Escriptura creativa

Escriptura creativa

Què és l'escriptura creativa?

L'escriptura creativa és l'activitat d'escriure textos en què la imaginació i la manera de dir les coses són tan importants com allò que es diu. No busca només informar: vol emocionar, sorprendre, fer riure o fer pensar el lector. Contes, poemes, microrelats, diaris inventats, cartes escrites per un personatge o finals alternatius d'una història són textos creatius.

Escriure bé no és un do màgic. És una tècnica que s'aprén practicant, igual que tocar un instrument. Els escriptors professionals planifiquen, escriuen un esborrany, el revisen i el tornen a escriure tantes vegades com cal.

Les fases de l'escriptura

• Planificar: decidir de què parlarem, per a qui escrivim i quin tipus de text farem. Ens ajuda fer una pluja d'idees o un esquema.
• Redactar: escriure un primer esborrany sense por d'equivocar-nos. En esta fase el més important és que les idees isquen.
• Revisar: rellegir el text i millorar-lo: ortografia, puntuació, paraules repetides, frases poc clares, ordre de les idees.
• Editar: passar-lo en net, posar-li títol i compartir-lo.

Elements d'un relat

• Narrador: qui conta la història. Pot estar en primera persona, si és un personatge que la viu («Jo vaig obrir la porta...»), o en tercera persona, si la conta algú de fora («Ella va obrir la porta...»).
• Personatges: el protagonista, l'antagonista (qui s'hi oposa) i els secundaris.
• Espai i temps: on i quan passa la història.
• Estructura: plantejament (es presenten els personatges i la situació), nus (apareix un problema o conflicte) i desenllaç (com es resol).

Recursos per a fer el text més viu

• Comparació: relaciona dos elements amb un nexe (com, igual que, semblant a): «Els seus ulls brillaven com dos estels».
• Metàfora: identifica dos elements sense cap nexe: «Els seus ulls eren dos estels».
• Personificació: atribuïx accions o qualitats humanes a animals o coses: «El vent xiuxiuejava secrets entre els arbres».
• Hipèrbole: exageració expressiva: «T'he dit mil vegades que tanques la porta».
• Descripció amb els cinc sentits: no expliques només què es veu, sinó també què s'oïx, s'olora, es tasta i es toca. Així el lector entra dins de l'escena.

Tècniques per a trobar idees

• El binomi fantàstic: ajuntar dues paraules que no tenen res a vore (per exemple, «paraigua» i «dinosaure») i inventar una història que les unisca. La va proposar l'escriptor italià Gianni Rodari en el llibre Gramàtica de la fantasia.
• Què passaria si...?: partir d'una situació impossible: «Què passaria si un matí et despertares i entengueres el que diuen els gats?»
• L'acròstic: poema en què les primeres lletres de cada vers, llegides de dalt a baix, formen una paraula.
• El microrelat: una història completa en molt poques línies, sovint amb un final sorprenent.
• Canviar el punt de vista: tornar a contar un conte conegut des dels ulls d'un altre personatge (per exemple, la Caputxeta contada pel llop).

Exemples resolts

Exemple 1: millorar una frase pobra

Frase inicial: «La casa era vella i feia por».

Pas 1. Busquem detalls concrets: què fa que la casa siga vella? Les finestres trencades. Pas 2. Hi afegim altres sentits: l'olor d'humitat i el soroll de les portes. Pas 3. Hi afegim un recurs: una personificació (les portes «gemeguen»).

Resultat: «La casa tenia les finestres trencades i olia a humitat; quan bufava el vent, les portes gemegaven com si algú s'hi queixara». Ara el lector no sols sap que la casa fa por: ho sent.

Exemple 2: un acròstic amb la paraula MAR

Murmura l'aigua damunt de l'arena,
Arriben les ones cansades i blanques,
Resplendix la lluna serena.

Si llegim de dalt a baix la primera lletra de cada vers, obtenim la paraula MAR. Els versos, a més, parlen del mar: el tema i la paraula coincidixen.

Exemple 3: un relat a partir d'un binomi fantàstic

Paraules triades: «bicicleta» i «núvol».

• Plantejament: la Laia troba una bicicleta antiga al garatge de la seua iaia.
• Nus: quan pedala molt de pressa, la bicicleta s'enlaira i la porta per damunt dels núvols, però no sap com fer-la baixar.
• Desenllaç: descobrix que la bicicleta només baixa quan ella deixa de tindre por; respira fondo, es relaxa i aterra suaument a la plaça del poble.

Fixa't que el relat té les tres parts i un conflicte clar. Això és el que fa que una idea curiosa es convertisca en una història.

Consells finals

• Llig molt: qui llig molt, escriu millor.
• Porta una llibreta d'idees i apunta-hi frases, noms o situacions que et criden l'atenció.
• Llig el teu text en veu alta: les frases massa llargues o mal puntuades es detecten de seguida.
• Accepta les opinions dels companys: una segona mirada sempre millora el text.

Exercicis