Tirant lo Blanc i Ausiàs March

Tirant lo Blanc i Ausiàs March

Dos genis del Segle d'Or

En el segle XV, la ciutat de València va viure el seu moment més brillant: era rica, tenia un port molt actiu i una cort plena d'escriptors. En esta època, que coneixem com el Segle d'Or de la literatura valenciana, destaquen dos autors que hui són coneguts arreu del món: el novel·lista Joanot Martorell i el poeta Ausiàs March.

Joanot Martorell i Tirant lo Blanc

Joanot Martorell va ser un cavaller valencià del segle XV que va morir sense veure publicada la seua novel·la. Va viure com un autèntic cavaller: va viatjar a Anglaterra i a Portugal i va participar en molts desafiaments i plets. Va començar a escriure Tirant lo Blanc cap a 1460. Segons l'edició impresa, l'obra la va acabar Martí Joan de Galba, encara que els estudiosos discutixen quina part hi va escriure. La primera edició es va imprimir a València l'any 1490.

Argument. Tirant és un jove cavaller bretó que es fa famós en unes festes a Anglaterra, on vencix tots els rivals. Després lluita a Sicília i a Rodes, i finalment va a ajudar l'emperador de Constantinoble, amenaçat pels turcs. Allí s'enamora de la princesa Carmesina, filla de l'emperador. Fa de capità de l'exèrcit, viu aventures al nord d'Àfrica i torna triomfant, però, poc abans de celebrar les noces amb Carmesina, emmalaltix i mor. Altres personatges inoblidables són Plaerdemavida, una donzella enginyosa i divertida que ajuda els enamorats, i la Viuda Reposada, que els enganya per gelosia.

Per què és tan important?

• És una novel·la de cavalleries realista: Tirant no lluita amb dracs ni gegants ni té poders màgics; guanya gràcies a la força, l'enginy i l'estratègia militar.
• Els personatges són humans: mengen, dormen, s'enamoren, fan bromes, es posen malalts i fan testament.
• Mescla aventura, amor, humor i fets històrics (la caiguda de Constantinoble en mans dels turcs, el 1453, va impressionar tota Europa).
• Miguel de Cervantes, en el capítol VI del Quixot, el va salvar de la crema de llibres de cavalleries i va dir que, «por su estilo», era «el mejor libro del mundo», perquè «aquí comen los caballeros, y duermen y mueren en sus camas, y hacen testamento antes de su muerte».

Ausiàs March

Ausiàs March (cap a 1400-1459) era un cavaller de la petita noblesa, senyor de Beniarjó, prop de Gandia; va morir a València. De jove va participar en expedicions militars d'Alfons el Magnànim per la Mediterrània. Ens n'han arribat més d'un centenar de poemes.

Per què és tan important?

• Fins aleshores, els poetes catalans i valencians escrivien en occità, la llengua dels trobadors, o en una llengua molt occitanitzada. Ausiàs March va escriure la seua poesia en la seua pròpia llengua, la que parlava la gent.
• Deixa de banda els tòpics dels trobadors i parla de manera molt personal i sincera de les seues contradiccions: l'amor espiritual i el desig, la culpa, el pas del temps i la mort.
• Usa sovint el vers decasíl·lab (de deu síl·labes) amb una pausa (cesura) després de la quarta síl·laba.
• Molts poemes porten un senyal, una expressió que amaga el nom de la dama, com «Llir entre cards» o «Plena de seny».
• Els seus poemes van ser molt llegits i imitats també per poetes en castellà del segle XVI.

Exemples resolts

Exemple 1: comentar uns versos d'Ausiàs March

«Veles e vents han mos desigs complir, / faent camins dubtosos per la mar.»

• Què diu? El poeta és lluny de la seua dama i espera que les veles i els vents complisquen els seus desitjos (tornar al seu costat), encara que el viatge pel mar és perillós («camins dubtosos»).
• Llengua: és valencià medieval: e per «i», mos desigs per «els meus desitjos», faent per «fent».
• Mètrica: comptem les síl·labes del primer vers: Ve-les-e-vents / han-mos-de-sigs-com-plir → 4 + 6 = 10 síl·labes, amb cesura després de la quarta. És un decasíl·lab.

Exemple 2: per què Tirant és un cavaller «realista»?

Comparem: en altres llibres de cavalleries, l'heroi vencia exèrcits sencers ell sol amb espases màgiques. Tirant, en canvi, guanya les batalles organitzant l'exèrcit, usant estratègies i, de vegades, enganys. I, al final, no mor en combat, sinó de malaltia, com qualsevol persona. Això és el que va admirar Cervantes.

Exercicis