Estás viendo el contenido de esta lección en modo lectura. Los ejercicios no se corrigen aquí — accede con una cuenta gratuita para practicar con corrección automática y guardar tu progreso.
Introducció
A tots ens agrada que ens conten històries. La literatura narrativa ens les oferix en formats de longitud molt diferent: des d'un microrelat de poques línies fins a una novel·la de centenars de pàgines. En este tema coneixerem el relat o conte i la novel·la curta, aprendrem a analitzar els seus elements i veurem com escriure'n un.
Explicació
Gèneres narratius segons l'extensió
Microrelat: narració brevíssima (de vegades una sola frase) que suggerix més que no conta.
Relat o conte: narració breu, amb pocs personatges, una sola acció principal i un final sovint sorprenent. Es pot llegir d'una sola vegada.
Novel·la curta: més extensa que el conte, però més breu que la novel·la; permet desenvolupar millor els personatges, tot i que manté una trama bastant concentrada.
Novel·la: narració llarga, amb diverses trames, molts personatges i una evolució detallada.
No confongues el conte literari, que té un autor conegut, amb la rondalla, de tradició oral i autor anònim (en valencià, les recopilà i reelaborà Enric Valor en les seues Rondalles valencianes).
Elements de la narració
Narrador: la veu que conta la història. Pot ser intern, en primera persona (protagonista o testimoni), o extern, en tercera persona: omniscient (ho sap tot, fins i tot els pensaments dels personatges) o observador (només conta el que es veu i se sent).
Personatges: protagonista, antagonista i secundaris. Es poden caracteritzar directament (descripció) o indirectament (pel que fan i diuen).
Espai: on passa l'acció.
Temps: l'època i la durada de la història; l'ordre pot ser lineal o tindre salts enrere (analepsi) o avant (prolepsi).
Estructura: plantejament (presentació), nus (conflicte) i desenllaç (resolució). Alguns relats comencen en mig de l'acció (in medias res) o tenen un final obert.
Tema: la idea central que transmet la història (l'amistat, la por, la injustícia...).
Claus per a escriure un bon relat
Un sol conflicte clar i pocs personatges.
Un començament que atrape el lector.
Detalls concrets dels sentits (sons, olors, colors) en lloc de descripcions generals.
Diàleg breu i natural, amb guió i signes de puntuació correctes.
Un final coherent; si és sorprenent, que estiga preparat per pistes anteriors.
En la literatura catalana hi ha grans autors de contes, com Pere Calders (Cròniques de la veritat oculta), i en la valenciana destaquen, entre altres, els relats d'Isabel-Clara Simó o les rondalles d'Enric Valor.
Exemples resolts
Exemple 1: anàlisi d'un microrelat
«Quan Aina va obrir la caixa que el seu avi li havia deixat, només hi va trobar una clau rovellada i un paper: “La porta és on tot va començar”. Aquella nit tornà al vell magatzem de taronges del poble. La clau encaixava perfectament.»
Narrador: extern, en tercera persona; és observador, perquè no ens diu què pensa Aina.
Personatges: Aina (protagonista) i l'avi, absent però important.
Espai: la casa i el magatzem de taronges.
Estructura: plantejament (Aina obri la caixa), nus (el missatge misteriós) i desenllaç obert (la clau encaixa, però no sabem què hi ha darrere de la porta).
Tema: la memòria familiar i els orígens.
Exemple 2: canviar el narrador
Si contem el mateix inici amb narrador intern en primera persona: «Quan vaig obrir la caixa que m'havia deixat l'avi, el cor em bategava fort.» Ara coneixem les emocions de la protagonista, perquè és ella qui conta.
Exemple 3: planificar un relat propi
Protagonista: Nil, un xic de 13 anys que té por de parlar en públic.
Espai i temps: l'institut, durant la setmana de la festa de final de curs.
Plantejament: la professora tria Nil per a presentar la festa.
Nus: Nil intenta fer-se el malalt, però la seua germana el descobrix i el convenç d'assajar amb ella cada nit.
Desenllaç: el dia de la festa se li oblida una frase, el públic riu amb ell i Nil descobrix que equivocar-se no és tan greu.
Narrador: intern, en primera persona, perquè el lector senta els nervis de Nil.
Tema: superar les pors.
Amb esta planificació, el relat tindrà un sol conflicte clar, pocs personatges i un final preparat al llarg de la història.
Exercicis
Quina diferència principal hi ha entre un conte literari i una rondalla?
En la frase «Vaig entrar a l'habitació i vaig sentir una olor estranya», quin tipus de narrador hi ha?
Com s'anomena la part del relat en què es resol el conflicte?
Quin d'estos trets és propi d'un relat breu i no tant d'una novel·la?
Publicidad
¿Quieres hacer los ejercicios y guardar tu progreso en Valencia: Llengua i Literatura - 2n ESO?