Estás viendo el contenido de esta lección en modo lectura. Los ejercicios no se corrigen aquí — accede con una cuenta gratuita para practicar con corrección automática y guardar tu progreso.
Manlleus i calcs
Les llengües no viuen aïllades: estan en contacte i s'intercanvien paraules i estructures. Quan una llengua pren un element d'una altra, parlem de manlleu o de calc. Alguns d'estos préstecs enriquixen la llengua; altres, en canvi, substituïxen paraules pròpies sense necessitat i s'han d'evitar.
Els manlleus
Un manlleu és una paraula que una llengua agafa d'una altra. Al llarg de la història, el valencià ha incorporat manlleus de moltes llengües:
De l'àrab: sèquia, alqueria, arròs, taronja, sucre, xarop, alfàbega. Molts estan relacionats amb l'agricultura i el regadiu, i són especialment abundants en valencià. Recorda que molts topònims valencians també tenen origen àrab, com Alzira, Benicàssim o Albocàsser.
Del francés: xofer, garatge, cupé, xampany.
De l'italià: piano, sonet, pizza, espagueti.
De l'anglés: futbol, esport, tenis, xou, web.
Del castellà: bolero, xoriço, guerrilla.
Manlleus adaptats i no adaptats
Adaptats: s'han ajustat a l'ortografia i la pronúncia del valencià. Exemples: futbol (de l'anglés football), xofer (del francés chauffeur), xou (de l'anglés show).
No adaptats o estrangerismes: mantenen la forma original i, quan s'escriuen en un text en valencià, convé posar-los en cursiva. Exemples: software, pizza, croissant.
Manlleus necessaris i innecessaris
Un manlleu és necessari quan designa una realitat nova per a la qual la llengua no té paraula (futbol, web). És innecessari quan ja existix una paraula pròpia: llavors s'anomena barbarisme i s'ha d'evitar. Els barbarismes més freqüents en valencià són castellanismes:
*bueno → bé, bo, bona
*vale → d'acord, val
*entonces → aleshores, llavors
*pues → doncs
*sello → segell
*basura → fem, brossa
*tenedor → forqueta, forquilla
Els calcs
Un calc és la traducció literal d'una paraula o d'una estructura d'una altra llengua. No es pren la paraula estrangera tal qual, sinó el seu model.
Calc lèxic: es traduïx una paraula composta element per element. Exemples correctes: gratacel (de l'anglés skyscraper: «rasca» + «cel»), cap de setmana (de weekend).
Calc semàntic: una paraula pròpia adquirix un significat nou per influència d'una altra llengua. Exemple correcte: ratolí amb el sentit del dispositiu de l'ordinador (de l'anglés mouse).
Calc sintàctic: es copia una construcció d'una altra llengua. Sovint són incorrectes:
*Tinc que estudiar → He d'estudiar (obligació: haver de + infinitiu).
*Lo important és participar → El que és important / Allò important és participar.
*Hi ha que fer-ho → Cal fer-ho / S'ha de fer.
L'anglés i les noves tecnologies
Hui en dia, la majoria de manlleus nous vénen de l'anglés, sobretot en l'àmbit de la tecnologia, les xarxes socials i l'esport. Davant d'un anglicisme, les llengües tenen tres opcions:
Adaptar-lo: escàner (de scanner), xat (de chat), bàsquet (de basketball).
Crear un calc o una paraula pròpia: correu electrònic (de e-mail), descarregar (de download), enllaç (de link), contrasenya (de password).
Mantindre'l sense adaptar, quan encara no hi ha alternativa assentada: hashtag, podcast. En estos casos, si hi ha una proposta pròpia (com etiqueta per a hashtag), és preferible usar-la en textos formals.
Els calcs i les paraules pròpies fan que la llengua es mantinga viva i capaç d'anomenar realitats noves sense perdre la seua personalitat.
Com saber si una paraula és correcta
Consulta el Diccionari normatiu valencià de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (en línia i gratuït).
Si la paraula no hi apareix, és probable que siga un barbarisme o un estrangerisme no adaptat.
Busca'n l'equivalent genuí; si no n'hi ha i la paraula és necessària, escriu-la en cursiva.
Exemples resolts
Exemple 1. Corregir un text amb barbarismes.
Original: «*Bueno, entonces tinc que llevar la basura abans de sopar».
Anàlisi: «bueno» i «entonces» són castellanismes lèxics; «tinc que» és un calc sintàctic; «basura» és castellanisme.
Corregit: «Bé, llavorshe de traure el fem abans de sopar».
Exemple 2. Classificar paraules.
sèquia → manlleu antic de l'àrab, totalment integrat.
futbol → manlleu adaptat de l'anglés.
software → estrangerisme no adaptat (s'escriu en cursiva).
gratacel → calc lèxic de l'anglés.
*vale → barbarisme (castellanisme innecessari); cal dir «d'acord».
Exercicis
Quina d'estes paraules és un manlleu de l'àrab?
Com es corregix el calc sintàctic «*Tinc que acabar els deures»?
La paraula «gratacel», traducció literal de l'anglés skyscraper, és...
Quina és la forma genuïna en valencià del castellanisme «*entonces»?
Publicidad
¿Quieres hacer los ejercicios y guardar tu progreso en Valencia: Llengua i Literatura - 2n ESO?