Accentuació, apostrofació, guionet

Accentuació, apostrofació i guionet

Escriure bé en valencià no és només triar les paraules adequades: també cal saber on va l'accent gràfic, quan s'apostrofa un article o una preposició i quan s'usa el guionet. Són tres regles curtes que apareixen en quasi totes les frases que escrivim. En esta lecció les estudiarem una per una, amb exemples resolts i exercicis.

1. L'accentuació

Per a saber si una paraula porta accent gràfic, primer hem de localitzar la síl·laba tònica (la que pronunciem amb més força) i classificar la paraula:

• Agudes: la tònica és l'última síl·laba (ca-mí, can-çó).
• Planes: la tònica és la penúltima (fà-cil, ca-sa).
• Esdrúixoles: la tònica és l'antepenúltima (mú-si-ca, pà-gi-na).

Les regles són estes:

• Les agudes s'accentuen quan acaben en vocal, vocal + s, -en o -in: sofà, camí, camió, també, anglés, entén, matí, Berlín. No porten accent les agudes acabades en altres terminacions: paper, final, tambor, cançons.
• Les planes s'accentuen quan no acaben en cap d'eixes terminacions: fàcil, difícil, àlbum, plàtan, núvol. No s'accentuen casa, llapis, examen, jove.
• Les esdrúixoles s'accentuen sempre: música, pàgina, matemàtiques, història.

Quin accent? La a porta sempre accent obert (à); la i i la u, sempre tancat (í, ú). La e i la o poden portar accent obert (è, ò) o tancat (é, ó) segons com es pronuncien: perquè, història, època / també, cançó, només.

Accent diacrític. Unes poques paraules porten accent per a distingir-les d'una altra que s'escriu igual: més (quantitat) / mes (de l'any); són (verb ser) / son (ganes de dormir); té (verb tindre) / te (pronom); sí (afirmació) / si (condició); què (interrogatiu) / que (conjunció).

2. La dièresi

La dièresi (¨) indica que una u o una i es pronuncien de manera especial:

• Sobre la u en els grups gü, qü davant de e, i, quan la u sona: pingüí, qüestió, llengües, aigües.
• Sobre la i o la u quan no formen diftong amb la vocal anterior: raïm, veïna, països, Raül.

No es posa en els infinitius, gerundis, futurs i condicionals (agrair, agraint, agrairé), ni en el sufix -isme (egoisme).

3. L'apostrofació

• Els articles el i la s'apostrofen davant de paraula que comença per vocal o h: l'arbre, l'home, l'aigua, l'hora.
• Però la no s'apostrofa davant de i o u àtones (sense accent): la universitat, la idea, la història. Sí que s'apostrofa si són tòniques: l'illa, l'única.
• La preposició de s'apostrofa davant de vocal o h: d'Alacant, d'hivern.
• Els pronoms febles també s'apostrofen: m'agrada, t'estime, porta'l.

4. El guionet

• En els numerals compostos de desenes i unitats: vint-i-u, trenta-dos, quaranta-set.
• Entre el verb i els pronoms febles posposats: dis-me, menjar-lo, fes-ho.
• En compostos amb els punts cardinals: nord-est, sud-oest; i en alguns gentilicis compostos: nord-americà.
• En compostos reduplicatius: xino-xano, pengim-penjam.

Exemples resolts

Exemple 1. Porta accent examen? Separem: e-xa-men. La tònica és xa, així que és plana. Acaba en -en, que és una terminació de les agudes accentuades; per tant, la plana no s'accentua: examen.

Exemple 2. Porta accent pantalo? Pan-ta-lo: és aguda i acaba en vocal, així que s'accentua: pantaló (o tancada).

Exemple 3. Com escrivim «la + universitat»? La u és àtona, per tant no s'apostrofa: la universitat. En canvi, «el + institut» és l'institut, perquè l'article masculí sempre s'apostrofa davant de vocal.

Exemple 4. Escriu en lletres el número 34: trenta-quatre (desenes i unitats amb guionet).

Errors freqüents

• Accentuar planes acabades en -en o -in: s'escriu examen, jove, origen, sense accent, perquè són planes acabades en terminacions que només s'accentuen en les agudes.
• Oblidar l'accent de les esdrúixoles: música, pàgina, telèfon, sèrie. Totes les esdrúixoles porten accent, sense excepció.
• Apostrofar «la» davant de i/u àtones: és incorrecte *l'universitat; cal escriure la universitat. En canvi, el masculí sempre s'apostrofa: l'institut, l'uniforme.
• Posar dièresi on no toca: en conduir o agraint no es posa, perquè són infinitius i gerundis.
• Escriure els numerals sense guionet: *vint i tres és incorrecte; la forma correcta és vint-i-tres.

Exemple resolt complet

Corregix esta frase: «La germana de Pau te vint i dos anys i estudia musica a l'universitat de Valencia.»

• te → té: és el verb tindre, que porta accent diacrític.
• vint i dos → vint-i-dos: numeral compost amb guionet.
• musica → música: esdrúixola.
• l'universitat → la universitat: u àtona.
• Valencia → València: esdrúixola (Va-lèn-ci-a).

Frase correcta: «La germana de Pau té vint-i-dos anys i estudia música a la universitat de València.»

Exercicis

Recorda

Primer busca la síl·laba tònica, després classifica la paraula i, finalment, aplica la regla. Per a l'apostrofació, mira si la paraula següent comença per vocal (o h) i, en el cas de la, si eixa vocal és una i o una u àtones.