Narrativa, poesia i teatre

Narrativa, poesia i teatre

Els textos literaris es classifiquen en tres grans gèneres: la narrativa, que conta històries; la poesia (o lírica), que expressa sentiments amb un llenguatge molt treballat; i el teatre (o dramàtica), escrit per a ser representat davant d'un públic. En esta lecció aprendràs a reconéixer-los i a identificar-ne els elements principals.

1. La narrativa

Un text narratiu conta uns fets, reals o imaginaris, que els passen a uns personatges en un lloc i un temps. Els seus elements són:

• Narrador: la veu que conta la història. Pot ser intern (en primera persona, és un personatge: «Jo vaig obrir la porta») o extern (en tercera persona: «Ella va obrir la porta»).
• Personatges: el protagonista (el principal), l'antagonista (el que s'hi oposa) i els secundaris.
• Espai: on passa l'acció. Temps: quan passa i quant de temps dura.
• Estructura: plantejament (presentació), nus (el conflicte) i desenllaç (com acaba).

Subgèneres narratius: la rondalla (conte popular, com les Rondalles valencianes recollides per Enric Valor), el conte, la novel·la (com Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, publicada a València el 1490), la llegenda i la faula.

2. La poesia

La poesia expressa emocions i idees amb un llenguatge que juga amb el ritme, el so i les imatges. Normalment s'escriu en versos (cada línia del poema), que s'agrupen en estrofes.

• Mètrica: en valencià es compten les síl·labes d'un vers fins a l'última síl·laba tònica; les síl·labes posteriors no es compten. Quan una paraula acaba en vocal i la següent comença per vocal, sovint s'unixen en una sola síl·laba (sinalefa).
• Rima: és la repetició de sons a final de vers a partir de l'última vocal tònica. És consonant si es repetixen vocals i consonants (camí / matí) i assonant si només es repetixen les vocals (casa / cara).
• Recursos literaris: la comparació («blanc com la neu»), la metàfora («les perles de la teua boca», per dir les dents), la personificació («la lluna somriu») o la repetició.

Grans poetes en la nostra llengua són Ausiàs March (segle XV) i Vicent Andrés Estellés (1924-1993).

3. El teatre

El text teatral està pensat per a ser representat. No hi ha narrador: la història avança gràcies al diàleg entre els personatges (i, de vegades, al monòleg).

• Les acotacions són les indicacions de l'autor, normalment entre parèntesis i en cursiva, sobre l'escenari, els moviments o el to de veu: (Entra Maria, nerviosa.)
• L'obra es dividix en actes, i els actes en escenes (cada vegada que entra o ix un personatge).
• Subgèneres: la tragèdia, la comèdia, el drama i, en la tradició valenciana, el sainet, obra còmica i breu de costums populars (Eduard Escalante, segle XIX, n'és l'autor més conegut).

Exemples resolts

Exemple 1. «Quan vaig arribar al poble, tot estava en silenci.» Quin narrador hi ha? El verb està en primera persona (vaig arribar): és un narrador intern.

Exemple 2. Compta les síl·labes del vers «El vent bufava». Separem: El-vent-bu-fa-va. L'última tònica és fa, la quarta síl·laba; va no es compta. És un vers de 4 síl·labes (tetrasíl·lab).

Exemple 3. Quina rima tenen cançó i racó? A partir de la vocal tònica es repetix -ó en tots dos, i no hi ha consonant final: coincidixen tots els sons, per tant és rima consonant.

Exemple 4. Text: «JOAN. (Mirant per la finestra.) Ja plou!» És un fragment teatral: hi ha el nom del personatge que parla i una acotació entre parèntesis.

Com identificar el gènere d'un text: tres preguntes

• Hi ha algú que conta uns fets? Si hi ha un narrador i una història amb personatges, és narrativa.
• Està escrit en versos i expressa sentiments? Si les línies són curtes, tenen ritme i sovint rimen, és poesia.
• Només parlen els personatges i hi ha acotacions? Si és un diàleg pensat per a ser representat, és teatre.

Compte: hi ha textos que barregen trets. Una novel·la pot tindre molts diàlegs, però continua havent-hi un narrador que diu qui parla («—Vine! —va cridar la mare»). En el teatre, en canvi, el nom del personatge apareix davant de cada intervenció i no hi ha narrador.

Exemple resolt: transformar un fragment narratiu en teatre

Narrativa: «La Lluïsa va entrar a la cuina molt enfadada i va preguntar al seu germà qui s'havia menjat el pastís.»

Teatre: «LLUÏSA. (Entra a la cuina, molt enfadada.) Qui s'ha menjat el pastís?»

Hem eliminat el narrador, hem convertit la descripció en una acotació i el discurs indirecte en diàleg directe.

Exercicis

Recorda

Narrativa = algú conta una història. Poesia = versos que expressen sentiments. Teatre = diàlegs i acotacions per a representar.