Estás viendo el contenido de esta lección en modo lectura. Los ejercicios no se corrigen aquí — accede con una cuenta gratuita para practicar con corrección automática y guardar tu progreso.
Introducció
Rebem informació constantment pel mòbil: missatges, vídeos, titulars, mems. No tota és certa. Les notícies falses (en anglés, fake news) i altres formes de desinformació es difonen molt ràpidament perquè sovint provoquen emocions fortes. En este tema aprendrem què són, com ens manipulen i, sobretot, com podem detectar-les.
Explicació
Què és una notícia falsa?
Una notícia falsa és una informació inventada o deformada que es presenta amb aparença de notícia real per a enganyar. Darrere pot haver-hi interessos econòmics (guanyar diners amb els clics i la publicitat), polítics (influir en l'opinió pública) o simplement la voluntat de fer mal o de fer broma. Hi ha diverses formes de desinformació:
Contingut inventat: la notícia és completament falsa.
Contingut manipulat: una foto o un vídeo retocats, o unes declaracions tallades.
Context fals: una imatge real però d'un altre lloc o d'una altra època.
Titular enganyós o «esquer de clics» (clickbait): el titular promet una cosa que el text no diu.
Sàtira presa per veritat: un text humorístic que alguns comparteixen com si fora real.
Suplantació: una web o un compte que imita un mitjà o una institució coneguda.
Per què ens les creiem?
Emocions: la indignació, la por o la sorpresa ens fan compartir abans de pensar.
Biaix de confirmació: tendim a creure el que confirma el que ja pensàvem.
Repetició: si veiem una informació moltes vegades, ens pareix més certa.
Confiança en qui l'envia: si ens ho passa un familiar o un amic, no ho comprovem.
Recursos lingüístics de la manipulació
Els textos manipuladors solen usar un llenguatge sensacionalista: majúscules, signes d'exclamació, adjectius extrems (increïble, escandalós, terrible), expressions com «el que no volen que sàpies» o «comparteix abans que ho esborren», generalitzacions («tots els metges ho diuen») i absència de dades concretes (qui, quan, on).
Com verificar una informació
Llig més enllà del titular.
Mira la font: és un mitjà conegut? La web té una adreça estranya? Hi ha autor i data?
Comprova la data: una notícia antiga pot circular com si fora d'avui.
Contrasta: ho publiquen altres mitjans fiables o fonts oficials?
Verifica les imatges amb una cerca inversa d'imatges per a saber on i quan es van publicar per primera vegada.
Consulta webs de verificació (fact-checking).
Si dubtes, no ho compartisques.
Exemples resolts
Exemple 1: analitzar un missatge sospitós
Missatge rebut: «URGENT!!! A partir de dilluns prohibiran els mòbils a TOTS els instituts del món. Comparteix abans que ho esborren!!!»
Majúscules i exclamacions repetides → llenguatge sensacionalista.
No diu qui ho ha decidit ni quin dilluns → falta de font i de data.
Generalització impossible («tots els instituts del món»).
Petició de difusió urgent («comparteix abans que ho esborren»).
Conclusió: té tots els senyals d'una notícia falsa. Abans de compartir-la caldria buscar-la en mitjans fiables o en la web oficial de la Conselleria d'Educació.
Exemple 2: imatge fora de context
Circula una foto d'un carrer inundat amb el text «Així està hui el centre de la ciutat». Una cerca inversa mostra que la foto es va publicar fa sis anys i que és d'una altra ciutat. La imatge és real, però el context és fals.
Exemple 3: titular enganyós
Titular: «Un estudi demostra que el xocolate fa aprimar». En llegir la notícia sencera descobrim que l'estudi es va fer amb molt poques persones, durant molt poc de temps, i que els mateixos investigadors diuen que els resultats no són concloents. El titular exagera i deforma el contingut per a aconseguir clics: és un cas d'esquer de clics.
Decàleg per a compartir amb responsabilitat
Desconfia dels missatges que et provoquen una emoció molt forta.
Busca sempre qui ho diu, quan i on.
Recorda que també tu pots ajudar a frenar la desinformació: si descobrixes que una notícia és falsa, avisa amb respecte qui te l'ha enviada.
Recorda
Abans de creure o compartir: font, data, contrast. Una informació fiable resistix totes tres proves.
Exercicis
Una foto real d'una inundació de fa anys circula com si fora d'avui. Quin tipus de desinformació és?
Què és el biaix de confirmació?
Quin d'estos és un senyal típic d'una notícia falsa?
Quin és el millor primer pas abans de compartir una notícia sorprenent?
Publicidad
¿Quieres hacer los ejercicios y guardar tu progreso en Valencia: Llengua i Literatura - 2n ESO?