Temario gratis › Valencia: Llengua i Literatura - 2n ESO

Fake news i manipulació

Estás viendo el contenido de esta lección en modo lectura. Los ejercicios no se corrigen aquí — accede con una cuenta gratuita para practicar con corrección automática y guardar tu progreso.

Introducció

Rebem informació constantment pel mòbil: missatges, vídeos, titulars, mems. No tota és certa. Les notícies falses (en anglés, fake news) i altres formes de desinformació es difonen molt ràpidament perquè sovint provoquen emocions fortes. En este tema aprendrem què són, com ens manipulen i, sobretot, com podem detectar-les.

Explicació

Què és una notícia falsa?

Una notícia falsa és una informació inventada o deformada que es presenta amb aparença de notícia real per a enganyar. Darrere pot haver-hi interessos econòmics (guanyar diners amb els clics i la publicitat), polítics (influir en l'opinió pública) o simplement la voluntat de fer mal o de fer broma. Hi ha diverses formes de desinformació:

Per què ens les creiem?

Recursos lingüístics de la manipulació

Els textos manipuladors solen usar un llenguatge sensacionalista: majúscules, signes d'exclamació, adjectius extrems (increïble, escandalós, terrible), expressions com «el que no volen que sàpies» o «comparteix abans que ho esborren», generalitzacions («tots els metges ho diuen») i absència de dades concretes (qui, quan, on).

Com verificar una informació

  1. Llig més enllà del titular.
  2. Mira la font: és un mitjà conegut? La web té una adreça estranya? Hi ha autor i data?
  3. Comprova la data: una notícia antiga pot circular com si fora d'avui.
  4. Contrasta: ho publiquen altres mitjans fiables o fonts oficials?
  5. Verifica les imatges amb una cerca inversa d'imatges per a saber on i quan es van publicar per primera vegada.
  6. Consulta webs de verificació (fact-checking).
  7. Si dubtes, no ho compartisques.

Exemples resolts

Exemple 1: analitzar un missatge sospitós

Missatge rebut: «URGENT!!! A partir de dilluns prohibiran els mòbils a TOTS els instituts del món. Comparteix abans que ho esborren!!!»

Conclusió: té tots els senyals d'una notícia falsa. Abans de compartir-la caldria buscar-la en mitjans fiables o en la web oficial de la Conselleria d'Educació.

Exemple 2: imatge fora de context

Circula una foto d'un carrer inundat amb el text «Així està hui el centre de la ciutat». Una cerca inversa mostra que la foto es va publicar fa sis anys i que és d'una altra ciutat. La imatge és real, però el context és fals.

Exemple 3: titular enganyós

Titular: «Un estudi demostra que el xocolate fa aprimar». En llegir la notícia sencera descobrim que l'estudi es va fer amb molt poques persones, durant molt poc de temps, i que els mateixos investigadors diuen que els resultats no són concloents. El titular exagera i deforma el contingut per a aconseguir clics: és un cas d'esquer de clics.

Decàleg per a compartir amb responsabilitat

Recorda

Abans de creure o compartir: font, data, contrast. Una informació fiable resistix totes tres proves.

Exercicis

Una foto real d'una inundació de fa anys circula com si fora d'avui. Quin tipus de desinformació és?

Què és el biaix de confirmació?

Quin d'estos és un senyal típic d'una notícia falsa?

Quin és el millor primer pas abans de compartir una notícia sorprenent?

Publicidad

¿Quieres hacer los ejercicios y guardar tu progreso en Valencia: Llengua i Literatura - 2n ESO?

Crear cuenta gratis
« Publicitat i pensament crític Camp semàntic i neologismes »