Estás viendo el contenido de esta lección en modo lectura. Los ejercicios no se corrigen aquí — accede con una cuenta gratuita para practicar con corrección automática y guardar tu progreso.
Cohesió i coherència completes
Un text no és una simple suma de frases. Perquè funcione, ha de tindre coherència (un sentit global) i cohesió (frases ben unides entre si). En este tema estudiarem a fons totes dues propietats i els mecanismes concrets que les fan possibles.
La coherència
Un text és coherent quan el lector el pot entendre com una unitat amb sentit. Depén de:
Unitat temàtica: tot gira al voltant d'un tema.
Estructura: les idees s'organitzen en parts (per exemple, introducció, desenvolupament i conclusió) i en paràgrafs, cadascun amb una idea principal.
Progressió temàtica: s'alternen la informació coneguda (tema) i la informació nova (rema). Si només repetim el que ja s'ha dit, el text no avança; si tot és nou, el lector es perd.
No contradicció: les idees no s'oposen entre si sense explicació.
Informació pertinent: no hi ha dades que no vinguen a compte.
La cohesió: els mecanismes
1. Mecanismes de referència
Anàfora: un element remet a una cosa que ja s'ha dit abans. «He vist Marta. La vaig saludar.»
Catàfora: un element anticipa una cosa que es dirà després. «Ho tinc clar: no hi aniré.»
Dixi: paraules que assenyalen persones, llocs o temps de la situació comunicativa (jo, tu, ací, allà, hui, demà).
2. Mecanismes de substitució
Servixen per a no repetir sempre la mateixa paraula:
Pronoms: «Vaig comprar unes sabates i les vaig tornar.»
Sinònims: casa → habitatge.
Hiperònims (paraula general): roser → la planta.
Hipònims (paraula concreta): els animals → el gos.
Expressions equivalents: València → la capital del Túria.
3. L'el·lipsi
Consistix a ometre un element que ja es coneix pel context: «Laia va a l'institut amb bicicleta i Pau, amb autobús» (s'omet va a l'institut).
4. La repetició
Repetir una paraula clau també cohesiona, sobretot en textos expositius i científics, on la precisió és important. Però l'excés de repeticions empobrix el text.
5. Els connectors
Additius: i, a més, també, així mateix.
Adversatius: però, no obstant això, tanmateix, en canvi.
Causals: perquè, ja que, atés que.
Consecutius: per tant, així doncs, per això, en conseqüència.
Temporals: primer, després, mentrestant, finalment.
Explicatius: és a dir, o siga, per exemple.
Conclusius: en resum, en definitiva, per acabar.
Exemple resolt 1: millorar la cohesió
Text inicial: «Joan té un gos. El gos de Joan es diu Rufo. El gos de Joan menja molt. Joan passeja el gos de Joan cada dia.»
Problema: repetició excessiva i falta de connectors.
Solució amb pronoms, hiperònims, el·lipsi i connectors: «Joan té un gos que es diu Rufo. L'animal menja molt i, per això, el passeja cada dia.»
Mecanismes usats: relatiu que (referència), hiperònim l'animal, connector consecutiu per això, pronom el i el·lipsi del subjecte Joan.
Exemple resolt 2: detectar una incoherència
Text: «Ahir va ploure tot el dia sense parar. Com que feia un sol radiant, vam anar a la platja.»
Hi ha una contradicció: si va ploure tot el dia sense parar, no podia fer un sol radiant.
Falla la coherència, encara que el connector com que uneix bé les oracions (cohesió formal).
Conclusió: un text pot tindre connectors i, tot i així, ser incoherent.
Exemple resolt 3: triar el connector adequat
Completem amb el connector més adequat: «L'excursió estava preparada; ___, la vam ajornar ___ es va anunciar una tempesta. ___, la farem la setmana que ve.»
Primer buit: hi ha una oposició entre «estava preparada» i «la vam ajornar» → connector adversatiu: no obstant això.
Segon buit: introduïx la causa de l'ajornament → connector causal: perquè.
Tercer buit: tanca amb la conseqüència final → connector consecutiu: Per tant.
Resultat: «L'excursió estava preparada; no obstant això, la vam ajornar perquè es va anunciar una tempesta. Per tant, la farem la setmana que ve.»
Exemple resolt 4: progressió temàtica
Text: «L'Albufera és un parc natural. Este parc té un gran llac d'aigua dolça. El llac està envoltat d'arrossars.»
Cada oració pren com a punt de partida (tema) una informació ja dita en l'anterior (rema) i n'afig una de nova. És una progressió lineal, que fa avançar el text sense perdre el fil.
Per a recordar
Coherència: unitat temàtica, estructura, progressió (tema i rema), no contradicció i informació pertinent.