Estás viendo el contenido de esta lección en modo lectura. Los ejercicios no se corrigen aquí — accede con una cuenta gratuita para practicar con corrección automática y guardar tu progreso.
Oracions compostes completes
Fins ara has analitzat sobretot oracions simples, és a dir, enunciats amb un sol verb conjugat (un sol predicat). En este tema farem un pas més: estudiarem les oracions compostes, que són les que tenen dos o més verbs conjugats i, per tant, dues o més proposicions relacionades entre si. Saber reconéixer-les t'ajudarà a entendre millor els textos i a escriure frases més riques i ben construïdes.
Què és una oració composta
Cada grup format per un verb conjugat amb els seus complements s'anomena proposició (o clàusula). Per exemple, en «Marta estudia i Pau escolta música» hi ha dos verbs conjugats (estudia, escolta) i, per tant, dues proposicions. Per a comptar-les, el primer pas sempre és el mateix: busca els verbs conjugats. Les formes no personals (infinitiu, gerundi i participi) normalment no formen una proposició independent en l'anàlisi de 3r d'ESO, tot i que poden encapçalar construccions especials.
Les proposicions es poden unir de tres maneres:
Juxtaposició: les proposicions s'uneixen sense cap nexe, només amb un signe de puntuació (coma, punt i coma o dos punts). Exemple: «Feia fred; ens vam posar l'abric.»
Coordinació: les proposicions tenen el mateix nivell sintàctic; cap depén de l'altra. S'uneixen amb una conjunció coordinant.
Subordinació: una proposició (la subordinada) depén d'una altra (la principal) i hi fa una funció sintàctica.
Tipus de coordinació
Copulativa (suma d'idees): i, ni. «Va obrir la finestra i va entrar l'aire.»
Disjuntiva (alternativa): o, o bé. «Vens amb nosaltres o et quedes a casa?»
Adversativa (oposició): però, sinó, en canvi, tanmateix. «Ho vaig intentar, però no ho vaig aconseguir.»
Explicativa (aclariment): és a dir, o siga, això és. «És un animal herbívor, és a dir, s'alimenta de plantes.»
Tipus de subordinació
La proposició subordinada fa la mateixa funció que faria una paraula dins de l'oració. Segons la paraula a què equival, n'hi ha de tres classes:
Subordinada substantiva: equival a un nom i pot fer de subjecte, complement directe, complement de règim, etc. Sol començar per que, si o un interrogatiu. «Vull que vingues a la festa» (= Vull això: complement directe).
Subordinada adjectiva o de relatiu: equival a un adjectiu i complementa un nom (l'antecedent). Comença per un pronom relatiu: que, qui, el qual, on. «El llibre que em vas deixar és molt interessant» (complementa llibre).
Subordinada adverbial: equival a un adverbi o expressa una circumstància: temps (quan), lloc (on), manera (com), causa (perquè, ja que), finalitat (perquè + subjuntiu, a fi que), condició (si), concessió (encara que), conseqüència (tan... que). «Si estudies, aprovaràs.»
Compte amb la paraula que: pot ser una conjunció (introduïx una substantiva: Diu que vindrà) o un pronom relatiu (introduïx una adjectiva i té antecedent: La xica que ve és ma cosina). Un truc útil: si pots substituir que per el qual / la qual, és un relatiu.
Exemples resolts
Exemple 1.«Plou molt, però eixirem a passejar.»
Verbs conjugats: plou, eixirem → dues proposicions.
Nexe: però → conjunció adversativa.
Cap no depén de l'altra → oració composta coordinada adversativa.
Exemple 2.«La professora que ens dona classe viu a Gandia.»
Verbs: dona, viu → dues proposicions.
que ens dona classe complementa el nom professora (es pot dir la qual ens dona classe).
→ Subordinada adjectiva de relatiu; la principal és La professora viu a Gandia.
Exemple 3.«Quan arribes a casa, telefona'm.»
Verbs: arribes, telefona → dues proposicions.
Quan arribes a casa indica el moment en què passa l'acció principal (= aleshores).
→ Subordinada adverbial de temps.
Exemple 4.«No sé si vindrà.» → si vindrà equival a això (No sé això): subordinada substantiva de complement directe (interrogativa indirecta).
Com analitzar pas a pas
Subratlla els verbs conjugats i compta les proposicions.
Localitza els nexes (conjuncions, relatius, adverbis interrogatius) o la puntuació que les unix.
Pregunta't si una proposició depén de l'altra. Si no, és coordinada o juxtaposada; si sí, és subordinada.
Si és subordinada, substituïx-la per això (substantiva), per un adjectiu (adjectiva) o per un adverbi com aleshores, allí, així (adverbial).
Exercicis
Quin tipus d'oració és «Ho vaig intentar, però no ho vaig aconseguir»?
En «El llibre que em vas deixar és molt interessant», la proposició «que em vas deixar» és...
Com s'unixen les proposicions en «Feia fred; ens vam posar l'abric»?
En «Vull que vingues a la festa», quina funció fa «que vingues a la festa»?
Publicidad
¿Quieres hacer los ejercicios y guardar tu progreso en Valencia: Llengua i Literatura - 3r ESO?