Novel·la curta o relats

Introducció

A tots ens agrada que ens conten històries. La literatura narrativa ens les oferix en formats de longitud molt diferent: des d'un microrelat de poques línies fins a una novel·la de centenars de pàgines. En este tema coneixerem el relat o conte i la novel·la curta, aprendrem a analitzar els seus elements i veurem com escriure'n un.

Explicació

Gèneres narratius segons l'extensió

• Microrelat: narració brevíssima (de vegades una sola frase) que suggerix més que no conta.
• Relat o conte: narració breu, amb pocs personatges, una sola acció principal i un final sovint sorprenent. Es pot llegir d'una sola vegada.
• Novel·la curta: més extensa que el conte, però més breu que la novel·la; permet desenvolupar millor els personatges, tot i que manté una trama bastant concentrada.
• Novel·la: narració llarga, amb diverses trames, molts personatges i una evolució detallada.

No confongues el conte literari, que té un autor conegut, amb la rondalla, de tradició oral i autor anònim (en valencià, les recopilà i reelaborà Enric Valor en les seues Rondalles valencianes).

Elements de la narració

• Narrador: la veu que conta la història. Pot ser intern, en primera persona (protagonista o testimoni), o extern, en tercera persona: omniscient (ho sap tot, fins i tot els pensaments dels personatges) o observador (només conta el que es veu i se sent).
• Personatges: protagonista, antagonista i secundaris. Es poden caracteritzar directament (descripció) o indirectament (pel que fan i diuen).
• Espai: on passa l'acció.
• Temps: l'època i la durada de la història; l'ordre pot ser lineal o tindre salts enrere (analepsi) o avant (prolepsi).
• Estructura: plantejament (presentació), nus (conflicte) i desenllaç (resolució). Alguns relats comencen en mig de l'acció (in medias res) o tenen un final obert.
• Tema: la idea central que transmet la història (l'amistat, la por, la injustícia...).

Claus per a escriure un bon relat

• Un sol conflicte clar i pocs personatges.
• Un començament que atrape el lector.
• Detalls concrets dels sentits (sons, olors, colors) en lloc de descripcions generals.
• Diàleg breu i natural, amb guió i signes de puntuació correctes.
• Un final coherent; si és sorprenent, que estiga preparat per pistes anteriors.

En la literatura catalana hi ha grans autors de contes, com Pere Calders (Cròniques de la veritat oculta), i en la valenciana destaquen, entre altres, els relats d'Isabel-Clara Simó o les rondalles d'Enric Valor.

Exemples resolts

Exemple 1: anàlisi d'un microrelat

«Quan Aina va obrir la caixa que el seu avi li havia deixat, només hi va trobar una clau rovellada i un paper: “La porta és on tot va començar”. Aquella nit tornà al vell magatzem de taronges del poble. La clau encaixava perfectament.»

• Narrador: extern, en tercera persona; és observador, perquè no ens diu què pensa Aina.
• Personatges: Aina (protagonista) i l'avi, absent però important.
• Espai: la casa i el magatzem de taronges.
• Estructura: plantejament (Aina obri la caixa), nus (el missatge misteriós) i desenllaç obert (la clau encaixa, però no sabem què hi ha darrere de la porta).
• Tema: la memòria familiar i els orígens.

Exemple 2: canviar el narrador

Si contem el mateix inici amb narrador intern en primera persona: «Quan vaig obrir la caixa que m'havia deixat l'avi, el cor em bategava fort.» Ara coneixem les emocions de la protagonista, perquè és ella qui conta.

Exemple 3: planificar un relat propi

• Protagonista: Nil, un xic de 13 anys que té por de parlar en públic.
• Espai i temps: l'institut, durant la setmana de la festa de final de curs.
• Plantejament: la professora tria Nil per a presentar la festa.
• Nus: Nil intenta fer-se el malalt, però la seua germana el descobrix i el convenç d'assajar amb ella cada nit.
• Desenllaç: el dia de la festa se li oblida una frase, el públic riu amb ell i Nil descobrix que equivocar-se no és tan greu.
• Narrador: intern, en primera persona, perquè el lector senta els nervis de Nil.
• Tema: superar les pors.

Amb esta planificació, el relat tindrà un sol conflicte clar, pocs personatges i un final preparat al llarg de la història.

Exercicis