Estás viendo el contenido de esta lección en modo lectura. Los ejercicios no se corrigen aquí — accede con una cuenta gratuita para practicar con corrección automática y guardar tu progreso.
Registres lingüístics
No parlem igual amb els amics al pati que amb la directora de l'institut, ni escrivim igual un missatge al mòbil que un treball de classe. Eixa capacitat d'adaptar la llengua a cada situació s'anomena adequació, i les diferents maneres de parlar o escriure segons la situació són els registres lingüístics.
Què és un registre?
Un registre és la varietat de la llengua que triem segons la situació comunicativa. Una mateixa persona usa molts registres al llarg del dia. No és que un siga «bo» i l'altre «roín»: cada registre és adequat per a una situació concreta i inadequat per a una altra.
Factors que determinen el registre
El tema: no és el mateix parlar d'un partit de futbol que explicar la fotosíntesi.
El canal: oral (una conversa, una exposició) o escrit (una carta, un correu, un examen).
La intenció o propòsit: informar, convéncer, demanar alguna cosa, divertir...
La relació entre els parlants: de confiança (família, amics) o de distància (un professor, un metge, una institució).
Tipus de registres
Registre col·loquial o informal: s'usa amb persones de confiança. Té frases curtes, repeticions, paraules afectives, frases fetes i expressions com «Ei, què passa?», «Vine ací!». Tractem de tu.
Registre estàndard: és un registre correcte i neutre, que entén tothom. És el dels telenotícies, dels llibres de text i de la majoria de textos escrits.
Registre formal: s'usa en situacions de distància o d'importància (una instància, una conferència, una carta a l'Ajuntament). Té un vocabulari precís, frases ben construïdes i fórmules de cortesia. Normalment tractem de vosté o de vós.
Registres especialitzats o tècnics: són propis d'una matèria o professió (el científic, el jurídic, l'administratiu). Usen tecnicismes: fotosíntesi, hipotenusa, sentència.
Registre vulgar: conté incorreccions i paraules malsonants. Convé evitar-lo, sobretot en situacions formals.
Trets per a reconéixer un registre
Formal: «Li agrairia que em facilitara la informació», «Benvolguda senyora», «Atentament».
Col·loquial: «Passa'm els apunts, porfa», «Està que no veu ni gota», «Ei, tio!».
Un error freqüent és usar un registre inadequat: escriure a la directora «Ei, què tal? Necessite un paper» o, al revés, dir al teu germà «Benvolgut germà, li agrairia que em passara la sal». En tots dos casos el missatge s'entén, però no s'adequa a la situació.
Exemples resolts
Exemple 1. Situació: vols demanar al professor de Música que t'ajorne un treball. Quin registre uses? Hi ha distància i és una petició seriosa: registre estàndard o formal. Una frase adequada seria: «Bon dia, professor. Podria entregar el treball dilluns? Divendres no vaig poder acabar-lo perquè estava malalt.»
Exemple 2. Transforma al registre formal: «Ei, envia'm això ja, que tinc pressa.» Solució: «Bon dia. Li agrairia que m'enviara el document al més prompte possible. Moltes gràcies.» Hem canviat la salutació, el tractament (de tu a vosté), hem substituït «això» per una paraula precisa (document) i hem afegit una fórmula de cortesia.
Exemple 3. Identifica el registre: «La hipotenusa és el costat oposat a l'angle recte.» És un registre tècnic (científic): usa tecnicismes de matemàtiques i un to neutre.
Practica: un mateix missatge, tres registres
Imagina que no pots anar a una reunió. Mira com canvia el missatge segons la persona destinatària:
A un amic (col·loquial): «Tio, no puc vindre hui, que tinc dentista. Ens veiem demà!»
A la tutora (estàndard): «Bon dia, Carme. Hui no podré assistir a la reunió perquè tinc cita amb el dentista. Demà li porte el justificant.»
A una institució (formal): «Benvolguda senyora: Lamente comunicar-li que no podré assistir a la reunió prevista per a hui per motius mèdics. Li adjunte el justificant corresponent. Atentament,»
Observa què canvia: la salutació i el comiat, el tractament (tu / vosté), el vocabulari (vindre → assistir; tinc dentista → per motius mèdics) i la llargària i l'estructura de les frases. El contingut és el mateix; el que s'adapta és la forma.
Errors freqüents
Usar abreviatures de missatges (xq, tb, q) en textos escolars o formals.
Barrejar tractaments: començar amb vosté i acabar amb tu en el mateix escrit.
Confondre formal amb complicat: un text formal ha de ser clar, no ple de paraules difícils.
Exercicis
Quina frase és adequada per a començar un correu a l'Ajuntament?
Quin factor canvia entre parlar amb un amic i parlar amb un metge?
«La sentència ha sigut recorreguda davant del tribunal.» Quin registre és?
Quina d'estes frases és pròpia del registre col·loquial?
Recorda
Abans de parlar o escriure, pregunta't: de què parle, per quin canal, per a què i amb qui? Les respostes et diran quin registre has d'usar.
Publicidad
¿Quieres hacer los ejercicios y guardar tu progreso en Valencia: Llengua i Literatura - 1r ESO?