Desinformació digital

Introducció

Cada dia rebem desenes de missatges, vídeos i notícies pel mòbil. Molts són certs, però d'altres són falsos o manipulats i s'escampen molt de pressa. Saber distingir-los és una competència imprescindible per a ser una persona ben informada i lliure. En esta lliçó aprendràs què és la desinformació, per què funciona i com pots verificar el que llegixes.

Explicació

Conceptes clau

• Desinformació: informació falsa o manipulada que es difon amb la intenció d'enganyar, guanyar diners o influir en l'opinió.
• Informació errònia: informació falsa que es compartix sense voler enganyar, per error.
• Notícia falsa: text que imita l'aspecte d'una notícia real però conté fets inventats.
• Esquer de clics (clickbait): titular exagerat que només busca que hi faces clic.
• Ultrafalsificació (deepfake): vídeo o àudio creat amb intel·ligència artificial que fa dir o fer a algú coses que no ha dit ni fet.

Per què s'escampa tan ràpidament

• Juga amb les emocions: la por, la indignació o la sorpresa ens fan compartir sense pensar.
• Els algoritmes de les xarxes mostren més allò que genera reaccions.
• Les bombolles de filtres i les cambres d'eco: veiem sobretot continguts que confirmen el que ja pensàvem.
• Compartir és molt fàcil i ràpid; comprovar requerix temps.

Senyals d'alerta en el llenguatge

• Titulars en MAJÚSCULES i amb moltes exclamacions.
• Frases com «Compartix-ho abans que ho esborren» o «Els mitjans no t'ho diran».
• Absència d'autor, de data o de fonts concretes.
• Faltes d'ortografia i redacció descuidada.
• Xifres espectaculars sense dir d'on ixen.

Com verificar: passos pràctics

1. Para i pensa: no compartisques res que no hages comprovat.
2. Revisa la font: qui ho publica? És un mitjà conegut o una institució? Quina és l'adreça web real?
3. Comprova la data: moltes notícies velles es tornen a fer circular com si foren noves.
4. Fes una lectura lateral: obri altres pestanyes i busca si mitjans fiables diuen el mateix.
5. Verifica les imatges amb una cerca inversa d'imatges, que mostra on i quan va aparéixer la foto per primera vegada.
6. Consulta verificadors especialitzats, com ara Verificat, Maldita.es o Newtral.

Exemples

Exemple 1. Analitzar un missatge viral.

«URGENT!!! Demà tanquen tots els instituts per una nova malaltia. Ho ha dit un metge amic del meu cosí. COMPARTIX-HO!»

Resolució: majúscules i exclamacions; font vaga i no comprovable («un metge amic del meu cosí»); sense data ni institució oficial; demana compartir amb urgència. Si fora cert, ho anunciaria la Conselleria d'Educació en la seua web i ho recollirien els mitjans. Conclusió: no s'ha de compartir fins a comprovar-ho en fonts oficials.

Exemple 2. Una foto fora de context. Circula una foto d'un carrer inundat amb el text «Així està hui el centre de la ciutat». Amb una cerca inversa descobrim que la foto és de fa uns quants anys i d'una altra ciutat. Resolució: és desinformació, perquè utilitza una imatge real en un context fals.

Exemple 3. Analitzar un titular. «Increïble: un estudi demostra que menjar xocolate cada dia fa aprovar tots els exàmens».

Resolució: l'adjectiu increïble busca sorprendre; «un estudi» no diu qui l'ha fet ni on s'ha publicat; la conclusió és exagerada (cap aliment garantix aprovar). Abans de creure-ho cal buscar l'estudi original. Si no apareix o diu una altra cosa, el titular és un esquer de clics que deforma la informació.

El teu paper com a ciutadà o ciutadana digital

• Si dubtes, no compartisques.
• Si un contacte compartix una informació falsa, avisa-li amb respecte i aporta la font fiable.
• Segueix mitjans diversos per a eixir de la bombolla de filtres.

Recorda

• La desinformació busca enganyar; la informació errònia és un error sense mala intenció.
• Les emocions fortes i les presses són els aliats de les notícies falses.
• Verifica: font, data, lectura lateral, cerca inversa d'imatges i verificadors.

Exercicis