Joan Fuster i Ortells (Sueca, 1922 – Sueca, 1992) és un dels assagistes més importants de la literatura catalana del segle XX. La seua obra més coneguda, Nosaltres els valencians (1962), va canviar la manera com molts valencians pensaven la seua història, la seua llengua i la seua identitat. En esta lliçó coneixeràs l'autor, el contingut de l'obra i la influència que va tindre.
És un assaig d'interpretació històrica i social del País Valencià, escrit en plena dictadura franquista. Fuster vol respondre a una pregunta: què som els valencians i per què tenim un problema d'identitat?
Idees principals:
El llibre va tindre un gran impacte, sobretot entre els joves universitaris dels anys seixanta i setanta, i va renovar el valencianisme cultural i polític. També va provocar un rebuig fort en sectors que defenien una identitat valenciana separada de la catalana. Durant la Transició, el debat sobre la identitat i els símbols valencians va ser molt tens, i el 1981 Fuster va patir un atemptat amb explosius a sa casa de Sueca. Hui, el valor de l'assaig com a obra clau del pensament valencià és àmpliament reconegut, encara que les seues tesis polítiques continuen sent debatudes.
Per a llegir Fuster cal conéixer el gènere: l'assaig és un text en prosa, de caràcter reflexiu i subjectiu, en què l'autor exposa i argumenta les seues idees sobre un tema, sense pretendre esgotar-lo. Es caracteritza per la llibertat d'estructura, el to personal i la intenció de fer pensar el lector.
Exemple 1. Reconéixer el gènere. «Un text en prosa en què l'autor reflexiona sobre la identitat dels valencians, hi dona la seua opinió i l'argumenta amb dades històriques.» Quin gènere és?
Resolució: és un assaig, perquè és prosa reflexiva i argumentativa, amb opinió personal; no és una novel·la (no hi ha personatges ni trama) ni una notícia (no és objectiu ni informa d'un fet recent).
Exemple 2. Explicar la «dualitat lingüística» amb un cas. En una família de la ciutat del segle XIX, els pares parlen valencià amb el servei però castellà amb els fills perquè ho consideren més elegant.
Resolució: és un exemple de la dualitat que descriu Fuster: el castellà s'associa a les classes altes i al prestigi, i el valencià queda relegat a l'ús popular i familiar.
Exemple 3. Comentar una idea de l'assaig. Pregunta: «Per què Fuster critica el regionalisme folklòric?»
Resolució guiada: (1) Identifica la idea: per a Fuster, reduir la identitat valenciana a festes, gastronomia i tòpics és una manera de buidar-la de contingut. (2) Explica la causa: si la llengua no s'usa en l'escola, la cultura o l'administració, acaba sent només una cosa decorativa. (3) Relaciona-ho amb la teua experiència: en quins àmbits uses tu el valencià? Només a casa o també a l'institut, a les xarxes i en les lectures? (4) Dona la teua opinió argumentada, d'acord o no amb Fuster.
Este tipus de comentari no demana repetir el que diu l'autor, sinó entendre'l, explicar-lo i dialogar amb ell, que és justament el que pretén un assaig.
En quin any es va publicar Nosaltres els valencians?
A quin gènere pertany Nosaltres els valencians?
On va nàixer i viure Joan Fuster?
Què és la «dualitat lingüística» que descriu Fuster?
¿Quieres hacer los ejercicios y guardar tu progreso en Valencia: Llengua i Literatura - 3r ESO?
Crear cuenta gratis