Casos especials d'ortografia

Casos especials d'ortografia

A 3r d'ESO ja coneixes les regles bàsiques d'accentuació i d'ortografia del valencià. En este tema repassarem els casos especials que provoquen més errors: la dièresi, l'accent diacrític, l'ela geminada, l'apostrofació de l'article i alguns grups de consonants.

1. La dièresi (¨)

La dièresi té dos usos:

• Fer sonar la u en els grups gue, gui, que, qui: lingüística, pingüí, qüestió, aigüera.
• Desfer un diftong perquè la i o la u formen síl·laba a part: veïna, raïm, països, diürn.

No s'escriu dièresi:

• Quan la vocal ja porta accent gràfic: veí (però veïna), país (però països), Lluís (però Lluïsa).
• En l'infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verbs acabats en -uir i -air: traduir, traduint, traduiré, traduiria; agrair, agraint. Però sí en altres formes: traduït, traduïa.
• Darrere dels prefixos i en paraules compostes: reunir, reunió, coincidir, contraindicació.

2. L'accent diacrític

Serveix per a distingir paraules que s'escriuen igual però tenen significat diferent. Els casos més freqüents són:

• bé (adverbi, «està bé») / be (animal)
• és (verb ser) / es (pronom)
• més (quantitat) / mes (del calendari)
• món (planeta) / mon (possessiu antic)
• què (pronom interrogatiu o relatiu tònic) / que (conjunció)
• sé (verb saber) / se (pronom)
• sí (afirmació) / si (condicional)
• són (verb ser) / son (ganes de dormir)
• té (verb tindre) / te (pronom; planta)
• ús (acció d'usar) / us (pronom)
• déu (divinitat) / deu (número; verb deure)
• pèl (cabell) / pel (contracció)

3. L'ela geminada (l·l)

Representa una l doble que es pronuncia allargada: col·legi, il·lusió, novel·la, intel·ligent, al·lèrgia, cel·la. No s'ha de confondre amb la ll palatal (cavall, llibre). Sovint són paraules cultes que en castellà s'escriuen amb una sola l: colegio → col·legi, ilusión → il·lusió, novela → novel·la.

4. L'apostrofació de l'article

Els articles el i la s'apostrofen davant de paraula que comença per vocal o h: l'arbre, l'hora, l'aigua. Però l'article femení la no s'apostrofa:

• Davant de i o u àtones (amb o sense h): la universitat, la història, la innovació.
• Davant del prefix negatiu a-: la anormalitat, la asimetria.
• Davant del nom de les lletres: la essa, la erra.
• Davant de una quan indica l'hora: la una.

En canvi, sí que s'apostrofa davant d'i o u tòniques: l'illa, l'única, l'Úrsula.

5. Grups consonàntics conflictius

• -tz- entre vocals: dotze, setze, organitzar, utilitzar.
• -tg- / -tj-: viatge, metge, rellotge; platja, mitjà.
• -ix- / -tx-: caixa, peix; cotxe, despatx.

Exemple resolt

Corregim la frase: «La meua veina traduia una questio de linguistica a la universitat.»

• veina → veïna (la i fa síl·laba a part: ve-ï-na).
• traduia → traduïa (imperfet: no és infinitiu, gerundi, futur ni condicional).
• questio → qüestió (la u sona i la paraula és aguda acabada en vocal, per això porta accent).
• linguistica → lingüística (sona la u i és esdrúixola).
• «a la universitat» és correcte: la no s'apostrofa davant d'u àtona.

Resultat: «La meua veïna traduïa una qüestió de lingüística a la universitat.»

Exemple resolt: apostrofació

Decidim si cal apostrofar l'article en cada cas:

• la + illa → l'illa: la i és tònica (I-lla).
• la + infermera → la infermera: la i és àtona.
• la + humitat → la humitat: després de la h muda hi ha una u àtona.
• la + única → l'única: la u és tònica (Ú-ni-ca).
• el + home → l'home: l'article masculí s'apostrofa sempre davant de vocal o h.
• la + atípica → la atípica: porta el prefix negatiu a-.

Exemple resolt: diacrítics en context

Completem: «Ell ___ (és/es) el que ___ (té/te) més ganes de saber ___ (què/que) passarà.»

Resposta: «Ell és el que té més ganes de saber què passarà.» És i té són formes verbals; què és un interrogatiu indirecte tònic.

Per a recordar

• Dièresi: per a fer sonar la u (qüestió) o per a desfer un diftong (veïna), però no en infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs en -uir, ni després de prefix.
• Accent diacrític: només en la llista tancada de parelles (bé/be, és/es, més/mes, sé/se, sí/si, té/te…).
• L·l: paraules cultes com col·legi o novel·la; no la confongues amb ll.
• La no s'apostrofa davant d'i/u àtones, del prefix a-, dels noms de lletres ni de la una.

Exercicis