Estás viendo el contenido de esta lección en modo lectura. Los ejercicios no se corrigen aquí — accede con una cuenta gratuita para practicar con corrección automática y guardar tu progreso.
Funcions del llenguatge i tipologia
Introducció
Usem la llengua per a moltes coses: per a informar, per a demanar un favor, per a dir com ens sentim o per a fer un poema. Cada una d'estes finalitats és una funció del llenguatge. A més, segons la finalitat, els textos s'organitzen de maneres diferents: no s'escriu igual una recepta que un conte. Això és la tipologia textual. En esta lecció estudiaràs les dues coses.
Explicació
1. Els elements de la comunicació
Per a entendre les funcions, primer cal recordar els elements que intervenen en qualsevol acte de comunicació:
Emissor: qui envia el missatge.
Receptor: qui el rep.
Missatge: la informació que es transmet.
Codi: el sistema de signes que compartixen (per exemple, el valencià).
Canal: el mitjà físic per on passa el missatge (l'aire, el paper, la pantalla).
Context: la situació en què es produïx la comunicació.
2. Les funcions del llenguatge
Segons quin element de la comunicació destaca, parlem de sis funcions (classificació del lingüista Roman Jakobson):
Referencial o representativa (context): informa de manera objectiva. «L'aigua bull a cent graus.»
Expressiva o emotiva (emissor): mostra els sentiments o opinions de qui parla. «Quina alegria que hages vingut!»
Apel·lativa o conativa (receptor): vol que el receptor faça alguna cosa. «Tanca la finestra, per favor.»
Fàtica (canal): servix per a començar, mantindre o acabar la comunicació. «Hola?», «M'escoltes?», «Bé, fins demà.»
Metalingüística (codi): usa la llengua per a parlar de la mateixa llengua. «"Taula" és un substantiu femení.»
Poètica (missatge): cuida la forma del missatge per a fer-lo bell o cridaner. «La lluna, com una moneda d'argent.»
Un text pot tindre diverses funcions alhora, però sempre n'hi ha una que predomina.
3. La tipologia textual
Narratiu: conta uns fets que els passen a uns personatges en un lloc i un temps. Exemples: contes, novel·les, notícies.
Descriptiu: explica com és una persona, un lloc o un objecte. Abunden els adjectius. Exemples: un retrat, una guia turística.
Expositiu: explica un tema de manera clara i objectiva perquè el lector l'entenga. Exemples: el llibre de text, una enciclopèdia.
Argumentatiu: defén una opinió amb raons. Exemples: un article d'opinió, un debat.
Instructiu: dona ordres o passos per a fer alguna cosa. Usa l'imperatiu i enumeracions. Exemples: una recepta, unes instruccions de muntatge.
Dialogat: reproduïx una conversa entre dues persones o més. Exemples: una entrevista, una obra de teatre.
4. Relació entre funcions i tipus de text
Cada tipus de text s'associa a una funció predominant: els textos expositius i descriptius objectius, a la funció referencial; els instructius i els anuncis, a l'apel·lativa; els poemes, a la poètica; un diari personal, a l'expressiva.
Exemple
Text: «Talla les creïlles a rodanxes fines. Després, fica-les en una paella amb oli calent i fregix-les deu minuts.»
Anàlisi resolta:
Tipus de text: instructiu, perquè indica els passos per a cuinar (és una recepta).
Marques: verbs en imperatiu (talla, fica, fregix) i connectors d'ordre (després).
Funció predominant: apel·lativa, perquè vol que el receptor faça una acció.
Segon exemple: «Quin dia més trist! No puc deixar de pensar en tu.» → funció expressiva, perquè mostra els sentiments de l'emissor.
Com identificar la funció i el tipus de text
Quan hages d'analitzar un text, fes-te estes preguntes:
Quina intenció té l'emissor? Informar (referencial), expressar sentiments (expressiva), aconseguir que fem alguna cosa (apel·lativa), comprovar el contacte (fàtica), parlar de la llengua (metalingüística) o crear bellesa amb les paraules (poètica).
Quines marques lingüístiques hi ha? Els imperatius i els vocatius indiquen funció apel·lativa; les exclamacions i la primera persona, funció expressiva; la tercera persona i el to objectiu, funció referencial; la rima, les comparacions i les metàfores, funció poètica.
Com s'organitza el contingut? Si hi ha fets ordenats en el temps, és narratiu; si hi ha passos per a fer alguna cosa, instructiu; si hi ha una opinió defesa amb raons, argumentatiu.
Per exemple, un anunci de televisió que diu «Compra ja la nova motxilla!» té funció apel·lativa i, si a més diu «Lleugera com una ploma», també té funció poètica.
Exercicis
«Tanca la finestra, per favor.» Quina funció del llenguatge predomina?
«Quina alegria que hages aprovat!» Quina funció del llenguatge predomina?
«En valencià, la paraula “taula” és un substantiu femení.» Quina funció del llenguatge predomina?
Una recepta de cuina és un text...
Activitats
Escriu una oració d'exemple per a cada una de les sis funcions del llenguatge.
Busca en un periòdic un text expositiu, un d'argumentatiu i un de narratiu. Explica per què pertanyen a cada tipus.
Transforma la recepta de l'exemple en un text narratiu: conta com la vas preparar ahir.
Escolta una conversa telefònica breu (real o inventada) i subratlla les expressions amb funció fàtica.
Publicidad
¿Quieres hacer los ejercicios y guardar tu progreso en Valencia: Llengua i Literatura - 1r ESO?