Subordinades completes

Introducció

Moltes oracions contenen dins una altra oració. En Vull que vingues a la festa, la part que vingues a la festa té subjecte i verb propis, però funciona dins de l'oració principal com si fora un nom: és el complement directe de vull. Estes oracions s'anomenen subordinades substantives o completives. En este tema aprendrem a reconéixer-les i a analitzar la seua funció.

Explicació

Què és una subordinada completiva?

Una subordinada substantiva o completiva és una oració que fa la mateixa funció que faria un nom o un sintagma nominal. Per això la podem substituir per això o per un nom: Vull que vingues → Vull això / Vull la teua visita. Esta prova de substitució és la manera més segura d'identificar-les.

Nexes

• Conjunció que: Diu que vindrà demà.
• Conjunció si (interrogatives indirectes totals): No sé si vindrà.
• Pronoms i adverbis interrogatius (qui, què, quin, com, on, quan, quant) en interrogatives indirectes parcials: Pregunta on viu Marta.
• Sense nexe, amb el verb en infinitiu: M'agrada llegir.

Funcions sintàctiques

• Subjecte: M'agrada que cantes. (Això m'agrada.) Sol anar amb verbs com agradar, importar, molestar, convindre, o amb és + adjectiu: És important que estudies.
• Complement directe: Diu que farà sol. (Ho diu.) És la funció més freqüent, amb verbs de dir, pensar, voler, saber...
• Atribut: El problema és que no hi ha temps. (El problema és això.)
• Complement de règim verbal: S'alegra que hages aprovat. (S'alegra d'això.)
• Complement del nom o de l'adjectiu: Tinc la sensació que m'observen. (La sensació d'això.) Estic segur que guanyarem. (Segur d'això.)

Caiguda de la preposició davant de que

En valencià, les preposicions àtones a, en i de cauen davant de la conjunció que. Per això diem S'alegra que hages aprovat (i no *S'alegra de que...), Confie que vindràs (i no *Confie en que...), Estic segur que guanyarem. La preposició reapareix si substituïm per això: S'alegra d'això, Confie en això. Esta prova ens ajuda a veure que és complement de règim o complement del nom/adjectiu.

El mode verbal

Després de verbs de voluntat, desig, sentiment o dubte la subordinada sol anar en subjuntiu (Vull que vingues, M'agrada que cantes); després de verbs de dir o de saber, en indicatiu (Diu que vindrà, Sé que ho has fet).

Exemples resolts

Seguim sempre tres passos: 1) localitzar la subordinada i el nexe; 2) substituir-la per això; 3) deduir-ne la funció.

1. Els pares volen que tornem prompte. → Nexe que. Els pares ho volen → complement directe.
2. Em preocupa que no dormes. → Això em preocupa (si canviem a plural, Em preocupen eixes coses, el verb concorda) → subjecte.
3. La veritat és que m'he equivocat. → La veritat és això → atribut (verb copulatiu ser).
4. Confie que aprovaràs. → La preposició en ha caigut davant de que; Confie en això → complement de règim verbal.
5. No sé qui ha trucat. → Nexe interrogatiu qui; No ho sé → complement directe (interrogativa indirecta).
6. Tenim l'esperança que ploga. → L'esperança d'això → complement del nom esperança.

Errors freqüents

• Confondre la subordinada completiva amb una de relativa. En La notícia que m'has donat és bona, que és un pronom relatiu (es pot canviar per la qual) i la subordinada complementa el nom com un adjectiu. En canvi, en La notícia que l'equip ha guanyat la lliga ens va alegrar, que és conjunció (no es pot canviar per la qual) i la subordinada explica el contingut de la notícia: és completiva, complement del nom.
• Mantindre la preposició davant de que: cal dir M'he adonat que plovia, i no *M'he adonat de que plovia.
• Oblidar la prova d'això: és la manera més ràpida de saber si una subordinada és substantiva.

Recorda

Per a analitzar una subordinada completiva: 1) busca el verb principal i el verb subordinat; 2) localitza el nexe (que, si, un interrogatiu o cap, si hi ha infinitiu); 3) substituïx la subordinada per això; 4) observa quina funció fa això en l'oració principal. La resposta d'eixe últim pas és la funció de la subordinada.

Exercicis