El valencià és el nom tradicional i oficial que rep a la Comunitat Valenciana la llengua que també es parla a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la Franja de Ponent (Aragó), a la Catalunya del Nord (França), a la ciutat de l'Alguer (Sardenya, Itàlia) i al Carxe (Múrcia). Tal com va declarar l'Acadèmia Valenciana de la Llengua en el seu dictamen de 2005, el valencià forma part del mateix sistema lingüístic que la resta d'eixos territoris: és, per tant, la mateixa llengua, amb variants pròpies, igual que l'espanyol d'Andalusia o el de Mèxic són espanyol.
El valencià té trets propis, sobretot en la pronunciació, en algunes formes verbals (jo cante, que jo cante), en els demostratius (este, eixe) i en part del vocabulari (xiquet, eixir, espill, melic).
Al territori valencià hi ha dues zones lingüístiques:
El valencià conviu amb el castellà. Quan dues llengües conviuen, sovint no tenen el mateix prestigi ni s'usen en les mateixes situacions: una s'usa en els àmbits formals i l'altra queda reduïda a la família i els amics. Esta situació desigual s'anomena diglòssia. Si es manté molt de temps, pot portar a la substitució lingüística: els parlants deixen de transmetre la seua llengua als fills.
Per això és important la normalització lingüística: el conjunt de mesures perquè el valencià s'use amb normalitat en tots els àmbits (escola, administració, mitjans de comunicació, comerç, internet). Hui el valencià s'estudia a l'escola, té mitjans de comunicació propis, com la radiotelevisió pública À Punt, i una literatura viva. Però el futur de la llengua depén, sobretot, que els parlants la usen cada dia.
Ordenem: Normes de Castelló, conquesta de València, Decrets de Nova Planta, Estatut d'Autonomia.
Solució: conquesta de València (1238) → Decrets de Nova Planta (1707) → Normes de Castelló (1932) → Estatut d'Autonomia (1982).
Situació: «En un poble, la gent parla valencià a casa i amb els amics, però quan va al metge o al banc canvia al castellà, encara que el metge entenga el valencià».
Raonament: el valencià queda reservat a l'àmbit familiar i informal, i el castellà s'usa en els àmbits formals. Hi ha un repartiment desigual d'usos: és una situació de diglòssia.
Un xiquet de Gandia diu «Este xiquet ix a jugar» i una xiqueta de Girona diu «Aquest noi surt a jugar». Hi ha diferències de vocabulari i de formes, però l'estructura de la llengua és la mateixa i s'entenen perfectament: són dues varietats de la mateixa llengua.
Amb quin fet històric va arribar la llengua a la major part del territori valencià en el segle XIII?
Quina institució establix la normativa del valencià a la Comunitat Valenciana?
En quin d'estos territoris el català és l'única llengua oficial?
En quin any es van aprovar els Decrets de Nova Planta, que van abolir els Furs de València?
¿Quieres hacer los ejercicios y guardar tu progreso en Valencia: Llengua i Literatura - 1r ESO?
Crear cuenta gratis