Estás viendo el contenido de esta lección en modo lectura. Los ejercicios no se corrigen aquí — accede con una cuenta gratuita para practicar con corrección automática y guardar tu progreso.
Verbs irregulars i perífrasis
Introducció
La majoria de verbs valencians es conjuguen seguint un model fix: si saps conjugar cantar, saps conjugar parlar o ballar. Però hi ha verbs que no seguixen el model: són els verbs irregulars. A més, sovint combinem dos verbs per a expressar matisos com l'obligació o la probabilitat: són les perífrasis verbals. En esta lecció aprendràs les formes irregulars més usades i les perífrasis més importants, i també a evitar alguns castellanismes freqüents.
Explicació
1. Què és un verb irregular
Un verb és irregular quan canvia l'arrel (la part que porta el significat) o no pren les terminacions del seu model. Per exemple, de fer diem faig, no *fo; de poder diem puc, no *podo.
2. Present d'indicatiu d'alguns verbs irregulars
Anar: vaig, vas, va, anem, aneu, van.
Fer: faig, fas, fa, fem, feu, fan.
Dir: dic, dius, diu, diem, dieu, diuen.
Eixir: isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen.
Poder: puc, pots, pot, podem, podeu, poden.
Voler: vull, vols, vol, volem, voleu, volen.
Saber: sé, saps, sap, sabem, sabeu, saben.
Tindre: tinc, tens, té, tenim, teniu, tenen.
Veure: veig, veus, veu, veiem, veieu, veuen.
Fixa't que molts tenen la primera persona acabada en -c o -g (dic, puc, tinc, faig, veig). Esta mateixa irregularitat apareix en el present de subjuntiu: que diga, que puga, que tinga, que faça, que veja.
3. Les perífrasis verbals
Una perífrasi verbal és la unió de dos verbs que funcionen com un de sol: un verb auxiliar conjugat (que aporta el matís) i un verb principal en infinitiu, gerundi o participi (que aporta el significat). De vegades hi ha una preposició entre els dos.
Obligació: haver de + infinitiu («He d'estudiar») o caldre + infinitiu («Cal estudiar»).
Probabilitat: deure + infinitiu («Deu ser tard», «Deuen tindre fam»).
Inici d'una acció: posar-se a + infinitiu («Es va posar a ploure»).
Acció en curs: estar + gerundi («Estic llegint»).
Repetició: tornar a + infinitiu («Torna a cridar»).
Acció acabada fa poc: acabar de + infinitiu («Acabe d'arribar»).
4. Errors freqüents
*Tinc que estudiar és un castellanisme. En valencià s'usa He d'estudiar.
*Vaig a fer els deures demà, per a parlar del futur, no és correcte. Cal dir Faré els deures demà. La construcció anar a + infinitiu només és correcta quan indica moviment real: «Vaig a comprar pa» (hi vaig caminant).
Recorda que vaig cantar, vas cantar... no expressa futur: és el pretèrit perfet perifràstic, un temps de passat («Ahir vaig cantar»).
Exemple
Oració: «Demà he d'eixir prompte perquè isc d'excursió, però encara estic fent la motxilla.»
Anàlisi resolta pas a pas:
he d'eixir: perífrasi d'obligació (haver de + infinitiu). Auxiliar he, principal eixir.
isc: present d'indicatiu, primera persona, del verb irregular eixir.
estic fent: perífrasi d'acció en curs (estar + gerundi).
Segon exemple, correcció d'errors: «*Tinc que anar al metge i *vaig a tornar a casa a les huit» (futur) → «He d'anar al metge i tornaré a casa a les huit».
Pretèrit perfet perifràstic dels verbs irregulars
El pretèrit perfet perifràstic es forma amb el present del verb anar (vaig, vas, va, vam/anàrem, vau/anàreu, van) seguit de l'infinitiu. Com que l'infinitiu no es conjuga, este temps és molt còmode amb els verbs irregulars:
«Ahir vaig fer els deures» (de fer).
«La setmana passada vam eixir d'excursió» (de eixir).
«Va dir que vindria» (de dir).
Cal distingir bé estes construccions: vaig fer (passat) no té res a veure amb faré (futur). Per això no hem d'usar anar a + infinitiu per a parlar del futur: es podria confondre amb el passat i, a més, no és la forma pròpia del valencià.
Exercicis
Quina és la primera persona del present d'indicatiu del verb fer?
Completa l'oració: «Jo ___ de casa a les huit.» (verb eixir)
Quina oració expressa obligació de manera correcta en valencià?
En l'oració «Deu ser molt tard», quin valor té la perífrasi?
Activitats
Conjuga el present d'indicatiu i el present de subjuntiu dels verbs poder i tindre.
Escriu sis oracions, cada una amb una perífrasi diferent de la llista, i indica'n el valor.
Corregix estes oracions: «Tinc que fer la faena», «Vaig a fer els deures esta nit» (amb valor de futur).
Busca en un text periodístic tres perífrasis verbals i explica quin matís aporten.
Publicidad
¿Quieres hacer los ejercicios y guardar tu progreso en Valencia: Llengua i Literatura - 1r ESO?