el llibre demà; o «té» (verb) confós amb «te» (beguda).
• Concordances errònies a distància: «Els resultats de l'enquesta que vam fer a l'institut *és interessant».
• Calcs sintàctics: *Anem a vore en lloc de Vegem o Mirem.
• Problemes de coherència: dades contradictòries o paràgrafs repetits.

Els signes de correcció

Quan corregim un text en paper, o el d'un company, és útil fer servir marques compartides: subratllar l'error, escriure en el marge la correcció, encerclar la paraula repetida i usar una fletxa per a canviar l'ordre d'un fragment. En la coavaluació, cada alumne revisa el text d'un altre amb una pauta i després l'autor decidix quins canvis incorpora.

Un últim consell: deixa reposar el text unes hores abans de revisar-lo. Amb distància, els errors es veuen molt millor. I llig-lo en veu alta: si et falta l'aire o t'entrebanques, probablement la frase és massa llarga o està mal puntuada.

En els treballs acadèmics, l'edició inclou també la portada (títol, autor, curs, centre i data) i el respecte a les normes de citació que indique el professorat. Una presentació cuidada demostra respecte pel lector.

Exemples resolts

Exemple 1. Corregix: «*La historia de l'universitat comença al segle XV, quan el claustre va decidir obrir-la al public.»

Resolució: historia és esdrúixola (his-tò-ri-a) i ha de portar accent: història. L'universitat → la universitat (u àtona). Public és plana acabada en consonant (pú-blic) i porta accent: públic. Forma correcta: «La història de la universitat comença al segle XV, quan el claustre va decidir obrir-la al públic.»

Exemple 2. Revisa la cohesió: «Vaig llegir el llibre. El llibre m'agradà. El llibre parla de la guerra.»

Resolució: el nom llibre es repetix tres vegades i no hi ha connectors. Versió revisada: «Vaig llegir el llibre i em va agradar molt, ja que parla de la guerra des d'un punt de vista original.»

Exercicis