Formació de paraules i polisèmia

Formació de paraules i polisèmia

Les llengües no tenen un nombre tancat de paraules: en creen de noves a partir de les que ja tenen. De flor podem fer floreta, florista, florir o floristeria. En esta lecció veurem com es formen les paraules i també un fenomen molt freqüent: una mateixa paraula pot tindre diversos significats (polisèmia).

1. L'estructura de la paraula

• Lexema (o arrel): la part que porta el significat bàsic. En llibreria, el lexema és llibr-.
• Morfemes: les parts que s'afigen al lexema.
  • Flexius: indiquen gènere i nombre (gat-a, gat-s) o, en els verbs, persona, temps i mode. No creen paraules noves.
  • Derivatius: creen paraules noves. Poden ser prefixos (davant del lexema: desfer) o sufixos (darrere: llibreria).

Les paraules que només tenen lexema (i, si de cas, morfemes flexius) són primitives: mar, casa, flor. Les paraules que comparteixen el mateix lexema formen una família lèxica: mar, marí, mariner, marítim.

2. Procediments de formació

• Derivació: lexema + prefix o sufix.
  • Amb prefix: fer → refer, útil → inútil, fer → desfer. El prefix canvia el significat però no la categoria (útil i inútil són adjectius).
  • Amb sufix: llibre → llibreter (ofici), casa → caseta (diminutiu), feliç → felicitat (adjectiu → nom). Els sufixos sovint canvien la categoria gramatical.
• Composició: unió de dos o més paraules: gratar + cel → gratacel, para + llamps → parallamps, roda + món → rodamón. De vegades s'escriuen amb guionet: nord-americà, sud-est.
• Parasíntesi: s'afigen alhora un prefix i un sufix, i no existix la paraula amb només un dels dos: en + vell + ir → envellir (no existixen ni *envell ni *vellir); en + dolç + ir → endolcir.

Altres procediments: les sigles (ESO: Educació Secundària Obligatòria) i els manlleus, paraules preses d'altres llengües (futbol, de l'anglés football).

3. Polisèmia i homonímia

• Una paraula és polisèmica quan té diversos significats relacionats entre si. Per exemple, coll: part del cos que unix el cap i el tronc; part estreta d'una botella; pas estret entre dues muntanyes. Tots els significats tenen en comú la idea de «part estreta que unix». Altres exemples: fulla (d'un arbre, d'un ganivet), ratolí (animal, aparell de l'ordinador).
• Dues paraules són homònimes quan s'escriuen o es pronuncien igual però tenen orígens i significats diferents, sense relació: llima (fruita semblant a la llimona) i llima (eina per a allisar metall o ungles). Si s'escriuen igual són homògrafes; si només sonen igual, homòfones (ha, del verb haver / a, preposició).

El context ens permet saber quin significat té una paraula polisèmica: en «He perdut el ratolí de l'ordinador» no pensem en l'animal.

Exemples resolts

Exemple 1. Analitza desordenat. Prefix des- + lexema orden- + sufix -at. Existix ordenat, per tant és una paraula derivada per prefixació a partir de ordenat.

Exemple 2. Com s'ha format embrutar? en- (em-) + brut + -ar. No existixen *embrut ni *brutar: és un mot parasintètic.

Exemple 3. Escriu tres paraules de la família lèxica de pa: panet, panera, empanada.

Exemple 4. «Es va fer mal al coll» i «Vam pujar al coll de la muntanya». És el mateix mot amb dos significats relacionats: polisèmia.

Sufixos i prefixos freqüents

• Diminutius: -et, -eta (caseta, gatet); augmentatius: -às, -assa (cotxàs).
• Oficis: -er, -era (forner, llibretera); -ista (florista, dentista).
• Llocs: -eria (llibreria, peixateria).
• Formar noms a partir d'adjectius: -itat (felicitat), -esa (bellesa), -or (blancor).
• Prefixos de negació: in-, des- (inútil, desfer); de repetició: re- (rellegir); de posició: sota-, sobre- (sotaterrani, sobrepès).

Exemple resolt: família lèxica i procediments

A partir de terra: terreny i terrós (derivats per sufixació), desenterrar (derivat amb prefix a partir d'enterrar), enterrar (parasintètic: en- + terra + -ar), terratrémol (compost: terra + trémol). Totes comparteixen el lexema terr-: formen una família lèxica.

Exercicis

Recorda

Derivació = lexema + prefix o sufix. Composició = paraula + paraula. Parasíntesi = prefix i sufix alhora. I quan una paraula té diversos significats relacionats, és polisèmica: el context t'ajudarà a triar el correcte.