La Renaixença és el moviment cultural i literari del segle XIX que va voler recuperar la llengua i la literatura en català (i, al nostre territori, en valencià) com a llengua de cultura, després de segles en què la literatura culta s'escrivia sobretot en castellà. És l'equivalent, en la nostra llengua, del Romanticisme europeu, que valorava la història medieval, les tradicions populars i les llengües pròpies dels pobles.
Després del Segle d'Or valencià (segle XV), amb autors com Ausiàs March, Joanot Martorell (Tirant lo Blanc) o Isabel de Villena, la literatura culta en valencià va entrar en un període de decadència. A partir de 1707, amb el Decret de Nova Planta, el castellà es va imposar en l'administració, i el valencià va quedar relegat sobretot a l'ús oral i popular.
A Catalunya, se sol considerar que la Renaixença comença simbòlicament amb l'oda «La pàtria» de Bonaventura Carles Aribau (1833) i que es consolida amb la restauració dels Jocs Florals de Barcelona l'any 1859, uns certàmens poètics d'origen medieval.
A València, el moviment es va organitzar sobretot al voltant de la societat Lo Rat Penat, fundada l'any 1878 per a promoure la llengua i la cultura valencianes. Des de l'any següent va organitzar els seus propis Jocs Florals.
Dins de la Renaixença valenciana hi va haver dues tendències principals:
Exemple 1. Relacionar autor i obra. Si llegim un recull de poemes publicat el 1885 que canta el paisatge valencià i la fe, hem de pensar en Llibret de versos, de Teodor Llorente.
Exemple 2. Identificar una tendència. Un escriptor del segle XIX opina que el valencià només ha d'usar-se per a escriure poesia en certàmens literaris, mentre que el castellà ha de servir per a la premsa i l'administració. Esta postura correspon a la tendència conservadora de Llorente.
Exemple 3. Reconéixer un gènere. Una obra de teatre curta, còmica, amb personatges populars que parlen el valencià del carrer i que es representa amb molt d'èxit a la València del segle XIX és un sainet, com els d'Eduard Escalante.
El moviment també va tindre una gran força a Catalunya i a les Illes Balears. A Catalunya destaquen el poeta Jacint Verdaguer, autor dels poemes èpics L'Atlàntida (1877) i Canigó (1886); el dramaturg Àngel Guimerà, autor de Terra baixa (1897); i el novel·lista Narcís Oller. A Mallorca, Marià Aguiló va recollir cançons populars i va estudiar el lèxic de la llengua. Els escriptors dels diferents territoris es relacionaven entre ells i participaven en els Jocs Florals d'uns i altres llocs.
La Renaixença va tornar el prestigi a la llengua com a llengua literària. Tot i les seues limitacions, va preparar el camí per a la modernització cultural del segle XX i per a la unificació ortogràfica de les Normes de Castelló (1932).
Quina societat, fundada el 1878, va impulsar la Renaixença a València?
Qui és l'autor de Llibret de versos (1885)?
Què és un sainet?
Amb quin moviment cultural europeu es relaciona la Renaixença?
¿Quieres hacer los ejercicios y guardar tu progreso en Valencia: Llengua i Literatura - 2n ESO?
Crear cuenta gratis