Arribem al final de l'ESO. Durant estos anys has llegit, escrit, debatut i analitzat textos en valencià. Esta lliçó de tancament et proposa mirar enrere i cap avant: quina relació tens amb la llengua, quins drets lingüístics tens i com pots continuar fent-la servir en els estudis, en la feina i en la vida quotidiana.
Una biografia lingüística és un relat personal sobre les llengües que coneixem: quan i com les vam aprendre, amb qui les parlem i quins sentiments ens provoquen. Per a escriure-la, pots respondre preguntes com:
Els sociolingüistes distingixen entre competència (saber una llengua) i ús (usar-la de fet). Molts joves valencians tenen bona competència en valencià però l'usen poc. Hi influïxen les actituds: si pensem que una llengua «no servix» o que és «de poble», la deixem de banda. Un fenomen freqüent és la subordinació lingüística: canviar al castellà quan l'interlocutor no parla valencià, encara que l'entenga. Mantindre la conversa en valencià amb respecte, quan l'altra persona l'entén, és una manera senzilla de fer créixer l'ús social.
Fer balanç és una part essencial de l'aprenentatge. Revisa els continguts dels quatre cursos i pregunta't què saps fer ara que no sabies fer en 1r d'ESO:
Una manera útil de fer-ho és un portafolis: tria els tres treballs dels quals estàs més orgullós i escriu, per a cada un, què vas aprendre fent-lo i què milloraries ara.
Conéixer el valencià no resta: suma. Les persones plurilingües aprenen amb més facilitat noves llengües i entenen millor el funcionament del llenguatge. El valencià, a més, obri la porta a una literatura de més de vuit segles i a la comunicació amb milions de parlants de la mateixa llengua.
Exemple 1. Laura entén i parla bé el valencià, però sempre canvia al castellà quan algú li parla en castellà, encara que eixa persona entenga el valencià. Quin fenomen és?
Resolució: Laura té competència però renuncia a l'ús per costum: és un cas de subordinació lingüística (canvi de llengua innecessari). Podria mantindre el valencià i oferir-se a canviar només si l'altra persona no l'entén.
Exemple 2. Redacta l'inici d'una biografia lingüística.
Resolució (model): «Vaig nàixer a Gandia en una família on es parlava valencià i castellà. Amb la meua mare parle valencià i amb el meu pare, castellà. A l'institut faig les classes en valencià i en anglés, i a les xarxes escric sobretot en castellà, cosa que vull canviar...»
Escriu la teua biografia lingüística (250-300 paraules) i acaba-la amb tres compromisos concrets per a usar més el valencià el curs que ve. Revisa-la seguint el mètode de correcció de les lliçons anteriors.
Com s'anomena el relat personal sobre les llengües que coneixem i com les vam aprendre?
Quina diferència hi ha entre competència i ús d'una llengua?
Canviar al castellà davant d'una persona que entén perfectament el valencià és un exemple de...
Quin d'estos és un nivell del Marc europeu comú de referència?
¿Quieres hacer los ejercicios y guardar tu progreso en Valencia: Llengua i Literatura - 4t ESO?
Crear cuenta gratis