Estás viendo el contenido de esta lección en modo lectura. Los ejercicios no se corrigen aquí — accede con una cuenta gratuita para practicar con corrección automática y guardar tu progreso.
Casos especials d'ortografia
A 3r d'ESO ja coneixes les regles bàsiques d'accentuació i d'ortografia del valencià. En este tema repassarem els casos especials que provoquen més errors: la dièresi, l'accent diacrític, l'ela geminada, l'apostrofació de l'article i alguns grups de consonants.
1. La dièresi (¨)
La dièresi té dos usos:
Fer sonar la u en els grups gue, gui, que, qui: lingüística, pingüí, qüestió, aigüera.
Desfer un diftong perquè la i o la u formen síl·laba a part: veïna, raïm, països, diürn.
No s'escriu dièresi:
Quan la vocal ja porta accent gràfic: veí (però veïna), país (però països), Lluís (però Lluïsa).
En l'infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verbs acabats en -uir i -air: traduir, traduint, traduiré, traduiria; agrair, agraint. Però sí en altres formes: traduït, traduïa.
Darrere dels prefixos i en paraules compostes: reunir, reunió, coincidir, contraindicació.
2. L'accent diacrític
Serveix per a distingir paraules que s'escriuen igual però tenen significat diferent. Els casos més freqüents són:
bé (adverbi, «està bé») / be (animal)
és (verb ser) / es (pronom)
més (quantitat) / mes (del calendari)
món (planeta) / mon (possessiu antic)
què (pronom interrogatiu o relatiu tònic) / que (conjunció)
sé (verb saber) / se (pronom)
sí (afirmació) / si (condicional)
són (verb ser) / son (ganes de dormir)
té (verb tindre) / te (pronom; planta)
ús (acció d'usar) / us (pronom)
déu (divinitat) / deu (número; verb deure)
pèl (cabell) / pel (contracció)
3. L'ela geminada (l·l)
Representa una l doble que es pronuncia allargada: col·legi, il·lusió, novel·la, intel·ligent, al·lèrgia, cel·la. No s'ha de confondre amb la ll palatal (cavall, llibre). Sovint són paraules cultes que en castellà s'escriuen amb una sola l: colegio → col·legi, ilusión → il·lusió, novela → novel·la.
4. L'apostrofació de l'article
Els articles el i la s'apostrofen davant de paraula que comença per vocal o h: l'arbre, l'hora, l'aigua. Però l'article femení la no s'apostrofa:
Davant de i o u àtones (amb o sense h): la universitat, la història, la innovació.
Davant del prefix negatiu a-: la anormalitat, la asimetria.
Davant del nom de les lletres: la essa, la erra.
Davant de una quan indica l'hora: la una.
En canvi, sí que s'apostrofa davant d'i o u tòniques: l'illa, l'única, l'Úrsula.
5. Grups consonàntics conflictius
-tz- entre vocals: dotze, setze, organitzar, utilitzar.
Corregim la frase: «La meua veina traduia una questio de linguistica a la universitat.»
veina → veïna (la i fa síl·laba a part: ve-ï-na).
traduia → traduïa (imperfet: no és infinitiu, gerundi, futur ni condicional).
questio → qüestió (la u sona i la paraula és aguda acabada en vocal, per això porta accent).
linguistica → lingüística (sona la u i és esdrúixola).
«a la universitat» és correcte: la no s'apostrofa davant d'u àtona.
Resultat: «La meua veïna traduïa una qüestió de lingüística a la universitat.»
Exemple resolt: apostrofació
Decidim si cal apostrofar l'article en cada cas:
la + illa → l'illa: la i és tònica (I-lla).
la + infermera → la infermera: la i és àtona.
la + humitat → la humitat: després de la h muda hi ha una u àtona.
la + única → l'única: la u és tònica (Ú-ni-ca).
el + home → l'home: l'article masculí s'apostrofa sempre davant de vocal o h.
la + atípica → la atípica: porta el prefix negatiu a-.
Exemple resolt: diacrítics en context
Completem: «Ell ___ (és/es) el que ___ (té/te) més ganes de saber ___ (què/que) passarà.»
Resposta: «Ell és el que té més ganes de saber què passarà.» És i té són formes verbals; què és un interrogatiu indirecte tònic.
Per a recordar
Dièresi: per a fer sonar la u (qüestió) o per a desfer un diftong (veïna), però no en infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs en -uir, ni després de prefix.
Accent diacrític: només en la llista tancada de parelles (bé/be, és/es, més/mes, sé/se, sí/si, té/te…).
L·l: paraules cultes com col·legi o novel·la; no la confongues amb ll.
La no s'apostrofa davant d'i/u àtones, del prefix a-, dels noms de lletres ni de la una.
Exercicis
Quina forma verbal està ben escrita?
En quina frase l'article està ben usat?
Quina frase porta correctament l'accent diacrític?
Quina paraula porta ela geminada?
Publicidad
¿Quieres hacer los ejercicios y guardar tu progreso en Valencia: Llengua i Literatura - 3r ESO?