Sistema verbal complet

Sistema verbal complet

El verb és la paraula que expressa accions, estats o processos (córrer, estar, créixer) i és el nucli del predicat de l'oració. És la categoria que més formes té: un sol verb pot tindre més de cinquanta formes diferents. En esta lecció veurem com s'organitza tot el sistema verbal en valencià.

Lexema i desinències

Cada forma verbal té un lexema o arrel, que porta el significat (cant-), i unes desinències, que indiquen la persona, el nombre, el temps i el mode (cant-àvem: 1a persona del plural, imperfet d'indicatiu).

Les tres conjugacions

• 1a conjugació: infinitiu en -ar: cantar, parlar, saltar. És la més nombrosa i la més regular.
• 2a conjugació: infinitiu en -er, -re o -dre: témer, perdre, batre, vendre.
• 3a conjugació: infinitiu en -ir. N'hi ha dos models: els incoatius, que afigen -ix- en algunes formes (servir → servix, patir → patix), i els purs, que no l'afigen (dormir → dorm, sentir → sent).

Persona, nombre, temps i mode

• Persona i nombre: 1a, 2a i 3a, en singular (jo, tu, ell/ella) i plural (nosaltres, vosaltres, ells/elles).
• Temps: present, passat o futur.
• Mode: indicatiu (fets reals: canta), subjuntiu (desitjos, dubtes, possibilitats: que cante) i imperatiu (ordres: canta!).

Temps simples i compostos

Els temps simples tenen una sola paraula (cante, cantava, cantaré). Els compostos es formen amb el verb auxiliar haver + participi (he cantat, havia cantat, hauré cantat). A més, el valencià té el passat perifràstic, format amb anar + infinitiu: vaig cantar, vas cantar, va cantar; equival al passat simple cantí, cantares, cantà.

Formes no personals

No indiquen persona: l'infinitiu (cantar), el gerundi (cantant) i el participi (cantat, cantada, cantats, cantades).

Models de present d'indicatiu

• Cantar: cante, cantes, canta, cantem, canteu, canten.
• Témer: tem, tems, tem, temem, temeu, temen.
• Servir (incoatiu): servixc, servixes, servix, servim, serviu, servixen.
• Dormir (pur): dorm, dorms, dorm, dormim, dormiu, dormen.

Altres temps de cantar: imperfet d'indicatiu cantava; futur cantaré; condicional cantaria; present de subjuntiu (que) cante, cantes, cante, cantem, canteu, canten; imperfet de subjuntiu (que) cantara.

Exemples resolts

Exemple 1. Analitza dormíem. Infinitiu: dormir (3a conjugació, pur). Desinència -íem: 1a persona del plural, imperfet d'indicatiu. Nosaltres dormíem.

Exemple 2. Analitza haurà llegit. És un temps compost: auxiliar haver en futur (haurà) + participi de llegir. Per tant: futur perfet d'indicatiu, 3a persona del singular.

Exemple 3. Conjuga patir en 3a persona del singular del present d'indicatiu. És incoatiu, per tant afig -ix-: ell patix.

Exemple 4. Passa a passat perifràstic: Ells arribaren tard. → Ells van arribar tard.

Taula resum dels temps d'indicatiu (verb cantar, 1a persona del singular)

• Present: cante · Pretèrit perfet: he cantat
• Imperfet: cantava · Plusquamperfet: havia cantat
• Passat simple: cantí · Passat perifràstic: vaig cantar · Passat anterior: haguí cantat
• Futur: cantaré · Futur perfet: hauré cantat
• Condicional: cantaria · Condicional perfet: hauria cantat

Fixa't que cada temps simple té el seu temps compost corresponent: l'auxiliar haver es posa en el temps simple i s'hi afig el participi.

L'imperatiu

Servix per a donar ordres i només té formes de segona persona (i de primera del plural i de cortesia): canta (tu), cantem (nosaltres), canteu (vosaltres); amb vosté: cante. Per a les ordres negatives s'usa el subjuntiu: no cantes!

Errors freqüents

• Confondre el passat perifràstic (vaig cantar, que és un temps passat) amb la perífrasi d'obligació (he de cantar).
• Oblidar l'increment -ix- dels verbs incoatius: *ell sert per ell servix, *ells paten per ells patixen.

Exemple resolt: canviar el temps d'un text

Passa a passat este text en present: «Cada matí em desperte a les set, esmorze amb la meua germana i isc cap a l'institut.» Com que descriu accions habituals del passat, usem l'imperfet d'indicatiu: «Cada matí em despertava a les set, esmorzava amb la meua germana i eixia cap a l'institut.» Si, en canvi, contem un fet puntual, usem el passat perifràstic: «Ahir em vaig despertar a les set, vaig esmorzar amb la meua germana i vaig eixir cap a l'institut.»

Exercicis

Recorda

Per a analitzar una forma verbal, busca primer l'infinitiu (així saps la conjugació) i després mira la desinència: et dirà la persona, el nombre, el temps i el mode.