Comunitat Valenciana i Països Catalans

Introducció

La Comunitat Valenciana compartix llengua i una part de la història amb Catalunya, les Illes Balears i altres territoris. Per a referir-se al conjunt de terres on es parla català, s'usen diverses expressions; una d'elles és Països Catalans, un terme que provoca debat. En esta lliçó estudiaràs la història lingüística del territori valencià i els diferents significats d'eixe concepte, per a poder opinar-ne amb informació.

Explicació

Els orígens: el Regne de València

• El rei Jaume I va conquerir la ciutat de València el 1238 i va crear el Regne de València, integrat en la Corona d'Aragó juntament amb el Regne d'Aragó, el Regne de Mallorca i els comtats catalans.
• Els repobladors procedien sobretot de Catalunya i d'Aragó. Per això a la major part del territori es va estendre la llengua catalana, que ací anomenem valencià, mentre que en algunes comarques de l'interior es va consolidar una parla d'origen aragonés i castellà.
• El regne tenia les seues pròpies lleis, els Furs de València.

El Segle d'Or i la decadència

Al segle XV, València va ser el gran centre de la literatura en la nostra llengua: Ausiàs March, Joanot Martorell (Tirant lo Blanc), Isabel de Villena i Jaume Roig. Més tard, les classes dirigents es van anar castellanitzant. El 1707, després de la batalla d'Almansa, Felip V va abolir els Furs amb els Decrets de Nova Planta, i el castellà es va imposar en l'administració.

Recuperació i autogovern

• Al segle XIX, la Renaixença va recuperar l'ús literari de la llengua (Teodor Llorente, la societat Lo Rat Penat, fundada el 1878).
• El 1932, les Normes de Castelló van establir una ortografia comuna adaptada al valencià.
• L'Estatut d'Autonomia (1982, reformat el 2006) declara oficials el valencià i el castellà. La Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (1983) va introduir el valencià a l'escola, i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua és l'encarregada de regular-lo.

Què vol dir «Països Catalans»?

L'expressió designa el conjunt de territoris de parla catalana. Es va usar ja a finals del segle XIX i es va popularitzar a partir de 1962 amb l'assaig Nosaltres els valencians, de Joan Fuster. Té, però, interpretacions diferents:

• Sentit lingüístic i cultural: territoris que compartixen llengua, literatura i tradicions.
• Sentit polític: projecte d'unió política d'eixos territoris, defensat per alguns partits i rebutjat per altres.

És important saber que no és cap entitat administrativa ni oficial: cada territori té la seua organització pròpia. Per això, en textos acadèmics s'usen sovint expressions més neutres com domini lingüístic català o territoris de parla catalana. Hi ha, això sí, institucions de cooperació, com la Xarxa Vives d'Universitats, que agrupa universitats de diversos d'estos territoris.

Reconéixer la unitat de la llengua no implica cap posició política concreta: és una qüestió científica, que avalen les acadèmies. En canvi, l'organització política del territori és una qüestió d'opinió, i en un debat cal respectar les diferents postures.

Exemples

Exemple 1. Ordenar fets cronològicament. Ordena: Normes de Castelló, conquesta de València, Decrets de Nova Planta, Estatut d'Autonomia.

Resolució: conquesta de València (1238) → Decrets de Nova Planta (1707) → Normes de Castelló (1932) → Estatut d'Autonomia (1982).

Exemple 2. Distingir fet i opinió.

• «El valencià i el català són la mateixa llengua»: és un fet reconegut per l'AVL i la filologia.
• «Els territoris de parla catalana haurien de formar una sola unitat política»: és una opinió política, que es pot compartir o no.

Exemple 3. Explicar la distribució lingüística del territori. «Per què a Elx i Alcoi es parla valencià i a Requena o Villena es parla majoritàriament castellà?»

Resolució: per raons històriques. Algunes comarques, com la de Requena, van pertànyer al Regne de Castella i es van incorporar a la província de València al segle XIX; en altres zones de l'interior, la repoblació medieval va ser sobretot aragonesa. En canvi, a la costa i a les grans planes predominaren els repobladors de parla catalana. Per això la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià distingix entre territoris de predomini lingüístic valencià i de predomini castellà.

Recorda

• El Regne de València naix al segle XIII amb Jaume I, dins de la Corona d'Aragó.
• Els Decrets de Nova Planta (1707) van abolir els Furs.
• Normes de Castelló (1932), Estatut d'Autonomia (1982) i LUEV (1983) són fites de la recuperació de la llengua.
• «Països Catalans» designa els territoris de parla catalana; no és una entitat administrativa i té lectures culturals i polítiques diferents.

Exercicis