Argumentar és defensar una opinió amb raons per a convéncer algú. En 4t d'ESO ja no n'hi ha prou amb dir «jo pense que...»: cal construir arguments sòlids, rebatre els de l'adversari i detectar els raonaments enganyosos. En esta lliçó aprendrem l'estructura d'un text argumentatiu, els tipus d'arguments i les regles d'un debat formal.
Una fal·làcia és un raonament que sembla vàlid però no ho és. Cal saber-les identificar:
En un debat formal hi ha dos equips (a favor i en contra), un moderador que concedix la paraula i controla el temps, i sovint un jurat. L'ordre habitual és: exposició inicial de cada equip, torns de refutació i conclusions finals. Les normes bàsiques són: respectar el torn de paraula i el temps, no interrompre, argumentar sense atacs personals i usar un registre formal.
Connectors útils: en primer lloc, a més, d'altra banda (ordre i addició); no obstant això, en canvi (oposició); per tant, en conseqüència (conseqüència); en conclusió, en definitiva (tancament).
A més dels arguments, influïxen els recursos retòrics: les preguntes retòriques («Volem un barri on els xiquets no puguen anar sols a l'escola?»), les enumeracions, els exemples pròxims i una conclusió que resumisca en una frase la nostra postura. El llenguatge no verbal també compta: mirar el jurat, parlar amb seguretat i no mostrar menyspreu cap a l'equip contrari. Convéncer no és guanyar per la força, sinó amb raons.
Després del debat, és molt útil fer una valoració: quins arguments han convençut més, quines fal·làcies s'han detectat i què podria millorar cada equip. Així el debat es convertix en una ferramenta d'aprenentatge i no només en una competició.
Exemple 1. «Segons l'Organització Mundial de la Salut, els adolescents haurien de fer una hora diària d'activitat física.» Quin tipus d'argument és?
Resolució: es recorre a una institució reconeguda per a donar valor a la idea: és un argument d'autoritat.
Exemple 2. «El meu cosí va deixar de fer els deures i va aprovar; per tant, els deures no servixen per a res.»
Resolució: a partir d'un sol cas es trau una conclusió general. És una generalització precipitada. Refutació possible: «Un cas aïllat no demostra una regla; caldria estudiar molts alumnes per a saber l'efecte dels deures.»
Exemple 3. Construïx una refutació. Argument contrari: «Ampliar el carril bici restarà places d'aparcament.» Refutació: «És cert que es perdran algunes places; no obstant això, si més veïns van amb bicicleta, hi haurà menys cotxes buscant aparcament i, per tant, menys trànsit.»
«Com diu un estudi de la Universitat de València...» introduïx un argument...
«No podem fer cas de la proposta d'Anna perquè sempre arriba tard a classe.» Quina fal·làcia és?
Quin connector expressa oposició?
En un debat formal, qui concedix la paraula i controla el temps?
¿Quieres hacer los ejercicios y guardar tu progreso en Valencia: Llengua i Literatura - 4t ESO?
Crear cuenta gratis