Entre el final del segle XIX i el començament del segle XX, la cultura catalana va viure dos moviments que la van transformar: el Modernisme i el Noucentisme. Tots dos volien modernitzar la literatura, l'art i la llengua, però ho van fer de maneres molt diferents. En esta lliçó aprendràs què defenia cada moviment, quins autors i obres en són representatius i com van influir en el valencià que escrivim hui.
El Modernisme naix en una societat que s'industrialitza ràpidament, sobretot a Barcelona. Els modernistes volien que la cultura catalana deixara de mirar només el passat, com havia fet la Renaixença, i que es connectara amb les idees noves d'Europa.
Autors i obres destacats:
El Modernisme també es veu en l'arquitectura. A la ciutat de València en són exemples el Mercat de Colón i l'Estació del Nord, plens de ceràmica, ferro i motius vegetals.
El Noucentisme reacciona contra el Modernisme. Ja no vol artistes rebels i aïllats, sinó intel·lectuals que col·laboren amb les institucions per construir un país modern i ordenat.
Figures clau: Eugeni d'Ors, que va començar el seu Glosari el 1906 i va publicar La Ben Plantada (1911); el poeta Josep Carner; i el polític Enric Prat de la Riba, impulsor de l'Institut d'Estudis Catalans (1907) i primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914). El moviment s'apaga amb la dictadura de Primo de Rivera (1923).
La gran aportació noucentista és la fixació de la llengua. Pompeu Fabra va preparar per a l'Institut d'Estudis Catalans les Normes ortogràfiques (1913), el Diccionari ortogràfic (1917) i la Gramàtica catalana (1918). Al País Valencià, aquestes normes es van adaptar i acceptar amb les Normes de Castelló (1932), base de l'ortografia valenciana actual.
Exemple 1. Identificar el moviment d'un text. Llig estos dos fragments, escrits a la manera de cada moviment:
Resolució: el fragment A és modernista (artista aïllat i incomprés, natura salvatge, passió). El fragment B és noucentista (ordre, claredat, ciutat, serenitat clàssica).
Exemple 2. Ordenar fets en el temps. Ordena: Gramàtica catalana de Fabra, Solitud, Normes de Castelló, creació de l'IEC.
Resolució: Solitud (1905) → creació de l'IEC (1907) → Gramàtica catalana (1918) → Normes de Castelló (1932).
Exemple 3. Comparar els dos moviments en una taula.
Resolució d'una pregunta típica: «Per què el Noucentisme dona tanta importància a la llengua?». Perquè volia un país modern i culte, i això exigia una llengua unificada i amb normes clares, útil per a l'escola, la ciència i l'administració. Per això va impulsar la feina de Pompeu Fabra.
Qui va escriure la novel·la Solitud (1905)?
Quin d'estos valors és més propi del Noucentisme?
En quin any es van publicar les Normes ortogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans?
Qui va defendre la teoria de la «paraula viva»?
¿Quieres hacer los ejercicios y guardar tu progreso en Valencia: Llengua i Literatura - 2n ESO?
Crear cuenta gratis