Quan acaba la Guerra Civil (1939), comença una etapa molt dura per a la cultura en valencià. En este tema estudiarem en quines condicions es va escriure durant la postguerra, com va sobreviure la literatura en la nostra llengua i quins autors i obres són fonamentals per a entendre aquells anys.
La dictadura franquista (1939-1975) va imposar el castellà com a única llengua oficial. El valencià va quedar fora de l'escola, de l'administració, de la premsa i de la ràdio. Publicar un llibre en valencià era difícil: calia passar la censura, hi havia poc paper i molt pocs lectors alfabetitzats en la seua llengua, perquè ningú no l'havia aprés a escriure a l'escola.
Malgrat les dificultats, alguns grups van treballar per a no deixar morir la literatura en valencià:
Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 – València, 1993) és el gran poeta de la postguerra valenciana. Va escriure sobre l'amor, el sexe, la mort, la fam i la por dels anys quaranta amb un llenguatge directe, pròxim a la parla del carrer. La seua obra més coneguda és Llibre de meravelles (1971), on trobem el poema «M'aclame a tu», amb el vers «Assumiràs la veu d'un poble». També va escriure el Mural del País Valencià, un gran retrat poètic de pobles i comarques.
Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) va ser poeta i, sobretot, assagista. En Nosaltres els valencians (1962) va analitzar la història i la identitat del poble valencià i va provocar un debat enorme. Altres obres seues són Diccionari per a ociosos (1964), un recull d'assajos breus amb molta ironia.
Enric Valor (Castalla, 1911 – València, 2000) va recollir i reescriure les Rondalles valencianes, contes populars en un valencià ric i genuí. També va escriure el «cicle de Cassana», format per les novel·les Sense la terra promesa, Temps de batuda i Enllà de l'horitzó.
Carmelina Sánchez-Cutillas (1921-2009) va publicar Matèria de Bretanya (1976), una novel·la de records d'infància a Altea que és una de les obres més valorades de la narrativa valenciana del segle XX.
Altres noms importants són Xavier Casp, Maria Beneyto o Miquel Adlert.
Llegim estos versos escrits a la manera d'Estellés (no són seus, els hem creat per a l'exercici): «Recorde el pa, la por, la cua llarga, / la mare que tornava sense res.»
Pas 1. Tema: la misèria i la fam de la postguerra.
Pas 2. Llenguatge: paraules quotidianes (pa, carrer, por), sense ornaments.
Pas 3. Relació amb el context: reflecteix els anys quaranta, quan hi havia racionament.
Pas 4. Conclusió: és un exemple de poesia realista i testimonial, típica d'Estellés.
Pregunta: «Per què diem que Nosaltres els valencians és una obra clau?»
Resposta: perquè és un assaig de 1962 en què Joan Fuster reflexiona sobre la història, la llengua i la identitat dels valencians; va obrir un debat que va influir en moltes generacions posteriors.
Qui és l'autor de Llibre de meravelles (1971)?
Quin gènere va cultivar sobretot Joan Fuster en Nosaltres els valencians?
Per què la poesia va predominar en la literatura valenciana de la primera postguerra?
Quina d'estes obres pertany a Carmelina Sánchez-Cutillas?
¿Quieres hacer los ejercicios y guardar tu progreso en Valencia: Llengua i Literatura - 3r ESO?
Crear cuenta gratis