Significat figurat, ironia

Introducció

Les paraules no sempre volen dir exactament el que diuen. Si una amiga et diu «Este examen ha sigut un passeig», no vol dir que haja anat a caminar, sinó que l'examen era molt fàcil. Entendre el significat figurat i la ironia és imprescindible per a comprendre bé els textos, les converses i també l'humor. En esta lliçó aprendràs a distingir el sentit literal del figurat i a reconéixer la ironia.

Explicació

Sentit literal i sentit figurat

• Sentit literal o denotatiu: el significat bàsic d'una paraula, el que trobem en primer lloc al diccionari. La pedra és dura.
• Sentit figurat: un significat nou que naix d'una relació de semblança o de proximitat amb el literal. Té un cor de pedra (és insensible).
• Connotació: els valors afectius o socials que s'afegixen a una paraula. Casa i llar designen el mateix, però llar té una connotació d'afecte i calidesa.

Recursos del llenguatge figurat

• Metàfora: identifica una realitat amb una altra per semblança. Les seues dents són perles. Este examen ha sigut un passeig.
• Comparació: com la metàfora, però amb un nexe (com, igual que). És fort com un roure.
• Metonímia: designa una cosa amb el nom d'una altra amb què té relació (continent pel contingut, autor per l'obra…). Ens vam beure un got d'aigua. Hem llegit un Fuster.
• Hipèrbole: exageració. T'ho he dit mil vegades.
• Personificació: atribuir qualitats humanes a coses o animals. El vent udolava a la finestra.

Les frases fetes

Són expressions fixes amb un significat figurat que no es deduïx de les paraules soltes:

• Ploure a bots i barrals: ploure molt.
• Tirar la casa per la finestra: gastar molt, sense estalviar.
• Ser un tros de pa: ser molt bona persona.
• Fer el préssec: fer el ximple, fer el ridícul.

Cal no traduir-les literalment del castellà: en valencià diem ploure a bots i barrals i no «ploure a cànters».

La ironia

La ironia consistix a dir el contrari del que es pensa, esperant que l'oient ho entenga. Si plou a mars i algú diu «Quin dia més bo per a anar a la platja!», no ho diu de veres. Per a reconéixer-la ens fixem en:

• El context: la situació contradiu el que es diu.
• L'entonació i els gestos, en la llengua oral.
• Les cometes, les exclamacions o les emoticones, en l'escrita.

El sarcasme és una ironia amarga o agressiva, que pretén ferir o burlar-se d'algú.

El paper del context: la pragmàtica

La pragmàtica estudia com el context i la intenció del parlant donen sentit al que diem. Moltes vegades fem peticions de manera indirecta: «Fa calor ací, no?» pot voler dir «Obri la finestra, per favor». Entendre la intenció és tan important com entendre les paraules.

Exemples

Exemple 1. Literal o figurat?

• He trencat el got → literal.
• M'has trencat el cor → figurat (metàfora: m'has fet molt de mal emocionalment).
• Esta motxilla pesa una tona → figurat (hipèrbole).

Exemple 2. Interpretar una ironia. En Pau arriba una hora tard i la seua germana li diu: «Ben puntual, com sempre».

Resolució: el context (ha arribat una hora tard) contradiu el que diu la germana. És ironia: en realitat li retrau que és impuntual.

Exemple 3. Identificar recursos.

• El sol somreia sobre els camps → personificació (el sol no pot somriure).
• Tota la classe ha aplaudit → metonímia (la classe per les persones que hi ha).
• Tinc una fam que em menjaria un bou → hipèrbole.
• És més lent que una tortuga → comparació (amb el nexe que) i també hipèrbole.

Consell: per a decidir si és metàfora o metonímia, pregunta't si hi ha semblança entre les dues realitats (metàfora) o si hi ha una relació real de proximitat (metonímia: continent i contingut, part i tot, lloc i persones).

Recorda

• El sentit literal és el bàsic; el figurat naix de la semblança o la relació amb el literal.
• Metàfora, comparació, metonímia, hipèrbole i personificació són recursos del llenguatge figurat.
• Les frases fetes tenen un significat que no es deduïx de les paraules.
• La ironia diu el contrari del que es pensa i depén del context.

Exercicis