Poesia i teatre

Introducció

La poesia i el teatre són, juntament amb la narrativa, els grans gèneres literaris. La poesia (gènere líric) expressa sentiments i emocions amb un llenguatge molt cuidat, en què el ritme i el so són tan importants com el significat. El teatre (gènere dramàtic) està pensat per a ser representat davant d'un públic. En este tema aprendrem a reconéixer els seus elements principals.

Explicació

La poesia: vers, estrofa i rima

• Vers: cadascuna de les línies d'un poema.
• Estrofa: grup de versos separat dels altres per un espai.
• Mesura: el nombre de síl·labes mètriques d'un vers. En valencià es compta fins a l'última síl·laba tònica del vers; les síl·labes àtones que hi ha darrere no es compten.
• Sinalefa: quan una paraula acaba en vocal i la següent comença per vocal, normalment les dues vocals es compten com una sola síl·laba (ca-sa_i-jar-dí).
• Rima: coincidència de sons al final dels versos a partir de l'última vocal tònica. És consonant si coincidixen vocals i consonants (muntanya / campanya) i assonant si només coincidixen les vocals (casa / plaça).
• Vers lliure: el que no té una mesura ni una rima fixes; és molt freqüent en la poesia contemporània.

Els versos s'anomenen segons la mesura: heptasíl·lab (7), octosíl·lab (8), decasíl·lab (10), alexandrí (12)... L'esquema de rima s'indica amb lletres: minúscules per als versos d'art menor (fins a 8 síl·labes) i majúscules per als d'art major (9 o més).

Recursos poètics més habituals

• Comparació: relaciona dues realitats amb un nexe (com, igual que): «els teus ulls com el mar».
• Metàfora: identifica dues realitats sense nexe: «els teus ulls són mar».
• Personificació: atribuïx qualitats humanes a coses o animals: «la lluna somriu».
• Anàfora: repetició d'una paraula a l'inici de diversos versos.
• Hipèrbole: exageració expressiva.

En la literatura valenciana, des d'Ausiàs March (segle XV) fins a Vicent Andrés Estellés (segle XX), la poesia ha tingut un paper fonamental.

El teatre

El text dramàtic està escrit per a ser representat. Les seues característiques són:

• Diàleg: els personatges parlen directament; davant de cada intervenció apareix el nom del personatge. També hi pot haver monòlegs i apartats (el que un personatge diu al públic sense que els altres el «senten»).
• Acotacions: indicacions de l'autor, normalment entre parèntesis i en cursiva, sobre l'escenari, els gestos, el to de veu o l'entrada i l'eixida dels personatges.
• Estructura externa: l'obra es dividix en actes (separats sovint per la baixada del teló) i els actes, en escenes (canvien quan entra o ix un personatge).
• Subgèneres: tragèdia (conflicte greu i final desgraciat), comèdia (to humorístic i final feliç) i drama (barreja elements de totes dues).

En la representació intervenen, a més, el director, els actors, l'escenografia, la il·luminació, el vestuari i el so.

Exemples resolts

Exemple 1: comptar síl·labes

Vers: El sol es pon darrere la muntanya.

El(1) sol(2) es(3) pon(4) da(5) rre(6) re(7) la(8) mun(9) ta(10) nya.

L'última síl·laba tònica és ta (mun-ta-nya), que és la desena. La síl·laba nya no es compta. Per tant, és un decasíl·lab.

Exemple 2: identificar recursos

• «El vent plora entre els pins» → personificació (el vent no pot plorar).
• «La teua veu, un riu de mel» → metàfora (no hi ha cap nexe comparatiu).
• «Blanca com la neu» → comparació (nexe com).

Exemple 3: un fragment teatral

MARTA. — (Entra corrent i deixa la motxilla en la cadira.) Ja ho saps? Hem guanyat el concurs!
PERE. — (Sense alçar la vista del llibre.) Quin concurs?

Hi reconeixem el diàleg (MARTA i PERE parlen) i les acotacions entre parèntesis, que indiquen moviments i actituds.

Exemple 4: esquema de rima

Observa esta estrofa (text d'exemple):

Les ones de la mar
em parlen a la vora,
i el vent, que mai no plora,
m'ensenya a navegar.

Els versos 1 i 4 acaben en mar / navegar (rima consonant en -ar) i els versos 2 i 3 en vora / plora (rima consonant en -ora). Comptem el primer vers: Les(1) o(2) nes(3) de(4) la(5) mar(6) → 6 síl·labes, art menor. L'esquema és abba, en minúscules perquè són versos d'art menor. Quan els versos 1 i 4 rimen entre ells i els versos 2 i 3 entre ells, parlem de rima abraçada (si l'esquema fora abab, seria rima encreuada).

Exercicis