El valencià al segle XXI

El valencià al segle XXI

Introducció

Com està el valencià hui? Qui el parla, quines lleis el protegixen, quina institució en fixa la norma i quins reptes té en un món globalitzat i digital? En esta lecció analitzarem la situació sociolingüística actual de la nostra llengua i els conceptes que necessites per a entendre-la.

1. Una llengua compartida

El valencià és el nom que rep al País Valencià la llengua que també es parla a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra (on és l'única llengua oficial), a la Franja d'Aragó, a la Catalunya del Nord (França) i a la ciutat de l'Alguer (Sardenya). Com totes les llengües, té variants dialectals; el valencià és una d'elles, amb trets propis de pronúncia, de lèxic i de morfologia (per exemple, jo cante, eixir, xiquet).

2. El marc legal

• Estatut d'Autonomia (1982, reformat el 2006): establix que el valencià és la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i que és oficial juntament amb el castellà.
• Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (1983): va introduir el valencià a l'escola i a l'administració i reconeix el dret de conéixer-lo i d'usar-lo.
• Territoris de predomini lingüístic: la llei distingix les comarques de predomini valencianoparlant i les de predomini castellanoparlant (com el Racó d'Ademús, els Serrans o la Plana d'Utiel-Requena).
• Les lleis educatives sobre l'ús de les llengües a l'escola han canviat diverses vegades en les últimes dècades, i és un tema de debat polític freqüent.

3. L'autoritat normativa: l'AVL

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) és la institució que, segons l'Estatut, determina la normativa oficial del valencià. Es va crear per una llei de 1998 i es va constituir el 2001. Ha publicat, entre altres obres, la Gramàtica normativa valenciana (2006) i el Diccionari normatiu valencià, que es pot consultar en línia. La seua normativa partix de les Normes de Castelló (1932), que van adaptar al valencià les normes ortogràfiques de Pompeu Fabra.

4. Conceptes sociolingüístics clau

• Bilingüisme: capacitat d'una persona o d'una societat d'usar dues llengües.
• Diglòssia: situació en què dues llengües conviuen però tenen funcions desiguals: una s'usa en els àmbits formals i de prestigi, i l'altra queda reduïda als àmbits familiars.
• Substitució lingüística: procés pel qual una comunitat abandona la seua llengua i adopta una altra. Comença sovint quan les famílies deixen de transmetre-la als fills.
• Normalització lingüística: procés per a recuperar l'ús de la llengua en tots els àmbits (escola, administració, mitjans de comunicació, comerç, Internet).
• Prejudicis lingüístics: idees falses sobre les llengües, com que hi ha llengües «més útils» o «més boniques», o que una variant dialectal és una llengua diferent.

5. Mitjans de comunicació i món digital

El 2013 es va tancar Radiotelevisió Valenciana (Canal 9). El 2018 va començar a emetre À Punt, la nova radiotelevisió pública valenciana. En l'actualitat, la presència del valencià a Internet, a les xarxes socials, als videojocs, a les plataformes de sèries i als assistents de veu és un dels grans reptes: una llengua que no està present en el món digital perd utilitat per als jóvens.

Exemple resolt 1: identificar una situació

Cas: En un poble, els avis parlen valencià entre ells, però als néts els parlen en castellà «perquè els serà més útil».

Resolució: S'ha interromput la transmissió intergeneracional. És un símptoma de substitució lingüística, motivat per un prejudici (pensar que el valencià és menys útil).

Exemple resolt 2: diglòssia

Cas: Una persona parla valencià amb la família i els amics, però canvia al castellà quan va al metge, al banc o a una oficina.

Resolució: És un comportament diglòssic: reserva el valencià per als àmbits informals i usa el castellà en els formals.

Exemple resolt 3: rebatre un prejudici

Afirmació: «El valencià i el català són llengües diferents perquè diem eixir i ells diuen sortir».

Resolució: Les diferències de lèxic són normals entre variants d'una mateixa llengua (també passa entre el castellà d'Espanya i el d'Amèrica). Tant la filologia com l'AVL reconeixen que el valencià forma part del mateix sistema lingüístic que el català.

Resum

• El valencià és oficial a la Comunitat Valenciana, amb el castellà (Estatut de 1982).
• L'AVL fixa la normativa (GNV, DNV), basada en les Normes de Castelló (1932).
• Conceptes clau: bilingüisme, diglòssia, substitució, normalització i prejudicis.
• Reptes actuals: transmissió familiar, ús social i presència digital.

Exercicis