Oracions compostes completes

Oracions compostes completes

Fins ara has analitzat sobretot oracions simples, és a dir, enunciats amb un sol verb conjugat (un sol predicat). En este tema farem un pas més: estudiarem les oracions compostes, que són les que tenen dos o més verbs conjugats i, per tant, dues o més proposicions relacionades entre si. Saber reconéixer-les t'ajudarà a entendre millor els textos i a escriure frases més riques i ben construïdes.

Què és una oració composta

Cada grup format per un verb conjugat amb els seus complements s'anomena proposició (o clàusula). Per exemple, en «Marta estudia i Pau escolta música» hi ha dos verbs conjugats (estudia, escolta) i, per tant, dues proposicions. Per a comptar-les, el primer pas sempre és el mateix: busca els verbs conjugats. Les formes no personals (infinitiu, gerundi i participi) normalment no formen una proposició independent en l'anàlisi de 3r d'ESO, tot i que poden encapçalar construccions especials.

Les proposicions es poden unir de tres maneres:

• Juxtaposició: les proposicions s'uneixen sense cap nexe, només amb un signe de puntuació (coma, punt i coma o dos punts). Exemple: «Feia fred; ens vam posar l'abric.»
• Coordinació: les proposicions tenen el mateix nivell sintàctic; cap depén de l'altra. S'uneixen amb una conjunció coordinant.
• Subordinació: una proposició (la subordinada) depén d'una altra (la principal) i hi fa una funció sintàctica.

Tipus de coordinació

• Copulativa (suma d'idees): i, ni. «Va obrir la finestra i va entrar l'aire.»
• Disjuntiva (alternativa): o, o bé. «Vens amb nosaltres o et quedes a casa?»
• Adversativa (oposició): però, sinó, en canvi, tanmateix. «Ho vaig intentar, però no ho vaig aconseguir.»
• Distributiva (alternança): ara... ara, ja... ja, adés... adés. «Ara riu, ara plora.»
• Explicativa (aclariment): és a dir, o siga, això és. «És un animal herbívor, és a dir, s'alimenta de plantes.»

Tipus de subordinació

La proposició subordinada fa la mateixa funció que faria una paraula dins de l'oració. Segons la paraula a què equival, n'hi ha de tres classes:

• Subordinada substantiva: equival a un nom i pot fer de subjecte, complement directe, complement de règim, etc. Sol començar per que, si o un interrogatiu. «Vull que vingues a la festa» (= Vull això: complement directe).
• Subordinada adjectiva o de relatiu: equival a un adjectiu i complementa un nom (l'antecedent). Comença per un pronom relatiu: que, qui, el qual, on. «El llibre que em vas deixar és molt interessant» (complementa llibre).
• Subordinada adverbial: equival a un adverbi o expressa una circumstància: temps (quan), lloc (on), manera (com), causa (perquè, ja que), finalitat (perquè + subjuntiu, a fi que), condició (si), concessió (encara que), conseqüència (tan... que). «Si estudies, aprovaràs.»

Compte amb la paraula que: pot ser una conjunció (introduïx una substantiva: Diu que vindrà) o un pronom relatiu (introduïx una adjectiva i té antecedent: La xica que ve és ma cosina). Un truc útil: si pots substituir que per el qual / la qual, és un relatiu.

Exemples resolts

Exemple 1. «Plou molt, però eixirem a passejar.»

• Verbs conjugats: plou, eixirem → dues proposicions.
• Nexe: però → conjunció adversativa.
• Cap no depén de l'altra → oració composta coordinada adversativa.

Exemple 2. «La professora que ens dona classe viu a Gandia.»

• Verbs: dona, viu → dues proposicions.
• que ens dona classe complementa el nom professora (es pot dir la qual ens dona classe).
• → Subordinada adjectiva de relatiu; la principal és La professora viu a Gandia.

Exemple 3. «Quan arribes a casa, telefona'm.»

• Verbs: arribes, telefona → dues proposicions.
• Quan arribes a casa indica el moment en què passa l'acció principal (= aleshores).
• → Subordinada adverbial de temps.

Exemple 4. «No sé si vindrà.» → si vindrà equival a això (No sé això): subordinada substantiva de complement directe (interrogativa indirecta).

Com analitzar pas a pas

1. Subratlla els verbs conjugats i compta les proposicions.
2. Localitza els nexes (conjuncions, relatius, adverbis interrogatius) o la puntuació que les unix.
3. Pregunta't si una proposició depén de l'altra. Si no, és coordinada o juxtaposada; si sí, és subordinada.
4. Si és subordinada, substituïx-la per això (substantiva), per un adjectiu (adjectiva) o per un adverbi com aleshores, allí, així (adverbial).

Exercicis