Pronoms febles

Pronoms febles

Els pronoms febles són paraules àtones (sense accent propi) que s'unixen al verb i substituïxen un complement de l'oració. Gràcies a ells evitem repeticions i fem que els textos siguen més àgils. Compara: «He comprat el pa i he posat el pa damunt la taula» amb «He comprat el pa i l'he posat damunt la taula». En la segona oració, el pronom l' substituïx «el pa».

Quins complements substituïxen

• Complement directe (CD) determinat: el (masculí singular), la (femení singular), els (masculí plural), les (femení plural). Exemple: «Llig la novel·la» → «La llig».
• Complement directe neutre: ho, quan substituïx una oració, un demostratiu neutre (açò, això, allò) o una idea completa. Exemple: «Sé que vindràs» → «Ho sé».
• Complement directe indeterminat o partitiu: en, quan el CD no porta article o porta un quantificador. Exemple: «Vols pomes? Sí, en vull tres».
• Complement indirecte (CI): li (singular) i els (plural). Exemple: «Escric a ma mare» → «Li escric»; «Escric als meus cosins» → «Els escric».
• Complement de règim verbal (CRV): en si el complement comença per «de» («Parlen de música» → «En parlen») i hi si comença per altres preposicions («Pense en les vacances» → «Hi pense»).
• Complement circumstancial de lloc: hi («Vaig a Alacant» → «Hi vaig»), però si el lloc indica origen amb «de», s'usa en («Torne de Gandia» → «En torne»).
• Atribut: ho («La meua germana és metgessa» → «Ho és»).

Els pronoms personals de primera i segona persona també són febles: em, et, es (reflexiu), ens, vos/us. Exemple: «Et crida la professora»; «Ens han convidat».

La forma del pronom segons la posició

Un mateix pronom canvia de forma segons si va davant o darrere del verb i segons si el verb comença o acaba en vocal o consonant:

• Davant d'un verb que comença per consonant s'usa la forma reforçada: em, et, es, el, en. Exemple: «El compre», «Em diu».
• Davant d'un verb que comença per vocal o h s'usa la forma elidida amb apòstrof: m', t', s', l', n'. Exemple: «L'escolte», «N'hi ha».
• Darrere d'un verb que acaba en consonant o en diftong (infinitiu, gerundi) s'usa la forma plena amb guionet: -me, -te, -se, -lo, -ne. Exemple: «Vull comprar-lo», «Està dient-ho».
• Darrere d'un verb que acaba en vocal (sovint l'imperatiu) s'usa la forma reduïda amb apòstrof: 'm, 't, 's, 'l, 'n. Exemple: «Menja'l», «Compra'n dos». En valencià també és correcta la forma plena en estos casos: «Dona-me».

Recorda que els pronoms la, les, li, ho i hi no canvien mai de forma, excepte la, que s'apostrofa davant de vocal («L'estime»), tret que la vocal siga una i o u àtones («La invite»).

Com es troba el pronom adequat

Seguix estos passos:

1. Localitza el verb i el complement que vols substituir.
2. Identifica quin tipus de complement és (CD, CI, CRV, CC de lloc, atribut).
3. Si és un CD, mira si és determinat (porta article, demostratiu o possessiu), indeterminat (sense article o amb quantitat) o neutre (una oració o «això»).
4. Tria el pronom i la forma correcta segons la posició respecte del verb.

Exemples resolts

Exemple 1. «He vist la pel·lícula nova». El complement «la pel·lícula nova» és un CD determinat femení singular → la. Com el verb auxiliar «he» comença per h i la vocal no és i/u àtona, s'apostrofa: «L'he vista».

Exemple 2. «Done un regal a l'avi». «A l'avi» és un CI singular → li: «Li done un regal».

Exemple 3. «Necessitem cadires per a la festa». «Cadires» és un CD sense article (indeterminat) → en: «En necessitem per a la festa».

Exemple 4. «Anirem a la platja demà». «A la platja» és un CC de lloc → hi: «Hi anirem demà».

Exemple 5. «Vull explicar que no ha sigut culpa teua». La subordinada «que no ha sigut culpa teua» és un CD neutre → ho. Com va darrere d'un infinitiu: «Vull explicar-ho».

Errors freqüents

• Usar li per al CD: «*Li vaig vore» és incorrecte; si «vore» porta CD, és «El vaig vore» o «La vaig vore».
• Oblidar el pronom en o hi: «*Vols pa? Sí, vull» → «Sí, en vull».
• Escriure el pronom darrere del verb sense guionet ni apòstrof: «*comprarlo» → «comprar-lo».
• Calcar el castellà «*les» per al CI plural: en valencià el CI plural és els («Els he escrit una carta»).

Exercicis