Els mitjans de comunicació són els canals que ens fan arribar informació, opinió i entreteniment: la premsa (en paper o digital), la ràdio, la televisió i internet. Tenen tres funcions principals: informar, formar opinió i entretindre. A més, els mitjans en valencià són una peça clau per a la normalització de la nostra llengua.
Gèneres informatius (expliquen fets de manera objectiva):
Gèneres d'opinió (expressen el punt de vista de qui escriu): l'editorial (opinió del mitjà, sense signatura), l'article d'opinió i la columna (signats per un autor) i les cartes al director (dels lectors).
La crònica és un gènere mixt: informa d'uns fets, però l'autor hi inclou la seua visió personal.
La radiotelevisió pública valenciana va tindre durant anys Canal 9, que va tancar el 2013. Des de 2018 emet À Punt, el mitjà públic actual de ràdio, televisió i internet en valencià. També hi ha diaris digitals, emissores locals, revistes i molts creadors de contingut que publiquen en valencià a internet.
Exemple 1. Llig esta entradeta i troba les sis preguntes: «L'alumnat de 1r d'ESO de l'institut de Xàtiva va plantar ahir cent arbres a la serra per a recuperar una zona cremada.»
Exemple 2. Un text signat per una periodista que diu «Crec que l'Ajuntament s'equivoca en tancar la biblioteca» és un text d'opinió (article o columna): expressa el punt de vista personal, no només fets.
Exemple 3. Escriu un titular per a l'entradeta de l'exemple 1: «Cent arbres nous per a la serra de Xàtiva». És breu, informa del fet principal i crida l'atenció.
Els textos informatius usen un llenguatge clar, precís i objectiu: frases no gaire llargues, la tercera persona, dades concretes (noms, xifres, dates) i cap valoració personal. En els titulars és freqüent ometre el verb o usar el present per a donar sensació d'actualitat: «Nevada a Morella», «L'equip local guanya la lliga».
Els textos d'opinió, en canvi, poden usar la primera persona («crec», «al meu parer»), adjectius valoratius (injust, magnífic) i arguments per a convéncer.
Els programes de ràdio i de televisió es preparen amb un guió, que indica què diu cada locutor, la música, els efectes de so i, en televisió, les imatges. Una notícia de ràdio ha de ser breu i s'ha d'entendre a la primera, perquè l'oient no la pot rellegir.
Classifica estes frases: (a) «El ple municipal va aprovar ahir el pressupost per 12 vots a 9.» (b) «És una vergonya que el pressupost oblide els barris.» La frase (a) aporta dades comprovables (qui, què, quan, quants vots): és informació. La frase (b) conté una valoració personal (és una vergonya): és opinió.
Quin gènere periodístic expressa l'opinió del mitjà i normalment no porta signatura?
Com s'anomena l'organització de la notícia que va d'allò més important a allò menys important?
Quin mitjà només usa el so per a comunicar?
Quina pregunta respon «ahir a la vesprada» en una notícia?
Per a ser un lector crític, distingix sempre entre informació (fets) i opinió (valoracions), i comprova d'on ve cada notícia.
¿Quieres hacer los ejercicios y guardar tu progreso en Valencia: Llengua i Literatura - 1r ESO?
Crear cuenta gratis