Normalització lingüística

Normalització lingüística

Una llengua és «normal» quan els seus parlants la poden usar en totes les situacions: a casa, a l'escola, a la feina, als mitjans de comunicació, a internet o a l'Administració. Quan això no passa i una llengua queda reduïda a alguns àmbits, cal un procés per a recuperar-ne l'ús: la normalització lingüística.

Conceptes bàsics

• Llengua pròpia: la que ha nascut i s'ha format en un territori. El valencià és la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana.
• Llengües oficials: les que reconeix la llei. En la Comunitat Valenciana, el valencià i el castellà són cooficials, segons l'Estatut d'Autonomia.
• Bilingüisme: situació d'una persona o d'una societat que usa dos llengües.
• Diglòssia: situació en què dos llengües conviuen però no tenen el mateix prestigi: una s'usa per a les situacions formals i l'altra queda per a l'àmbit familiar i col·loquial.
• Substitució lingüística: procés pel qual una comunitat abandona la seua llengua i adopta una altra. Si no s'atura, la llengua pot desaparéixer.

Normativització i normalització

Són dos processos diferents i complementaris:

• La normativització consistix a fixar les normes de la llengua (ortografia, gramàtica i lèxic) perquè tots escriguem de la mateixa manera. Un pas clau van ser les Normes de Castelló (1932). Hui, l'entitat normativa en el territori valencià és l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), creada per llei el 1998.
• La normalització busca que la llengua s'use en tots els àmbits. Una llei important és la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (1983), que va introduir el valencià en l'ensenyament i en l'Administració.

Els prejudicis lingüístics

Un prejudici lingüístic és una opinió sense base científica sobre una llengua o sobre els seus parlants. Alguns exemples, i per què són falsos:

• «Hi ha llengües més riques que altres.» Fals: totes les llengües poden expressar qualsevol idea i crear les paraules que necessiten.
• «El valencià no servix per a la ciència o la tecnologia.» Fals: hi ha llibres, programes informàtics i articles científics en valencià; és una qüestió d'ús, no de capacitat.
• «Si parle valencià amb algú que no el parla, és de mala educació.» Fals: la majoria de persones l'entenen, i parlar-lo és un dret.

Què podem fer?

• Usar el valencià en tots els àmbits on siga possible, també a internet i a les xarxes.
• Llegir, veure sèries i escoltar música en valencià.
• Configurar el mòbil o l'ordinador en valencià.
• Respectar totes les llengües i els seus parlants.

Exemples resolts

Exemple 1. En un poble, els avis parlen valencià amb els néts, però a la feina i als papers oficials només s'usa el castellà. Quina situació és? Una llengua queda per a l'àmbit familiar i l'altra per a l'àmbit formal: és una situació de diglòssia.

Exemple 2. «Les normes d'accentuació que apareixen en el diccionari de l'AVL.» Es tracta de normativització o de normalització? Fixar com s'escriu la llengua és normativització.

Exemple 3. Un ajuntament decidix que tots els seus formularis estiguen també en valencià. És una mesura de normalització, perquè amplia els àmbits d'ús de la llengua.

Els àmbits d'ús d'una llengua

Per a saber si una llengua està normalitzada, podem observar si s'usa en estos àmbits:

• Familiar i social: a casa, amb els amics, al carrer.
• Educatiu: a l'escola, l'institut i la universitat.
• Administratiu: ajuntaments, jutjats, hospitals, documents oficials.
• Econòmic: comerços, empreses, etiquetes dels productes, publicitat.
• Cultural i d'oci: llibres, cinema, música, videojocs, esports.
• Mitjans de comunicació i internet: premsa, ràdio, televisió, xarxes socials, plataformes digitals.

Com més àmbits ocupa una llengua, més útil la perceben els parlants i més fàcil és que la transmeten a les noves generacions. Per això la normalització no depén només de les lleis: depén també de les decisions de cada parlant.

Exemple resolt: rebatre un prejudici

Prejudici: «El valencià només és útil a la Comunitat Valenciana.» Resposta raonada: el valencià forma part d'una llengua que es parla també a Catalunya, les Illes Balears, Andorra, la Franja d'Aragó, el sud de França (Catalunya del Nord) i la ciutat sarda de l'Alguer. A més, conéixer una llengua més facilita aprendre'n altres i permet accedir a una cultura i una literatura riques. Per tant, l'afirmació és un prejudici.

Exercicis

Recorda

Normativitzar és posar normes a la llengua; normalitzar és aconseguir que s'use en tots els àmbits. Les dues coses són necessàries perquè una llengua tinga futur.