L'assaig i l'article acadèmic són dos tipus de textos que servixen per a reflexionar i transmetre coneixement sobre un tema. Tots dos combinen l'exposició (explicar informació) i l'argumentació (defendre una idea), però es diferencien en el grau de subjectivitat, en l'estructura i en el públic a qui s'adrecen.
L'assaig és un text en prosa, de longitud variable, en què l'autor reflexiona de manera personal sobre un tema: la societat, la llengua, l'art, la política, la vida quotidiana... El nom prové dels Essais (1580) del francés Michel de Montaigne, que volia «assajar», és a dir, provar les seues idees per escrit.
Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) és el gran assagista en valencià del segle XX. La seua obra més coneguda és Nosaltres, els valencians (1962), un assaig sobre la història i la identitat del poble valencià. També va escriure Diccionari per a ociosos (1964), un recull de textos breus ordenats alfabèticament, plens d'ironia, sobre temes com l'amor, la mort o la felicitat.
L'article acadèmic (o científic) és un text que presenta els resultats d'una investigació o una revisió rigorosa d'un tema. L'escriuen especialistes i es publica en revistes especialitzades. A l'institut, els treballs d'investigació i els projectes en seguixen un model simplificat.
En un treball acadèmic, quan usem una idea d'un altre autor, ho indiquem. Una manera senzilla és posar entre parèntesis el cognom i l'any, i a la bibliografia la referència completa:
En el text: «Segons Fuster (1962), la identitat valenciana s'ha d'entendre a partir de la seua història».
En la bibliografia: FUSTER, Joan (1962). Nosaltres, els valencians. Barcelona: Edicions 62.
Exemple 1. Classificar dos fragments.
Fragment A: «Sempre m'ha semblat que la pressa és una malaltia moderna. Correm per arribar abans a llocs on, en realitat, no ens espera ningú».
Fragment B: «En una enquesta feta a 120 alumnes de 2n d'ESO, el 64 % va declarar que dorm menys de 8 hores els dies de classe».
Anàlisi: el fragment A usa la primera persona, expressa una opinió i té un to literari (paradoxa, ironia): és un assaig. El fragment B presenta dades obtingudes amb un mètode (enquesta), en tercera persona i sense opinió: és propi d'un article acadèmic. Comprovació de la dada: el 64 % de 120 alumnes són 120 × 0,64 ≈ 77 alumnes.
Exemple 2. Transformar una frase subjectiva en objectiva.
Subjectiva: «Crec que les xarxes socials ens fan molt de mal i que ningú no hauria d'usar-les».
Objectiva: «Diversos estudis relacionen l'ús excessiu de les xarxes socials amb una disminució de les hores de son en els adolescents».
Hem eliminat la primera persona i el verb d'opinió («crec»), hem evitat les exageracions («ningú») i hem basat l'afirmació en estudis.
Quina característica és pròpia de l'assaig i NO de l'article acadèmic?
Qui és l'autor de Nosaltres, els valencians (1962)?
En quina part d'un article acadèmic s'explica com s'ha fet la investigació?
Quina d'estes frases és més adequada per a un article acadèmic?
¿Quieres hacer los ejercicios y guardar tu progreso en Valencia: Llengua i Literatura - 2n ESO?
Crear cuenta gratis