Passiva i impersonals

Introducció

Normalment, en una oració hi ha un subjecte que fa l'acció: La Laia escriu una carta. Però de vegades volem destacar l'acció o el resultat i no qui la fa, o bé no hi ha ningú que la faça. Per a això tenim les oracions passives i les oracions impersonals. En esta lliçó aprendràs a construir-les correctament en valencià i a distingir-les.

Explicació

Activa i passiva

En l'oració activa, el subjecte fa l'acció: L'ajuntament ha aprovat el pressupost. En la passiva, el subjecte rep l'acció i qui la fa passa a un segon pla o desapareix.

1. La passiva perifràstica

Es forma amb el verb ser + participi, que concorda en gènere i nombre amb el subjecte. Qui fa l'acció és el complement agent, introduït per per.

• Activa: Els alumnes van pintar les parets.
• Passiva: Les parets van ser pintades pels alumnes.

En valencià, la passiva perifràstica és pròpia de registres formals (notícies, textos científics) i s'usa menys que en castellà. Sovint és més natural una oració activa o una passiva pronominal.

2. La passiva pronominal (o reflexa)

Es forma amb el pronom es + verb en 3a persona. El verb concorda amb el subjecte, que sol anar darrere:

• Es ven un pis. (singular)
• Es venen pisos. (plural, perquè el subjecte és pisos)
• Es busquen monitors per al casal d'estiu.

En registre formal es recomana fer la concordança: Es lloguen apartaments, millor que Es lloga apartaments. Este tipus de passiva normalment no porta complement agent.

Les oracions impersonals

Són oracions sense subjecte. Els tipus principals són:

• Verbs meteorològics: Plou. Ha nevat a la serra. Trona.
• Haver-hi: Hi ha un problema. Hi ha molts alumnes al pati. El que ve darrere no és subjecte, sinó complement directe; per això en registre formal el verb es manté en singular: hi ha, hi havia, hi haurà.
• Fer per a indicar el temps atmosfèric o el temps transcorregut: Fa fred. Fa tres anys que estudie piano.
• Ser amb expressions de temps: És tard. És de nit.
• Caldre amb un infinitiu: Cal estudiar cada dia.
• Impersonal amb es: amb verbs que no tenen complement directe, el verb va sempre en singular: Es viu bé ací. Es parla de les vacances.

Passiva pronominal o impersonal amb «es»?

Si hi ha un sintagma que pot fer de subjecte i el verb concorda amb ell, és passiva pronominal: Es reparen bicicletes (el subjecte és bicicletes). Si no hi ha cap subjecte possible, és impersonal: Es treballa molt en esta empresa.

Exemples

Exemple 1. Transformar en passiva. «La policia va detindre els lladres.»

• Pas 1: el complement directe (els lladres) passa a ser subjecte.
• Pas 2: ser en el mateix temps que el verb actiu (va ser → van ser, en plural) + participi concordat (detinguts).
• Pas 3: el subjecte antic passa a complement agent amb per.
• Resultat: Els lladres van ser detinguts per la policia.

Exemple 2. Classificar oracions.

• Ahir va ploure molt → impersonal (verb meteorològic).
• Es necessiten voluntaris → passiva pronominal (subjecte: voluntaris).
• El quadre va ser restaurat per una experta → passiva perifràstica.
• Fa dos dies que no et veig → impersonal (fer + temps transcorregut).

Exemple 3. Millorar un text massa calcat del castellà. Text original: «El nou poliesportiu ha sigut inaugurat per l'alcaldessa. Les obres han sigut finançades per la Generalitat i han sigut realitzades en sis mesos.»

Resolució: tres passives perifràstiques seguides fan el text pesat i poc natural en valencià. Proposta: «L'alcaldessa ha inaugurat el nou poliesportiu. La Generalitat ha finançat les obres, que s'han fet en sis mesos.» Hem convertit dues passives en actives i una en passiva pronominal (s'han fet, concordat amb obres).

Recorda

• Passiva perifràstica: ser + participi concordat + (complement agent amb per).
• Passiva pronominal: es + verb en 3a persona concordat amb el subjecte: Es venen pisos.
• Impersonals: verbs meteorològics, haver-hi, fer i ser amb temps, caldre + infinitiu i es amb verbs sense complement directe.
• En registre formal: hi ha en singular, encara que vaja seguit d'un plural.

Exercicis